4 MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024 INCORPORA ELS ÚLTIMS CANVIS DE LA NORMATIVA LINGÜÍSTICA 4t d’ESO
Algunes de les persones que han participat en l’elaboració dels materials didàctics LOMLOE de Bromera són: Lorena Alcaide Martí, Sonia Aldea Oñate, Mariló Álvarez Sanchis, Mar Aranda Garcia, Alejandro Archilés Quintana, Ana Arnau Orts, Àngela Ballester Muñoz, Joaquina Barba Plaza, Andrea Bella Català, Gisela Benavent Cors, Isabel Bixquert Grau, Antonio Caldés Garrido, Sonia Camarasa Canet, Carla Cano Giménez, Laura Capsir Maíques, Maria Belén Clari Ahulló, Gema de Jesús Climent Estrela, Andreu Collado Garcia, Natàlia Espert Gràcia, Maria Faubel Portolés, Víctor Manuel Fernández Beltrán, Maria Ferrandis Marco, Eduard Ferrando Cuenca, Raquel Ferrer Llinares, Josep Antoni Fluixà Vivas, Josep Francés Giménez, Àngela Francés Herrero, Llúcia Garrido Rodrigáñez, Benjamín Garzón García, Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà, Josep Gregori Soler, Teresa Gregori Soler, Anna Guaita Crespo, Felip Gumbau Morera, Enric Iborra Posadas, Adrian Iborra Puig, Carlos Jiménez Martínez, Gemma Jiménez Martínez, Bàrbara Lacuesta Gàndara, M. Teresa Lairón Martínez, Elisa Lluch Girbés, Enric Lluch Girbés, Santi López García, Ana Maria López Ortí, Gonçal López-Pampló Rius, Urbà Lozano Rovira, Carmen Madramany Pérez, Kiko Martín Alcaide, Miguel Martínez Pérez, Maria Pilar Maza Gorriz, Paula Miguel Vázquez, Jaume Miquel Peidró, Xavier Miralles Martínez, Laura Montero Sierra, Natxo Moral Reig, David Morell Llinares, Dolores Moreno Lozano, Javier Muñoz Pla, Marta Murciano Hernández, Marco Aurelio Oca Barba, Vicent Pardo Peris, José Pastor Arnau, Cristina Pavón López, Elisa Peciña Descals, Natxo Peidro Torres, Inés Pelegero Martínez, Manuela Picazo Tadeo, Joaquín Piqueres Sánchez, Carla Pla Sanchis, Alba Prat Soler, Maria Rodríguez Orts, Juan José Ruiz Cortina, Xavi Ruiz Ros, Ana Sánchez García, Pau Sanchis Ferrer, Raquel Sanchis Garrigues, Loles Sanjuán Juárez, Mar Segura Martínez, Enric Senabre Carbonell, David Such Aparicio, Elena Talens Ortí, Mercè Tortajada Vegas, M. Carme Trescolí Trescolí, Josep Vallés Giménez, Vicent Valls Rodríguez, Jesús Vila Piera, Vicente Vilana Taix i Maria Viu Rodríguez. A Bromera fa més de 35 anys que elaborem materials per a l’escola valenciana. Per això, els nostres llibres parteixen de la realitat de les aules valencianes i de l’entorn més pròxim. A més a més, ens preocupem per acompanyar professorat i alumnat davant de cada nou repte educatiu aportant una gran varietat de recursos i oferint formació continuada. 4t d’ESO
Avancem El llibre que teniu a les mans inclou una mostra del Projecte Avancem, una proposta que vetlla perquè l’alumnat assolisca les competències específiques del currículum en l’àrea de Valencià: llengua i literatura. Avancem exposa els continguts d’una manera entenedora, pràctica i sistemàtica, amb textos i activitats lligats als interessos de l’alumnat, que permeten treballar tant de manera individual com cooperativament. Els professionals que han participat en el Projecte Avancem són docents en actiu que han treballat en coordinació amb el nostre departament didàctic, format per persones amb una llarga trajectòria en la creació i el disseny de material educatiu. Quines són les claus del Projecte Avancem? Enfocament comunicatiu Les llengües serveixen per a comunicar-se, per això els llibres del Projecte Avancem posen el focus en les quatre habilitats bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure), a fi de desenvolupar al màxim la capacitat de comprendre i d’expressar-se, oralment i per escrit, en situacions comunicatives ben diverses. Combinació de treball individual i col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnat amb perfils diferents i millora les destreses socials, com ara la competència comunicativa, la capacitat d’arribar a acords o la construcció compartida del coneixement. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els sabers bàsics del currículum, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn. Per això hi ha una selecció acurada de coneixements essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge. Interdisciplinarietat Encara que els sabers s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. Per això el Projecte Avancem aposta per trobar punts de connexió a través dels textos, les activitats i les situacions d’aprenentatge i fomenta el treball integrat de llengua i contingut (TILC). Atenció a la diversitat A fi de seguir ampliant l’oferta de materials vinculats al disseny universal de l’aprenentatge (DUA), oferim el nostre Portal d’Atenció a la Diversitat, on trobaràs tot tipus de recursos complementaris, i també material fotocopiable amb propostes de diferents nivells de dificultat. Què trobaràs en aquesta mostra? Hem preparat una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat, una unitat de guia de recursos didàctics, un exemple d’atenció a la diversitat basat en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) i un model d’avaluació. Els llibres del Projecte Avancem tenen una llicència digital allotjada en Blinklearning, disponible per a dos anys, que inclou, a més de tots els recursos digitals, ferramentes de gestió per a l’aula.
