Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 LECTURES Romeo. L’amor. És ell el qui m’ha dut a investigar; m’ha dat consell, i li he donat els ulls. No soc pilot, i tu podries ésser en el punt de la costa més llunyana, i per tal presa m’hi aventuraria! Julieta. Tu saps que la careta de la nit tapa el meu rostre, o, si no, un vermell virginal m’encendria cada galta, per les coses que tu m’has sentit dir. Si jo pogués restar correcta, si jo pogués, si jo pogués esborrar les paraules que he parlat! Mes, fora compliments! ¿Eh, que m’estimes? Jo sé que tu em contestaràs que sí, i et creuré la paraula; i tu podries jurar-m’ho i jurar en fals; que dels perjuris d’amor, diuen que Júpiter somriu. Gentil Romeo, si és que tu m’estimes, reclama-ho fidelment, i si tu penses que massa d’hora m’has tingut vençuda, seré dolenta i aspra i diré «no», pel gust que tu em festegis, que altrament per res del món ho fora! En veritat és que jo em sento massa enamorada, i per’xò pots pensar que, pels meus aires, soc frívola i lleugera. Però, creu-me: em tindràs més fidel que aquelles altres més vives a mostrar-se reservades. Confesso que ho havia d’ésser més; però tu has atrapat, desprevinguda, la meva passió. I així, perdona’m, i no pensis que sigui lleugeresa aquest abandonar-me, que la nit, embolicada amb fosca, descobria. Romeo. Senyora meva, juro per la lluna que aquests fruiters pàl·lidament plateja... Julieta. No juris per la lluna, la inconstant, que cada mes canvia en la seva òrbita, que el teu amor no fos tan variable! Romeo. ¿Per què tinc de jurar? Julieta. Per res, no juris; o, si és que ho vols, jura per tu mateix, que ets el déu de la meva idolatria, i et creuré. Romeo. Si l’amor viu del meu cor... Julieta. No, no juris! Encara que en tu hi ha la meva joia, aquesta nit els pactes no em fan cap alegria. És massa d’hora, massa poc rumiat, és massa ràpid: és massa tot com el llampec, que deixa d’existir abans que un digui que llampega. Dolcíssim, bona nit! A l’alenada maduradora de l’estiu, aquest. botó d’amor serà una flor ufanosa el dia, pròxim, que ens tornem a veure. Bonat nit, bona nit! I tan dolç i tranquil sigui el repòs en el teu cor com ho és en el meu pit! Romeo. Oh, ¿vols deixar-me tan insatisfet? Julieta. ¿Quina satisfacció pots tenir aquesta nit? Romeo. El canvi del meu vot amb el teu vot d’amor. Julieta. Abans que el demanessis te l’he dat i encara jo voldria que fos meu. Romeo. ¿Me’l vols reprendre? ¿I amb quin fi, estimada? Julieta. Per ser franca i tornar-te’l a donar. Desitjo solament això que tinc; tan generosa soc com és la mar i el meu amor com ella és tan profund; com més et dono, tinc encara més; donar i tenir són infinits en mi! Sento soroll; amor volgut, adeu! (La Dida crida des de dins la casa.) Dida, ja vinc! Sigues fidel, dolç Montagú, i espera’t, que ja torno. (Surt.) Romeo. Oh, beneïda nit, oh beneïda, tinc por, perquè és de nit, que tot no sigui un somni, massa delicadament afalagant per ser de veritat. (Julieta reapareix a la finestra.) Julieta. Tres mots, Romeo, i bona nit encara! Si l’amor que t’inclina és honorable i et proposes casar-te, demà envia’m una paraula per una persona que jo t’adreçaré, dient-me l’hora que vols celebrar el ritu. I als teus peus tindràs els meus destins, i he de seguir-te enllà del món, amo i senyor, per sempre. Dida. Senyoreta! Julieta. Ja vinc! Mes, si no és pur el pensament que portes, et conjuro... Dida. Senyoreta! Julieta. Ja vinc, va de seguida ...que paris de seguir-me, i que em deixis amb el meu dol. Demà vull enviar-te... Romeo. Així em prosperi l’ànima... Julieta. I mil vegades bona nit! (Surt.) Romeo. I pèssima mil cops perquè la teva llum hi manca! L’amor segueix l’amor 111 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=