Els segles xvi i xvii: del Renaixement al Barroc 4 CONTEXT LITERARI WILLIAM SHAKESPEARE William Shakespeare va nàixer a Stratford-on-Avon, fill d’un pròsper comerciant. Sembla que es va casar als díhuit anys amb Anne Hathaway, més major que ell i amb la qual va tindre diversos fills. El 1587 es va traslladar a Londres, on va entrar en contacte amb el món del teatre, primer com a actor i després com a autor. Va passar per diverses companyies fins que es va instal·lar en una de pròpia, al teatre The Globe (1599). L’any 1610 va tornar a Stratford-on-Avon, i un any després va dir adeu a l’escena amb La tempesta. Retirat de les activitats teatrals, viurà en aquesta ciutat fins al 1616, any en què va morir. La producció teatral de Shakespeare presenta quatre fases característiques: 1. Una primera fase que pot anomenar-se d’«aprenentatge», on Shakespeare experimenta amb diversos tipus de drama que estaven de moda: el drama històric, la tragèdia d’horrors senequiana (Titus Andrònic), la farsa plautiana (La comèdia dels errors), la comèdia de caràcters (L’amansiment de l’harpia) i la comèdia cortesana (Els dos cavallers de Verona i Treballs d’amor perduts). L’atmosfera cortesana d’aquestes dues últimes obres forma també el fons de les primeres dues obres mestres: Romeo i Julieta i El somni d’una nit de Sant Joan. 2. La segona fase, l’ocupen el drama històric (Ricard III, Enric IV) i la comèdia somrient (Molt soroll per no res, Al vostre gust). 3. Ricard II avança els estudis d’ànimes escindides que constitueixen l’argument principal de les tragèdies fosques i violentes de la tercera fase de Shakespeare: Hamlet, Macbeth, El rei Lear, Juli Cèsar, Antoni i Cleopatra, Otel·lo, Coriolà. Les comèdies d’aquesta època (Mesura per mesura, Troilus i Cresida) també tenen un matís fosc i sangonós. 4. Última fase (1608-1616): un retorn al drama novel·lesc en un clima d’indulgència i serenitat. L’atmosfera purificada després d’una tempesta caracteritza el drama que es considera que és l’últim que va escriure: La tempesta. El 1609 va publicar un recull de sonets sota unes condicions que encara hui continuen sent incertes, començant per la misteriosa dedicatòria al començament del text a un cert «Mr. W. H.», descrit per l’editor Thomas Thorpe com «the only begetter» (l’únic inspirador) dels poemes. Es desconeix qui era aquesta persona, i encara que no s’han deixat de proposar candidats. Oscar Wilde, en El retrat de Mr. W. H., va plantejar la tesi que es tractava d’un jove actor de la companyia de Shakespeare, Willie Hughes, que interpretava papers femenins. Pocs temes queden fora de les obres de Shakespeare, les quals són tota una mostra del comportament humà, de les passions més violentes als sentiments més delicats. El seu teatre ofereix una immensa galeria de personatges, cada un dels quals, com ha remarcat el crític literari Harold Bloom, parla amb una veu diferent de la dels altres. Suposat retrat de William Shakespeare. National Portrait Gallery. Reconstrucció moderna del teatre The Globe (l’original va ser destruït per un incendi el 1613), on Shakespeare representava les seues obres. 103 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=