Una gran varietat de recursos per a l’alumnat i el professorat Quaderns per a reforçar els sabers bàsics (opcionals) Dossier amb recursos per al treball cooperatiu Rebost digital amb activitats autocorrectives i gamificació Vídeos de producció pròpia Recursos fotocopiables d’atenció a la diversitat Models d’avaluació Rúbriques d’avaluació competencial Llicència digital amb entorn virtual d’aprenentatge Guia del professorat i programació d’aula (LOMLOE) I a més a més: ISBN: 978-84-1358-439-3 Portal d’atenció a la diversitat Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) O bé visualitza les sessions de formació en línia en el nostre canal de YouTube: «Programació LOMLOE», amb Xavier Lozano «Introducció a l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí «Resultats de l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí Centres educatius pel clima. Una guia per a l’acció educativa en temps de crisi climàtica (Joan Buades) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí)
01 01 A una veu A una veu CONSTRUÏM CONSTRUÏM Ser o estar, eixa és la qüestió Els verbs ser i estar es poden utilitzar també en construccions locatives. En aquest cas, l’ús d’un verb o de l’altre no depén del tipus de subjecte, sinó de si s’expressa o no la durada: Context no duratiu. No hi ha interés per indicar la temporalitat: ser Context duratiu. Hi ha interés per indicar la temporalitat: estar Subjectes animats i inanimats Pau era a casa quan vas telefonar. La llet és a la nevera. Pau va estar a casa tot el dia. M’estranya que no agafara el telèfon. La llet està a la nevera des que hem arribat del mercat. Ja deu estar fresca. En el registre col·loquial, hi ha una tendència general a usar sempre estar, per influència del castellà, però en el registre formal convé mantindre la distinció, com es fa en altres dialectes i en el valencià clàssic. Els usos dels verbs ser i estar ens fan dubtar a voltes. Ara coneixerem algunes normes que ens ajudaran a saber quan hem d’utilitzar ser i quan estar. En primer lloc, ens fixarem en els casos en què aquests verbs formen part de construccions copulatives i, per tant, serveixen de nexe entre un subjecte i un atribut. En aquests casos, per a saber quin dels dos verbs cal utilitzar, s’ha de tindre en compte com és el subjecte (animat o inanimat) i com és l’atribut (una propietat o un estat temporal). Com és el subjecte? Què indica l’atribut? Un ésser animat Un ésser inanimat Una característica pròpia del subjecte ser Carme és alzirenya. ser La botiga és nova. Un estat transitori del subjecte estar Carme està malalta. Carme està asseguda al sofà. Carme està a punt d’anar-se’n. Carme està bé. estar (o ser en el cas que l’atribut siga un sintagma adjectival) La botiga està (o és) neta. La botiga està venuda. La botiga està en venda. La botiga està bé. 27. Completa les oracions amb atributs inventats tenint en compte el verb. A continuació, compara la teua tria amb la dels altres membres de l’equip. a) Ignasi és ............... Ignasi està ............... b) La tauleta tàctil és ............... La tauleta tàctil està ............... c) La directora de l’escola d’idiomes era ............... La directora de l’escola d’idiomes estava ............... d) La nevera serà ............... La nevera estarà ............... 28. Encercla el verb adequat en cada cas. La meua iaia sabia moltes històries. (Era/Estava) de Pedreguer, on hav ia viscut tota la vida. Quan es feia de nit i la meua germana i jo ja (érem/estàvem) gitats, s’acostava i s’asseia al costat, en una cadira que (era/estava) de bova i (era/estava) molt bruta. Aleshores, començava: «Famolt de temps, quan els peixos volaven i els pardals nadaven...». 29. Completa amb ser o estar aquest fragment d’«Abraçada amb c de casa», de Tina Vallès (Vilaweb). «L’A sempre ............... trista», cada setmana; i un dia: «L’A se’n torna a Síria». No n’hem tornat a saber res, però la meva filla encara se’n recorda: «Li vaig ensenyar la llengua, n’aprenia de pressa, ............... molt maca», diu, i se li trenca la veu. I no tinc res a dir-li per consolar-la, perquè la tristesa de ma filla em sembla insignificant, perquè ............... pensant en l’A i no em dono permís per ............... trista. Tina Vallès. «Abraçada amb c de casa» Vilaweb (adaptació) 30. Aquestes oracions contenen errades o no estan adaptades a un registre formal. Reescriu-les seguint les orientacions que hem donat més amunt. a) La meua neboda no s’ha avorrit gens. Ha sigut tot el trajecte en el vagó de davant. b) Espere que la meua advocada estiga al jutjat quan jo arribe. c) Estigues tranquil! El codi QR del bitllet està dins de l’aplicació. d) Núria ha sigut a l’oficina tota la vesprada. Per això no l’has vista. 