5 El segle xviii CONTEXT LITERARI JONATHAN SWIFT L’obra mestra de Jonathan Swift (1667-1745) és els Viatges de Gulliver, en què el protagonista conta les seues expedicions a diversos països llunyans, a partir dels quals es relativitza o critica el món conegut. A Lil·liput, els habitants són uns éssers humans diminuts en relació amb Gulliver. A Brobdingnag, ocorre el contrari: Gulliver és un ésser menut entre gegants de cos monstruós i repugnant. A Laputa, hi descobreix una utopia científica i política governada per una follia organitzada. Finalment, Gulliver visita el país dels houyhnhnms, on els cavalls han aconseguit sotmetre els yahoos, que no són més que una imatge envilida de l’home. DANIEL DEFOE Daniel Defoe (1660-1731) va publicar el 1719 Robinson Crusoe, que va obtindre un gran èxit gràcies al seu estil simple i a la creació d’un heroi en què es reconeixia la classe mitjana. En aquesta novel·la va contar la història del nàufrag que es converteix en colonitzador d’una illa deserta a partir de l’esperit burgés de productivitat, racionalitat i iniciativa, encarnat en un personatge que no era un heroi, sinó un home normal i corrent. El 1722 va aparéixer el Diari de l’any de la pesta, crònica, sota la ficció d’un testimoni ocular, de l’epidèmia que va assolar Londres el 1665. Del mateix any 1722 és Moll Flanders, història de les aventures d’una lladre i prostituta, que ofereix un retrat molt viu de la realitat social anglesa del seu temps. Defoe va transmetre en les seues novel·les la seua rica experiència, amb un llenguatge simple i directe. El tema central de la seua obra és la lluita per la vida, sempre sostinguda per una confiança inalterable en les pròpies forces i en un Déu a la mesura de l’home, disposat a ajudar el qui s’esforça. Defoe constata en les seues novel·les la corrupció i la decadència de la noblesa terratinent i les aspiracions polítiques i econòmiques de la seua classe. SAMUEL RICHARDSON La representació realista i la intenció moralitzadora es combinen en les novel·les de Richardson (1689-1761). En Pamela o la virtut recompensada, un dels llibres més llegits del segle, una jove criada, humil i honesta, es resisteix als intents de seducció del seu senyor, aconsegueix que es case amb ella i el transforma en un marit fidel i amorós. La tècnica narrativa de la novel·la epistolar permet a Richardson de multiplicar els punts de vista sobre la realitat psicològica i social. La mateixa tècnica epistolar reapareix en Clarissa, novel·la llarguíssima publicada en set volums. HENRY FIELDING En la novel·la anglesa del xviii, Fielding (1707-1754) representa el corrent irònic i paròdic, oposat al corrent sentimental de Richardson. El component satíric recorda l’obra de Swift, però l’actitud de Fielding és fonamentalment optimista i sense aspror. En Tom Jones el realisme es combina amb l’humor. El llibre narra les aventures del protagonista, un xiquet abandonat que s’obri camí en la vida. Encara que abunden les parts destinades a extenses consideracions morals, hi preval la riquesa de la representació realista d’ambients i de costums socials. LAURENCE STERNE L’obra mestra de Laurence Sterne (1713-1768), Vida i opinions de Tristram Shandy, constitueix una paròdia de les convencions que feia servir la nova novel·la. A la línia argumental, en què un fet porta a un altre i es planteja una intriga, Sterne hi oposa un relat ple de digressions, on res no comença ni acaba, on el que hi ha sobretot són interrupcions. El fil argumental s’esvaeix i la narració de la vida del protagonista no acaba d’arrancar mai. Aquest personatge constata que al cap d’un any de començar a escriure la seua vida i opinions no ha anat més enllà del primer dia. Perplex, es confessa que per més que escriga la vida sempre anirà per davant, sempre hi haurà alguna cosa més a contar, perquè demana més temps narrar una vida que viure-la. En aquesta ressenya Alfred Mondria parla del Tristram Shandy. Llegiu un fragment dels Viatges de Gulliver. Jonathan Swift. Daniel Defoe. Samuel Richardson. Henry Fielding. Laurence Sterne. 128 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=