L’antiguitat (I): literatures orientals 1 CONTEXT LITERARI EL CÀNON LITERARI La literatura universal s’identifica sovint amb una llista, tria o selecció de grans llibres, amb el que s’anomena el «cànon literari», concepte tan fluctuant, discutible i inestable com el de «literatura». El cànon, en definició de Jordi Llovet, és en principi la suma de totes les produccions literàries que la tradició, o simplement el temps, ha subratllat al llarg dels segles, ha seleccionat o ha preferit per damunt d’altres produccions. Els textos de l’antiguitat –els poemes homèrics o la poesia clàssica grega i romana– van determinar la primera de les mesures per a considerar si una obra escrita havia d’incorporar-se o no a aquest patrimoni literari. En uns altres casos, la definició del corpus anomenat «cànon» s’ha dut a terme a partir d’un consens dels lectors: algunes obres literàries han produït un impacte tan enorme que han acabat integrant-se en el cànon. Un altre criteri que se sol tindre en compte és la capacitat que tenen alguns textos de produir interpretacions que s’acumulen a través del temps i en circumstàncies socials, culturals i polítiques molt diverses. En la base del cànon hi ha el patrimoni més antic i més gran de la tradició literària d’Occident, format per la literatura judeocristiana i la literatura grecollatina. L’estudi de la Bíblia i de les literatures grega i llatina permet establir les bases temàtiques i formals de quasi tots els models narratius, poètics i dramàtics que s’han donat posteriorment. Harold Bloom Crític i teòric literari nord-americà. Professor d’Humanitats a la Universitat de Yale i de Filologia Anglesa a la de Nova York, ha estat un dels crítics i teòrics literaris més rigorosos i influents de la segona meitat del segle xx. Va contribuir a la revaloració dels autors romàntics, va reivindicar l’autonomia de l’estètica, va lluitar contra la pèrdua dels valors intel·lectuals i estètics, i va defendre l’estudi dels valors intrínsecs de la tradició literària davant dels perills relativistes i reduccionistes del multiculturalisme. Biblioteca del Museu Britànic, Londres. 2 TEMES, TÒPICS LITERARIS I PERSONATGES UNIVERSALS Si analitzem la literatura universal al llarg del temps, comprovarem que hi ha una sèrie de temes que reapareixen en diferents autors, llengües i èpoques. Es tracta d’uns temes recurrents que revelen la preocupació de la literatura per aspectes fonamentals de la condició humana. Entre els més importants es poden esmentar els següents: • El sentit de la vida humana. La literatura s’ha preocupat sempre de dilucidar què és l’ésser humà, en què resideix el seu valor i què representa dins d’una visió general de les coses, és a dir, quin lloc ocupa en el món. • Lligat estretament al tema anterior, hi ha la voluntat de donar una resposta a l’existència del dolor i la mort, cosa que porta a plantejar, o a negar, la dimensió transcendental o religiosa de la persona. • La descripció de les societats i dels seus costums i creences. Sovint, aquest tema pren la forma, sobretot a partir de la novel·la realista del segle xix, d’un estudi de l’individu en tensa relació amb la societat. A vegades, la literatura proposa 10 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=