L’antiguitat (I): literatures orientals 1 CONTEXT LITERARI CONCEPTE I ABAST DE «LITERATURA UNIVERSAL» La literatura universal es pot identificar amb el conjunt de tots els textos literaris, de totes les literatures i de totes les èpoques. La literatura universal seria, per tant, el gran catàleg, complet i exhaustiu, encara que en la pràctica, quan en parlem, ens referim principalment a la literatura europea o occidental. Tradicionalment, s’ha considerat que Goethe va encunyar el terme de «literatura universal» en una de les converses reportades en el llibre Converses amb Goethe d’Eckermann: «Avui dia la literatura nacional –va dir– no representa gairebé res, entrem en l’era de la literatura mundial (die Weltliteratur) i ens correspon a cada un de nosaltres accelerar aquesta evolució». Sembla, però, que Goethe no va ser tant el creador d’aquest terme com el difusor i l’impulsor més destacat. El concepte de Weltliteratur, inaugurat per ell o no, es va revelar com a problemàtic des del principi. Sobretot, perquè Goethe no tenia al cap un concepte d’igualtat entre totes les literatures. Quan reivindicava la literatura universal, no pensava en totes les literatures, sinó, bàsicament, en les «grans»: la francesa, l’anglesa, potser la italiana i l’espanyola, i l’alemanya. Sense moure’ns de l’àrea europea, nombroses literatures restaven invisibles o, en el millor dels casos, reduïdes a uns fenòmens laterals, regionals. El fet és que la literatura continua estudiant-se en la major part dels casos en relació amb els diferents contextos nacionals. Com ha remarcat l’escriptor txec Milan Kundera, a diferència del que passa amb la pintura o amb la música, les obres literàries, com que resten lligades a les llengües en què estan escrites originalment, s’estudien exclusivament en el context nacional corresponent: «Europa –ha escrit– no ha aconseguit pensar la seua literatura com una unitat històrica i no deixaré de repetir que aquest és el seu irreparable fracàs intel·lectual». Johann Wolfgang von Goethe. Totes les literatures del món Cal reconéixer que Europa i altres indrets amb poblacions migratòries importants tenen avui dia la possibilitat, molt més gran que no va tenir-la Goethe, de posar de costat –perquè sovint estan escrites en una llengua europea– mostres literàries que, quant als seus continguts, procedeixen de cultures i d’experiències del món radicalment alienes a l’esperit europeu. És el cas de la literatura en llengua alemanya escrita pels turcs residents a la República Federal, o el cas de les literatures d’expressió francesa o castellana escrita per magrebins a França o a Espanya. Aquesta interrelació i interfunció d’expressions literàries en un mateix país i en una mateixa llengua, més que cap altra experiència o voluntat purament idealista, és el que ens permetrà, cada vegada més, dibuixar un mapa de la Weltliteratur com a articulació de diverses literatures mundials barrejades entre si, amb tot el que això significa d’adaptació, manlleu, resistència o persistència de peculiaritats de les diverses literatures. És a dir: avui justament, molt més bé que en temps de Goethe, podem abordar la qüestió de la «literatura universal» com una qüestió d’intercanvi i de diàleg entre «sobiranies», i ja no des de l’òptica sobirana de la nostra tradició, com ho han fet els qui creuen desmesuradament en la supremacia de les literatures europees, sinó des del prisma de la relativa equivalència de totes les literatures del món. Jordi Llovet. El concepte de Weltliteratur segons Goethe 9 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=