5 El segle xviii LECTURES CÀNDID, VOLTAIRE Capítol l Com Càndid va ser criat en un bell castell i com va ser-ne expulsat Una vegada, a Westfàlia, al castell del senyor baró de Thunder-ten-tronckh, hi havia un xicot al qual la naturalesa havia dotat amb un temperament d’allò més agradable. Tenia una fesomia que era el mirall de la seua ànima. Era molt assenyat i tenia tan bon caràcter que, per aquesta raó, jo diria, l’anomenaven Càndid. Els criats més antics de la casa sospitaven que era fill de la germana del senyor baró i d’un gentilhome del veïnat, un home honrat i bo, que aquella dama no havia volgut mai prendre per marit perquè només havia estat capaç de provar setanta-un quarters de noblesa, les inclemències del temps havent fet malbé la resta del seu arbre genealògic. El baró era un dels senyors més poderosos de Westfàlia perquè el seu castell tenia porta i finestres. Fins i tot tenia la sala guarnida amb un tapís. Si calia, els gossos dels corrals feien, tots plegats, una gossada; els palafreners li feien de munters; el capellà del poble era l’almoiner. Tothom l’anomenava monsenyor, i li reien sempre les gràcies. La senyora baronessa, que pesava prop de tres-centes cinquanta lliures, s’havia guanyat per aquest fet una gran consideració, i feia els honors de la casa amb un aire de tanta dignitat, que això la tornava encara més respectable. La seua filla, Cunegunda, de disset anys, tenia bons colors i era una xica fresca, grossa i apetitosa. El fill del baró semblava digne del seu pare en tots els sentits. Pangloss, el preceptor, era l’oracle de la casa, i el petit Càndid escoltava les seues lliçons amb la bona fe pròpia de la seua edat i del seu caràcter. Pangloss ensenyava la metafísico-teòlogo-cosmolonigologia. Demostrava d’una manera admirable que no hi ha mai efecte sense causa, i que, en aquest món, el millor dels mons possibles, el castell de monsenyor el baró era el més bell dels castells i la senyora la millor de les baronesses possibles. –És cosa demostrada –deia Pangloss– que les coses són com són i no poden ser de cap altra manera: perquè, si tot és fet d’acord amb un fi, tot és fet necessàriament a fi de bé. Fixeu-vos bé que els nassos han estat fets per portar ulleres, i per això hi ha ulleres. Les cames han estat visiblement instituïdes per portar calces, i per això hi ha calces. Les pedres van ser formades per fer-ne carreus i edificar castells, per això monsenyor té un castell molt bonic; el baró més important de la província ha de ser el més ben allotjat; i com que els porcs han estat fets per ser menjats, per això mengem porc durant tot l’any: per consegüent, aquells qui han dit que tot està bé, han dit una bestiesa; calia dir que tot està al millor possible. Càndid escoltava atentament i s’ho creia tot amb innocència perquè trobava la senyoreta Cunegunda extraordinàriament bonica, encara que no havia tingut mai la gosadia de dirli-ho. Arribava a la conclusió que després de la felicitat d’haver nascut baró de Thunder-ten-tronckh, el segon grau de felicitat era ser la senyoreta Cunegunda; el tercer, veure-la cada dia; i el quart, escoltar el mestre Pangloss, el més gran filòsof de la província i, per consegüent, de tota la terra. Un dia que Cunegunda passejava pel bosquet que anomenaven parc, prop del castell, va veure entre unes bardisses el doctor Pangloss que donava una lliçó de física experimental a la cambrera de la seua mare, una xiqueta morena molt bonica i molt obedient. Com que la senyoreta Cunegunda tenia molta 132 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=