Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 LECTURES sobre belles hacanees amb els seus palafreners ardorosos, sobre el puny gentilment enguantat portaven cadascuna o un esparver, o un llaneret, o una esmerla. Els homes portaven els altres ocells. Estaven ensenyats tan noblement que no hi havia entre ells ni un ni una que no sabera llegir, escriure, cantar, tocar instruments harmoniosos, parlar cinc o sis llengües i compondre en cadascuna tant en vers com en prosa. Mai no foren vistos cavallers tan braus, tan galants, tan destres a peu i a cavall, més vigorosos, millors manejant tota mena d’armes, com els que allà hi havia. Mai no foren vistes dames tan elegants, tan gentils, menys desagradables, més doctes amb les mans, amb l’agulla i en tot acte propi de dona honesta i lliure, com les que allà hi havia. Per aquesta raó, quan arribava el temps en què algú d’aquella abadia, o bé a requesta dels seus pares, o bé per altres causes, volguera sortir fora, s’enduia amb ell una de les dames, aquella que l’havia pres pel seu cavaller servidor, i es casaven. I si a Telema havien viscut bé en mútua devoció i amistat, la continuaven encara millor com a matrimoni: s’estimaven tant a la fi dels seus dies com el primer dia de les seues noces. François Rabelais. Gargantua i Pantagruel. Edicions 62 Traducció de Miquel-Àngel Sánchez Férriz (adaptació) Activitats de comprensió 1. Per què al fill de Grangayot li van posar el nom de Gargantua? 2. Què era el que li donava més alegria? 3. Quina regla regia la vida dels telemites? Com la portaven a la pràctica? 4. Indiqueu els arguments que utilitza el narrador per a justificar-la. 5. Esmenta els coneixements culturals que tenien els telemites. Activitats de comentari i de contextualització 6. Identifiqueu tots els aspectes que fan referència al caràcter gegantí de Gargantua. 7. En quin paràgraf del capítol vii es fa una burla de les disputes teològiques? 8. Indiqueu els elements còmics i paròdics d’aquest capítol. 9. Quins aspectes vitals exalta la figura de Gargantua? 10. Explica la concepció de la persona que exposa Rabelais en Com regulaven els telemites la seua manera de viure. 11. Compara aquests dos capítols del llibre de Rabelais. Quines diferències i quines semblances hi trobes? 12. Quines idees del pensament humanista i renaixentista apareixen reflectides en aquests textos? Debateu-ho i, després, contesteu individualment. Gravat de Doré en què es representa la vida a Telema. 107 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=