5 El segle xviii CONTEXT LITERARI 4 EL SORGIMENT DE LA NOVEL·LA MODERNA A ANGLATERRA El gran segle de la novel·la anglesa s’inicia amb dues obres extraordinàries: Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, i els Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift. Aquesta segona pertany al corrent de la narrativa de sàtira o crítica social i ideològica que van practicar autors francesos com Montesquieu en Cartes perses i Voltaire en Càndid. La novel·la de Defoe, en canvi, inaugura la novel·la moderna. La novel·la moderna va sorgir a Anglaterra al segle xviii amb autors com Defoe, Richardson i Fielding, i es va consolidar al segle xix, a França sobretot, quan en aquest país es donen les mateixes condicions que s’havien donat abans a Anglaterra. Aquest sorgiment, com a forma diferenciada de la narrativa de ficció anterior, s’ha de veure com una de les manifestacions de la gran transformació de la civilització occidental des del Renaixement, que va reemplaçar el món unificat de l’edat mitjana per un altre de molt diferent, un món que ens presenta un conjunt d’individus particulars que tenen experiències concretes en temps concrets i llocs concrets. Entre les novetats que presenta la novel·la, tal com es configura a Anglaterra durant el segle xviii, hi ha el rebuig dels arguments tradicionals. Defoe i Richardson són els primers escriptors que no prenen els seus arguments de la mitologia, de la història, de la llegenda o de la literatura del passat, sinó que els inventen o els basen en part en algun incident contemporani. L’argument de la novel·la també es distingeix de la majoria de la ficció anterior per l’ús de l’experiència passada com a causa de l’acció present. Una connexió causal operant a través del temps reemplaça la dependència de la narrativa anterior en disfresses i coincidències, i això fa que l’estructura de la novel·la esdevinga molt més cohesionada. Les noves novel·les ocorren en un temps concret i en un lloc concret. Hi ha una identitat personal que subsisteix a través de la duració i que alhora és canviada pel flux de l’experiència. En la narrativa anterior, en canvi, el lloc era tradicionalment tan general i vague com el temps. Defoe sembla que va ser el primer a visualitzar la totalitat del seu relat com si haguera passat en un medi físic real. Finalment, una altra de les novetats que introdueixen escriptors com Defoe i Richardson és l’adaptació de l’estil de la prosa per a fer una impressió de completa autenticitat. El llenguatge figuratiu és molt més rar en la seua prosa que en la de qualsevol altre escriptor anterior de ficció. 127 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=