Literatura universal 1

Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 CONTEXT LITERARI 5 EL TEATRE CLÀSSIC FRANCÉS A França, els ambients cortesans i l’estètica d’arrels clàssiques van determinar les característiques fonamentals del nou teatre: la concentració de l’acció, tant en l’espai com en el temps, i, pel que fa a la representació, l’aïllament de l’escena del públic. El rei i la cort mantenien els teatres i pagaven les companyies teatrals, que muntaven grans espectacles en què es combinava el ball, la música, el mim i una escenografia luxosa. A França, per tant, el teatre va ser un gènere elitista. Només la comèdia, amb l’adaptació al gust francés de la commedia dell’arte i posteriorment amb Molière, gaudirà del favor popular. El teatre francés del segle xvii es va veure afectat pel mateix afany de versemblança i racionalisme que la resta dels gèneres, tal com propugnava l’estètica classicista. D’ací la necessitat que les obres se subjectaren a la regla de les tres unitats: 1. Unitat d’acció: un únic tema, ajustat a la realitat contemporània (comèdia) o a la història i la llegenda (tragèdia). 2. Unitat de lloc: un sol escenari, amb decorats senzills. El que passe en altres espais ha de ser narrat en escena. 3. Unitat de temps: l’acció no pot durar més d’un dia, cosa que obliga a l’acumulació de fets en un lapse breu de temps. A més, havia de separar-se allò tràgic d’allò còmic, perseguir una finalitat moral i observar el decòrum poètic; és a dir, evitar els fets i paraules que atemptaren contra el bon gust. Només França va disposar de dramaturgs capaços de superar tantes traves i aconseguir obres genials. CORNEILLE Després de l’èxit de la primera comèdia, Mélite (1929), Pierre Corneille (1606-1684) va estrenar diverses obres a París i obtingué una pensió de Richelieu. El Cid (1636), tragèdia inspirada en Guillem de Castro, el va situar com a primer dramaturg del seu temps per la profunditat amb què hi analitzava les passions i per la majestuositat dels versos. L’art de Corneille consisteix en la representació d’un conflicte en què la força espiritual triomfa sobre els instints més naturals i espontanis. L’honor, el patriotisme, la generositat i la fe triomfen sobre l’amor, sobre els lligams familiars o sobre el desig de venjança. Fotografia del teatre de la Comédie-Française en l’actualitat. Retrat de Pierre Corneille i primera pàgina de la comèdia Mélite de l’autor. 104 Edicions Bromera

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=