Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 LECTURES ROMEO I JULIETA, WILLIAM SHAKESPEARE ESCENA II (El jardí de Capulet. Entra Romeo.) Romeo. Riu de la nafra el qui no ha estat ferit. (Apareix Julieta a la finestra.) Silenci! ¿Quin llum brilla a la finestra? És l’orient i Julieta el sol! Surt, sol, i mata l’envejosa lluna, que és pàl·lida i desfeta de neguit veient que sa minyona és molt més bella. No la serveixis perquè és envejosa: la seva roba de vestal, només és verda i és malalta, i per als bojos; llença-la! Aquesta és la senyora meva! Aquest, el meu amor! Si ella ho sabés! Ella parla i no parla. Mes ¿què importa? El discurs dels seus ulls, jo el vull respondre. Però soc massa ardit, que no és a mi a qui enraona. Dues grans estrelles de les millors del cel, per un negoci, deixen el lloc, i preguen als seus ulls de brillar en llur esfera fins que tornin. ¿Què passaria si els seus ulls lluïssin enllà del cel, i en el front d’ella els astres? Que la galta esclatant apagaria les mateixes estrelles, i en el cel farien els seus ulls tanta claror, que es posarien a cantar els ocells pensant-se que la nit ja és acabada! Mireu! Ara, a la galta, hi du la mà! Oh, si d’aquesta mà jo fos el guant, perquè pogués tocar la seva galta! Julieta. Ai! Romeo. Parla. Oh, parla encara, àngel de llum! Perquè ets tan gloriosa aquesta nit, posada damunt meu, que bé podries ser el nunci alat del paradís, que guaiten, ulls en blanc, els mortals meravellats, girant-se per mirar-lo, quan cavalca enforcat sobre els núvols peresosos i quan rellisca sobre el pit de l’aire! Julieta. Oh Romeo, Romeo! ¿Per què ets Romeo? Nega el teu pare i el teu nom refusa; o, si no ho vols, jura’m el teu amor, i deixaré de ser una Capulet. Romeo (a part.) ¿L’escolto encara més, o bé li parlo? Julieta. És el teu nom que m’és un enemic, tu ets tu mateix i Montagú no importa. ¿Què és Montagú? No és ni peu ni mà, ni braç, ni rostre, ni cap altra part del cos d’un home. Cerca un altre nom! ¿Què hi ha en un nom? Allò que en diem rosa, amb altre nom faria tanta olor. I, si Romeo no es digués Romeo, retindria la gràcia que li és pròpia sense títol. Despulla’t del teu nom, i sense el nom, que no és res viu de tu, pren-me tota sencera! Romeo. Et prenc pel mot: digue’m només amor, i jo des d’ara seré rebatejat i no em diré mai més Romeo! Julieta. ¿Qui ets tu, amagat que el meu secret dintre la nit espies? Romeo. No trobo nom per dir-te qui soc jo. El meu nom, santa meva, el tinc en odi, perquè és enemic teu; si l’escrigués, esquinçaria la paraula. Julieta. Encara l’orella meva no ha begut cent mots d’aquesta llengua, i ja en conec el so: ¿no ets pas Romeo, no ets un Montagú? Romeo. Ni l’un ni l’altre soc, bella minyona, si és que et desplauen l’un i l’altre. Julieta. ¿Com has arribat i, digues-m’ho, per què? Alt i difícil és el mur que et tanca, i, essent qui ets, et serà un lloc de mort, aquest jardí, si algú dels meus t’hi troba. Romeo. Amb les ales lleugeres de l’amor he saltat la paret, que no retenen l’amor límits de pedra, i, el que pot fer l’amor, sempre a fer-ho s’atreveix. Els teus parents no em poden ésser obstacle. Julieta. Però, si et veuen, t’assassinaran. Romeo. Són molt més perillosos els teus ulls que vint espases d’ells. Mira’m ben dolça, i no m’espanta llur enemistat! Julieta. Per res del món voldria que et veiessin! Romeo. La capa de la nit tinc per tapar-me de llur mirada! Estima’m solament, i que ells em vegin! Que és millor la vida acabada de cop per l’odi d’ells, que una mort retardada en la fretura del teu amor! Julieta. Per arribar aquí dins, ¿qui ha dirigit el teu camí? 110 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=