Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 LECTURES GARGANTUA I PANTAGRUEL, RABELAIS VII. Com li posaren el nom de Gargantua i com xarrupava el vi El bonhomiós Granganyot, bevent i fent gresca amb els altres, sentí el crit terrible que el seu fill havia fet, en veure la llum d’aquest món, quan bramava demanant: «A beure, a beure, a beure!» Llavors digué: «Que gran la tens!» (enteneu: la gola). En escoltar-ho, els assistents van dir que per força havia de dur el nom de Gargantua, ja que, en nàixer ell, aquesta havia estat la primera paraula del seu pare, a imitació i exemple dels antics hebreus. Granganyot hi accedí i la cosa plagué del tot a la mare. Per calmar-lo, li donaren de beure en abundància, i el portaren a les fonts a batejar-lo, com és el costum dels bons cristians. I li foren prescrites disset mil nou-centes tretze vaques de Pontille i de Bréhémont per a l’alletament diari. Perquè no era possible trobar en tot el país una dida que donara l’abast, atesa la gran quantitat de llet que calia per a alimentar-lo, per bé que alguns doctors escotistes hagen afirmat que el crià la seua mare, traient cada vegada de les mamelles mil quatre-cents barrils i nou gerros de llet. Això no és versemblant i aquesta proposició ha estat declarada mamàriament escandalosa, ofensiva per a orelles piadoses i que d’una hora lluny fa pudor d’heretgia. En aquesta situació arribà a l’any i deu mesos, en què, per consell dels metges, començaren a traure’l en una gran carreta de bous, construïda gràcies a l’enginy de Jean Denyau. El passejaven alegrement amunt i avall; i donava bo de veure’l, car estava ben massís i tenia divuit papades; i gairebé no cridava; més aviat es passava tota l’estona cagant, ja que era meravellosament flegmàtic de les natges, tant per complexió natural com per la disposició accidental que havia adquirit per xuclar massa puré de setembre. I mai no en xuclava una gota sense causa, car, si s’esdevenia que estava disgustat, irritat, contrariat o moix, si picava de peus, si plorava, si cridava, portant-li per beure s’asserenava i tot seguit restava quiet i feliç. Una de les seues mainaderes m’ha jurat per la seua fe que ell estava tan acostumat a fer això, que només en sentir el so de les olles i dels flascons entrava en èxtasi, com tastant les joies del paradís. De manera que, per distraure’l, atenent en aquesta complexió divina, al matí feien sonar uns gots amb un ganivet, o uns flascons amb els taps, o uns gerros amb les tapadores. En sentir aquest so s’alegrava, s’estremia i ell mateix es bressava balancejant el cap, fent el monocordi amb els dits i fent el baríton amb el cul. lvii. Com regulaven els telemites la seua manera de viure Esmerçaven tota la seua vida no en lleis, estatuts o regles, sinó segons la seua voluntat o franc albir. S’alçaven del llit quan els semblava bé, bevien, menjaven, treballaven, dormien quan els venia de gust; ningú no els despertava, ningú no els forçava ni a beure, ni a menjar, ni a fer qualsevol altra cosa. Així ho havia establert Gargantua. En la seua regla només hi havia aquesta clàusula: FES EL QUE VULGUES, perquè gents lliures, ben nascudes, ben instruïdes i conversant en companyies honestes tenen per naturalesa un esperó instintiu, que ells anomenen honor, que sempre els impulsa a obrar virtuosament i els allunya del vici. Quan per vil subjecció i coacció se les sotmet i esclavitza, desvien aquella noble afecció per la qual tendien lliurement a la virtut i la utilitzen per desfer-se i escapar d’aquest jou d’esclavitud: car sempre emprenem coses prohibides i desitgem el que ens és denegat. Per aquesta llibertat entraren en lloable emulació de fer tots allò que veien que a un sol li agradava. Si algú o alguna deia: «Bevem», tots bevien; si deia: «Juguem», tots jugaven; si deia: «Anem a esbargir-nos al camp», tots hi anaven. Si era per anar a caçar al vol amb ocells de presa o per anar de cacera major, les dames, muntades Gravats de Doré en què es representa Gargantua. 106 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=