Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 LECTURES MACBETH, WILLIAM SHAKESPEARE (Crits de dones darrera el teatre.) Macbeth. ¿Qui crida? Seyton. Senyor meu, són crits de dona. (Surt.) Macbeth. He oblidat gairebé el gust de la por. Altre temps, els sentits se’m refredaven oint un crit nocturn, i els meus cabells se’m posaven de punta en escoltar una desgràcia. Estic replè d’horrors! I el que és familiar als pensaments d’assassinat, ja no em fa cap efecte. (Torna Seyton.) ¿Per què han cridat? Seyton. Senyor, la Reina és morta! Macbeth. Calia que hagués mort un xic més tard; hi hauria hagut un temps per tal paraula! L’endemà i l’endemà i l’endemà pugen poc a poquet, dia per dia, fins arribar a la síl·laba darrera del que es recorda. I tots nostres ahirs han fet de llum per a un grapat de folls en el camí que du cap a la cendra. Apaga’t, consumeix-te, curta flama! La vida és sols una ombra passatgera, un trist comediant que gasta fums i s’escalfa damunt de l’escenari una hora, i no se’1 sent piular mai més. Una història que ve a contar un beneit inflada de soroll i ferotgia, que al capdavall no significa res! (Entra un Missatger.) Tu vens a utilitzar la teva llengua: escup la història, i no te m’entretinguis! Missatger. Senyor meu graciós, voldria dir-vos que jo he vist el que jo us vinc a explicar, però no sé com fer-ho. Macbeth. I bé, parleu. Missatger. Muntant la guàrdia sobre del pujol, he clavat l’ull cap al cantó de Birnam, i m’ha semblat d’un cop veure que el bosc es començava a moure. Macbeth. Mentider! Missatger. Que jo em carregui tota vostra còlera, si no és així! A tres milles de distància vós mateix podreu veure com s’acosta. Jo dic això: una selva que camina. Macbeth. Si menteixes, a l’arbre més veí seràs penjat fins que la fam t’assequi. Si dius la veritat, tant se me’n dona que em facin el mateix. Més val que plegui allò que he decidit! Ara començo a sospitar l’equívoc del diable, que diu mentida i sembla veritat. «No temis fins que arribi el bosc de Birnam a Dunsinane!» I un bosc ara camina vers Dunsinane! Sortim! Tots a les armes! Si això que ell ha afirmat és cosa certa, restar o fugir de res no ens serviria. Jo ja començo a estar cansat del sol, i em ve de gust que l’univers s’enfonsi! Toqueu l’alarma! Bufa, vent! Desastres, veniu! I almenys, si ha d’arribar la mort, que m’atrapi, amb l’arnès sobre l’esquena! William Shakespeare. Teatre. Selecta Traducció de Josep Maria de Sagarra 114 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=