L’antiguitat (I): literatures orientals 1 CONTEXT LITERARI 1 EL CONCEPTE DE LITERATURA Fins al segle xviii la «literatura» comprenia tot el conjunt de llibres i escrits: de tema filosòfic o científic, narratiu o històric. Després, aquest concepte es va especialitzar i es va referir només a certes classes d’escriptura: el que es podria anomenar l’escriptura imaginativa i creativa, bàsicament la novel·la, el teatre i la poesia. Serien literàries aquelles obres d’imaginació, en el sentit de ficció, d’escriure sobre alguna cosa que no és literalment real. Hi ha una separació, per tant, respecte a la ciència, la filosofia i la història. Però això no està tan clar: alguns llibres de filosofia o d’història també es considera que són literatura o, si més no, que tenen valor literari. A més, si es considera que només els textos de «creació» o d’«imaginació» són literatura, vol dir això que la filosofia o la ciència no tenen caràcter creador i imaginatiu? Finalment, la literatura inclou també llibres que no es poden considerar de ficció, com els diaris, els llibres de memòries i l’assaig i, alhora, exclou obres d’imaginació com Superman. Per això, independentment de la inclusió de continguts ficticis o no, una característica fonamental per a considerar literari un text és l’ús especial del llenguatge. En els textos literaris es modifica el sentit habitual de la llengua per a cridar l’atenció del receptor, i es proporciona al lector un plaer estètic. És per això que es diu que en els textos literaris predomina la funció poètica del llenguatge: per mitjà d’una sèrie de procediments lingüístics, com ara les figures estilístiques, es posa en relleu la forma del missatge. De tota manera, a més de la funció estètica, la lectura d’obres literàries pot tindre altres finalitats. Llegim una novel·la o un llibre de memòries per distraure’ns, per divertir-nos, i també per saber més i eixamplar les nostres experiències personals. Com va escriure Joan Fuster, la lectura ens permet «un viatge al món de les grans fantasies humanes» o acostar-nos a «un enteniment més subtil del món que ens envolta». La lectura es converteix, així, en un procés en què ens impliquem activament: sempre interpretem les obres literàries fins a cert punt a través del que ens preocupa o interessa. Des d’aquest punt de vista, podríem dir que una obra serà més literària com més alta siga la disponibilitat o la capacitat de comunicació que té. Els textos literaris, de fet, es caracteritzen per contindre una múltiple probabilitat de sentit, no tancada ni definida. Només en una veritable obra literària podem introduir un contingut nou sense destruir-ne la identitat. La literatura es converteix, així, en un dels mitjans més poderosos de què disposem per a experimentar les nombroses possibilitats –de persones, de temes, de situacions i de conflictes– que ofereix la vida humana. 8 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=