5 El segle xviii LECTURES A la devoció, només li faltava fer una segona acció: arruïnar la indústria, amb la qual cosa l’imperi queia per si sol i amb ell, com una conseqüència necessària, aquesta mateixa religió que volien que esdevinguera tan pròspera. Si cal raonar sense prejudicis, no sé, Mirza, si no és bo que en un estat hi haja diverses religions. Es pot observar que els qui viuen en religions tolerades generalment esdevenen més útils a la seua pàtria que els qui viuen en la religió dominant; perquè, allunyats dels honors, sense poder-se distingir sinó per l’opulència i les riqueses, tendeixen a posseir-les amb el seu treball i a acceptar les feines més carregoses de la societat. Per altra banda, com que totes les religions contenen preceptes útils per a la societat, és bo que siguen observades estrictament. Llavors, hi ha alguna cosa que siga més capaç d’avivar aquest zel que la seua pluralitat? Són rivals que no es perdonen res. La gelosia arriba fins al mateix individu: cadascú es posa en guàrdia i té por de fer coses que podrien deshonrar el seu grup i exposar-lo al menyspreu i a les censures imperdonables del grup contrari. És per això que sempre s’ha constatat que l’establiment d’una nova secta en un estat era el mitjà més segur per corregir tots els abusos de l’anterior. Hi ha qui considera que el príncep no està interessat a haver d’aguantar diverses religions en el seu estat. Tanmateix, en el cas que totes les sectes del món s’hi vingueren a aplegar, això no li seria cap perjudici, perquè no n’hi ha cap que no prescriga l’obediència i que no predique la submissió. Reconec que la història està plena de guerres de religió. Però, cal fer-hi atenció: no és la pluralitat de religions que ha provocat aquestes guerres, sinó l’esperit d’intolerància que atiava la que es pensava ser la dominadora; les ha suscitat aquest esperit de proselitisme que els jueus han aprés dels egipcis i que, d’ells, ha passat com una malaltia epidèmica i popular als mahometans i als cristians; és, en definitiva, aquest esperit de demència els progressos del qual només poden ser considerats com un eclipsi total de la raó humana. Perquè, en definitiva, encara que no fora inhumà mortificar la consciència dels altres; encara que no en resultara cap de les males conseqüències que proliferen a milers, caldria estar boig per obrar així. El qui em vol fer canviar de religió només ho fa, sens dubte, perquè ell no canviaria la seua si l’hi volgueren forçar: així doncs, ell s’estranya que jo no faça una cosa que ell mateix no faria potser ni per governar el món. A París, el 26 de la lluna de Jumàda al-úla, de 1715 Montesquieu. Cartes perses. Edicions de 1984. Trad. d’Anna-Maria Corredor (adaptació) Activitats de comprensió 1. Assenyala els personatges que apareixen esmentats en la carta de Rica a Usbek i explica quin motiu té cada un per a queixar-se del temps present. 2. A què atribueix el corresponsal aquest comportament? 3. Acordeu i expliqueu la idea fonamental que s’exposa en aquest text. Amb quina frase es resumeix? 4. Per què diu Usbek en la seua carta que obligar els armenis de Pèrsia a abandonar el regne o a fer-se mahometans és un error greu? 5. Usbek afirma que els qui viuen en religions tolerades generalment esdevenen més útils a la seua pàtria que els qui viuen en la religió dominant. Per què? 6. Segons ell, què és el que ha provocat les guerres de religió? Activitats de comentari i de contextualització 7. Resumeix els arguments de la carta d’Usbek a favor de la pluralitat i de la tolerància religioses. 8. Comenteu la relació que hi estableix Montesquieu entre aquests tres termes: esperit d’intolerància, esperit de proselitisme i esperit de demència. 9. Quines actituds es critiquen en aquestes dues cartes? 10. Indica les característiques de la Il·lustració que es reflecteixen en totes dues. 131 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=