Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 LECTURES TRES SONETS DEL SEGLE XVI 18 És que puc comparar-te a un jorn d’estiu, quan tu ets més adorable i més clement? Brots tendres bat l’oratge intempestiu i el bon temps s’interromp sobtadament. Hi ha cops que un fulgor ardent el cel domina i cops que l’or del cel a penes dura; tota bellesa fatalment declina per l’atzar o pel curs de la Natura. Però jo veig perenne el teu estat i sense perdre un bri de gentilesa. No et retindrà la Mort al seu costat si un vers etern el teu encant palesa. Mentre l’ull miri i l’home no hagi mort, viurà el meu vers i et donarà suport. William Shakespeare. Tots els sonets Adesiara. Traducció de Gerard Vergés Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma, a la vora del foc, cabdellant i filant, diràs, meravellada, uns versos meus cantant: Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa. I les teves criades, ja mig endormiscades damunt de la labor, en sentir dir Ronsard, aniran despertant-se, i aixecaran el cap beneint el teu nom, d’una immortal lloança. Jo seré sota terra i, fantasma sense os, a l’ombra de la murta trobaré el meu repòs; tu seràs a la llar una vella encongida, lamentant l’amor meu i el teu cruel desdeny. No esperis fins demà, viu ara, tingues seny: cull des d’avui mateix les roses de la vida. Pierre de Ronsard. Les roses de Ronsard. Proa Traducció de Pere Rovira 116 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=