5 El segle xviii CONTEXT LITERARI 1 EL SEGLE DE LES LLUMS I LA IL·LUSTRACIÓ El segle xviii es va anomenar Segle de les Llums per la importància que es va donar a «la llum de la raó», considerada, juntament amb l’experiència, l’única base del saber i un instrument suficient per a explicar l’univers, sense necessitat de recórrer a la religió o a la tradició. El desig d’obtindre reformes socials i polítiques va cristal·litzar en un moviment ideològic que s’ha anomenat Il·lustració, caracteritzat pel racionalisme i per la voluntat de sotmetre a crítica tot el saber humà. L’il·lustrat volia comprendre el món i «il·luminar-lo», i estava convençut que l’aplicació de la raó a tots els aspectes de la vida humana permetria una millora de la societat i un progrés constant. A més del racionalisme, el pensament il·lustrat gira entorn de l’empirisme, que propugna l’experimentació, i defén nous valors i idees, com la tolerància i el dret a governar-se democràticament. La Il·lustració, que va tindre l’origen en filòsofs anglesos, va prendre la forma definitiva a França, i va influir decisivament en la independència dels Estats Units (1776) i en la Revolució Francesa (1789). La societat francesa havia entrat en la segona meitat del segle amb un fort desig de canvi. A més dels problemes econòmics, hi havia una crisi política produïda per un estat envellit, que mantenia una estructura social anacrònica. Aquests factors, juntament amb la difusió de les idees dels il·lustrats (la crítica de les institucions feta per Voltaire, la doctrina de la sobirania nacional de Rousseau i la separació de poders propugnada per Montesquieu), van ser decisius en l’esclat de la Revolució Francesa. L’empresa cultural més important que va dur a terme la Il·lustració francesa va ser l’Enciclopèdia, planejada i dirigida per D’Alembert i per Diderot, en la qual van col·laborar els millors intel·lectuals de l’època. Consta de dèsset volums que recullen, per ordre alfabètic, la història del progrés humà en les ciències, les arts i el pensament. 2 LA LITERATURA DEL SEGLE XVIII: CLASSICISME I PREROMANTICISME La literatura del segle xviii va créixer sota el domini dels filòsofs i els escriptors il·lustrats. El gènere literari que més van practicar va ser l’assaig, perquè amb aquest podien tractar tota mena de continguts amb un enfocament crític. Inaugurat per Montaigne en el segle xvi, l’assaig es configura a partir de la voluntat d’ajustar la reflexió a uns criteris racionals, no mediatitzats pel dogma, per la tradició o per les autoritats. L’assaig va influir en els altres gèneres, especialment el conte i la novel·la. A Anglaterra i a França, la novel·la del segle xviii es va convertir en un instrument de sàtira i de debat intel·lectual i filosòfic. El classicisme és el corrent artístic i literari que ocupa gran part del segle i que coincideix amb el moviment il·lustrat. En l’àmbit de la literatura, el classicisme es va reflectir en una aspiració a la lucidesa intel·lectual, a l’ordre i a la claredat dels conceptes, i a la precisió de l’expressió. Els autors clàssics de l’antiguitat grecollatina van ser considerats dipositaris d’aquests valors i els únics models dignes de ser imitats. Aquest ressorgiment del gust clàssic es va manifestar en primer lloc, i principalment, a França, durant tot el segle xvii, i la seua influència es va estendre a la resta d’Europa durant el segle següent. L’objectiu més perseguit del classicisme és el plaer de comprendre, fins i tot enmig de les contradiccions dels sentiments. El classicisme no accentua el que hi ha de particular o únic. Sembla admetre que hi ha una permanència darrere del que és transitori, una substància darrere de l’accident. Es caracteritza per un sentit de l’equilibri entre l’exploració de l’home interior i la dels objectes exteriors, i entre el contingut de l’obra i la seua bellesa formal. En la segona meitat de segle, a Anglaterra i Alemanya va aparéixer una nova sensibilitat intel·lectual sota la influència indiscutible de Rousseau (1712-1778). A Alemanya es va revitalitzar la poesia de l’edat mitjana i es va descobrir la figura de Shakespeare. És en aquest país on un grup d’escriptors va constituir el moviment denominat Sturm und Drang (‘tempesta i ímpetu’), que defenia la natura com a força en canvi constant i destacava els valors humans i les passions individuals enfront de l’esperit dominat per la raó. Aquests escriptors han estat qualificats de preromàntics, perquè combinen en les seues obres els principis de la Il·lustració amb algunes actituds noves que aviat donaran lloc al romanticisme. La mort de Marat, de Jacques-Louis David (1793). Una de les primeres edicions franceses dels Assaigs de Michel de Montaigne. 124 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=