Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 LECTURES ASSAIGS, MONTAIGNE L’operació de l’assaig Els altres formen l’home; jo el descric i en represente un de particular, ben mal format, que, si haguera d’afaiçonar-lo de nou, el faria ben diferent del que és. Però ja està fet. l els trets de la meua pintura no són inexactes, per bé que es canvien i es diversifiquen. El món no és més que una perpètua engronsadora. Tot hi és en moviment constant: la terra, les roques del Caucas, les piràmides d’Egipte, i això sota l’efecte del moviment en general i del propi. La mateixa constància no és sinó un moviment més lànguid. No puc fixar el meu objecte. Camina, confós i vacil·lant, amb una embriaguesa natural. L’agafe en aquest punt, com és, en l’instant en què me n’ocupe. No pinte l’ésser. Pinte el trànsit: no el trànsit d’una edat a una altra o, com diu el poble, de set en set anys, sinó dia a dia, minut a minut. Cal acomodar la meua història a l’hora. Prompte podré canviar no solament de fortuna, sinó també d’intenció. És un examen d’esdeveniments diversos i variables i de pensaments indecisos, i, quan s’escau, contraris: bé perquè siga un altre jo mateix, bé perquè considere els assumptes per altres circumstàncies i consideracions. Molt probablement, això fa que em contradiga, però la veritat, com deia Demades, no la contradic. Si la meua ànima poguera fixar-se, no m’assajaria, em resoldria: sempre està aprenent i posant-se a prova. Expose una vida humil i sense llustre, és indiferent. Un relaciona igualment tota la filosofia moral a una vida popular i privada com a una vida de més rica estofa: cada home porta dins la forma completa de la humana condició. Els autors es donen a conèixer al públic per alguna marca particular i estranya: jo, en primer lloc, pel meu ésser universal, com a Michel de Montaigne, no com a gramàtic o poeta o jurisconsult. Si el món es queixa pel fet que parle massa de mi, jo em queixe que ell no pense solament en ell mateix. La biblioteca A casa, em dedique als llibres una mica més sovint, a la meua biblioteca, des d’on fàcilment dirigisc els meus assumptes. Soc damunt de l’entrada i veig per sota el meu jardí, el meu corral, el pati i la majoria de les parts de la casa. Allí, ara fullege un llibre; un altre més tard, sense ordre ni premeditació, en fragments sense relació; a vegades somie, a vegades prenc nota i dicte, passejant-me, les reflexions que teniu ací. És al tercer pis d’una torre. El primer és la meua capella; el segon, una habitació i les seues estances, on sovint em gite per estar sol. Damunt té un gran guarda-roba. Era temps enrere el lloc més inútil de ma casa. A la biblioteca, passe la major part dels dies de la meua vida i de les hores del dia. No hi soc mai de nit. Tot seguit hi ha un gabinet bastant elegant, on es pot fer foc per a l’hivern, molt agradablement il·luminat per finestres. I si no temera més les preocupacions que les despeses, preocupacions que m’impedeixen començar els treballs, podria fàcilment afegir a cada costat una galeria de cent passos de llarga i dotze d’ampla, a peu pla, ja que vaig trobar tots els murs elevats per a un altre ús a l’alçada que em cal. Tot lloc retirat demana un passeig. Els meus pensaments s’adormen si els assec. El meu esperit no es posa en marxa si les cames no l’agiten. Els qui estudien sense llibre saben de què parle. La forma de la meua biblioteca és redona i no té de pla més que el que cal a la meua taula i al meu seient, i en corbar-se m’ofereix, d’una ullada, tots els meus llibres, situats en cinc prestatges tot al meu voltant. Té tres vistes de lliure i rica perspectiva, i setze passos de buit en diàmetre. Durant l’hivern hi soc menys contínuament, perquè ma casa està encimbellada dalt d’un pujol com el seu nom indica, i no té cap indret més orejat que aquest; i m’agrada estar-m’hi perquè és d’accés una mica difícil i perquè està apartat, tant per al profit de l’exercici com per a fugir de la gent. És el meu domicili. Intente conservar-ne el domini total i sostraure només aquest racó de la comunitat conjugal, filial i civil. En qualsevol altra banda no tinc més que una autoritat verbal: en realitat, compartida amb altres. Miserable, al meu parer, qui no té a casa un lloc on estar amb ell mateix, on fer-se la cort a ell mateix, on amagar-se! L’ambició paga bé els seus servidors mantenint-los sempre en exposició, com l’estàTorre i biblioteca del castell de Montaigne, darrer vestigi de l’edifici on visqué l’escriptor. 108 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=