5 El segle xviii CONTEXT LITERARI 5 SAMUEL JOHNSON Samuel Johnson (1709-1784), conegut com el doctor Johnson, és una de les figures literàries més importants d’Anglaterra. Va ser autor, entre moltes altres obres, del primer diccionari de la llengua anglesa, d’un influent pròleg a les obres de Shakespeare i de les Vides dels poetes anglesos. Conversador brillant i càustic, la seua forta personalitat va quedar retratada en La vida de Samuel Johnson, escrita pel seu amic James Boswell. Està considerada la millor biografia de la literatura universal. El doctor Johnson va publicar el 1759 La història de Rasselas, príncep d’Abissínia, el mateix any en què va aparéixer el Càndid de Voltaire. Aquests dos llibres comparteixen el fet de ser una mena de contes filosòfics i una síntesi d’alguns dels motius més insistits en l’obra d’aquests autors. Johnson, com Voltaire en Càndid i Montesquieu en les Cartes perses, utilitza en Rasselas la tècnica il·lustrada per excel·lència: l’estranyament. Els seus personatges, en viatjar a un altre país –un lloc de l’Orient indeterminat, una mena d’ambient relativament buit que permetia explorar amb una certa comoditat qüestions socials i filosòfiques–, adopten la mirada de l’estranger, que és, fatalment, una mirada crítica. Johnson també utilitzava la mirada de l’estranger per a desmuntar tòpics, però els denunciava no perquè foren tòpics o convencions, sinó perquè no eren sincers. En contrast amb els il·lustrats francesos, Johnson era conservador i religiós, i defenia amb fermesa les convencions i les creences socials, però sempre que aquestes respongueren a una veritat humana, per més particular i circumstancial que fora. El que no suportava era la insinceritat, la hipocresia i el verbalisme literari: la mentida. Sentia una aversió visceral per tota mistificació, pels qui enganyen i pels qui s’autoenganyen. Enmig d’una discussió, una de les seues rèpliques preferides era: «Senyor, esteu mentint, i ho sabeu!». A diferència del Càndid de Voltaire, Rasselas té un caràcter més discursiu i, sobretot, més melancòlic. Johnson el va escriure en uns pocs dies, apressadament, per poder pagar l’enterrament de sa mare i alguns deutes que ella havia deixat. 6 MARY WOLLSTONECRAFT La vida de Mary Wollstonecraft (1759-1797) va ser breu i difícil. Va lluitar per aconseguir una independència econòmica i una respectabilitat intel·lectual normalment inaccessibles a una dona del seu temps. Durant la joventut, va defugir el matrimoni, encara que va mantindre relacions amb diferents homes, d’un dels quals, Gilbert Imlay, va tindre una filla il·legítima, Fanny. El 1792 va viatjar a París per conéixer de prop les conseqüències de la Revolució. En aquesta mateixa època va freqüentar els cercles de pensadors radicals, on va conéixer William Godwin, amb qui va iniciar una relació i amb qui es va casar el 1797, en saber que s’havia quedat embarassada. El mateix any, Wollstonecraft moria de complicacions en el postpart, pocs dies després de donar a llum una filla, Mary Shelley, la futura autora de Frankenstein. El 1790 va publicar Vindicació dels drets de l’home, en què concep una societat basada en la família i en les virtuts privades, unes virtuts privades que no es defineixen a partir de la tradició, sinó de l’anàlisi racional d’allò que és bo per a l’ésser humà. Vindicació dels drets de la dona va aparéixer el 1792 i constitueix un desenvolupament més ampli d’alguns dels temes tractats en el llibre anterior. Per a Mary Wollstonecraft, les monarquies hereditàries, les distincions entre nobles i plebeus, i, naturalment, la desigualtat entre homes i dones no són més que diferents aspectes d’una mateixa estructura opressiva: una societat edificada sobre privilegis de naixença. Alliberar la dona de la submissió a l’home és una tasca necessària, no solament per a les dones mateixes, sinó també per a establir una societat lliure i igualitària per a tothom. Molts dels temes que va tractar en els seus assajos apareixen també en la seua obra narrativa, com ara en la novel·la Maria o el món contra les dones (1788). En aquest enllaç podeu trobar el començament de la novel·la Maria. Mary Wollstonecraft. Samuel Johnson. 129 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=