31. Escolta el diàleg i anota tres usos del verb estar en construccions locatives. 32. Per parelles, inventeu un diàleg entre aquests dos personatges en què utilitzeu almenys dues construccions locatives amb el verb ser i dues amb el verb estar. Assageu-lo i reproduïu-lo sense cap paper davant. Què en diu la fitxa de l’Optimot? Amb aquesta píndola del web Apunts de llengua pots practicar l’ús de ser o estar. Escaneja el QR si vols llegir l’article sencer. 16 17 01 A una veu Una columna periodística és un altaveu potent per mitjà del qual escriptores i escriptors de renom poden expressar idees que faran reflexionar el públic lector. Però cal anar alerta i tindre sentit crític. A voltes, una bona argumentació guanya pes quan les paraules es trien de manera adequada, però també pot ocórrer al revés, que un raonament pobre passe com a bo perquè va ben vestit. Obriu els ulls i la ment, i penseu activament! PLANIFIQUEM 10 Llegim i comprenem «La força del grup», d’Andrea Mayo (Flavia Company) 12 Identifiquem el model La columna periodística 14 Ampliem el vocabulari Els noms col·lectius 15 Trobem el sentit Les gramàtiques normatives 16 Construïm Usos generals de ser i estar 19 Coneixem les normes Es sistema vocàlic. Les interferències vocàliques. Pronunciacions genuïnes. 22 Ens divertim El romanticisme i el realisme. La Renaixença 24 Ens relacionem La recerca d’un model lingüístic culte 25 Repassem 26 Ens posem a prova Redacció d’una columna en defensa de l’estàndard ENS PREGUNTEM Si pareu atenció a la llista anterior, veureu idees com grup, col·lectivitat, normativa, ús general, sistema, model i estàndard. Quina relació trobeu entre tots aquests conceptes? Quines connexions podeu establir? Dediqueu uns minuts a comentar-ho en veu alta abans de començar la primera seqüència del curs. 9 01 01 A una veu A una veu LLEGIM I COMPRENEM LLEGIM I COMPRENEM M’ho pense i et dic el què La força del grup Serveix per a donar suport als quemaltrac ten, als que abusen, als quemanipulen AndreaMayo Aquests dies ha coincidit que he vist un pare ll de sèries que m’han deixat pensant en una bona quantitat de temes, sí, però entre els quals hui n’escull un que, d’alguna manera, els conté tots. Les sèries a què em referisc són In My Skin i Heartstopper. Totes dues d’adolescents. A totes dues els protagonistes són homosexuals. A la primer a, una xica. A la segona, un xic. Ser homosex ual és ser diferent de la majoria des del principi. I ser diferent d e la majoria té un preu ben car. El que m’han fet pensar les sèries és la manera com el grup –quan es forma pel sol fet de r epresentar una majoria– atorga als individus la capacitat i la voluntat i l’actitud de defensar el que és inde fensable, el que de cap manera no es pot argumentar, el que no podrien sostenir tots sols. L’absurd. El grup és una arma. Letal. Sense sentiment s. El grup és el més còmode dels anonimats. El grup castiga aquells que gosen sostenir la seua veritat, la s eua dignitat. Els que s’atreveixen a ser com só n. Els que denuncien. Els que revelen. Els que funcionen com espill i ensenyen el que no es vol mirar ni veure. El grup que com a únic motiu de nexe té el fe t de ser una majoria, serveix per a donar sup ort als que maltracten, als que abusen, als que manipulen. Difumina i invisibilitza. Uniformitza. Tapa. Dona poder i identitat als que no en tenen per ells mateixos. I p er norma general escull com a líder el person atge més insegur, més psicòpata, més cruel. L’extrem que es ne cessita d’exemple per a anar més enllà, per a traspassar el que qualsevol consideraria raonable. Sense grup, els monstres no tenen força. I pe r això està bé que ens preguntem si ens senti m part d’algun grup majoritari. I, si és així, com tracta el gru p als que no hi pertanyen. I com els tractaríe m nosaltres si no formàrem part del grup. És la clau. Finalment, em remet a una altra obra audiov isual. La pel·lícula alemanya Die welle, (L’onada), un experiment que es fa en un institut i que demostra , precisament, on pot arribar la conducta de ls que abandonen la consciència individual per fondre’s amb l a inconsciència col·lectiva. Si mirem al nost re entorn veurem que, en gairebé tots els casos, les injustícies estan sostingudes, de manera clara o sub til, per algun grup majoritari. Ja siga des del punt de vista físic, psicològic, filosòfic o polític. Font: Catorze.cat (adaptació) 1. Resumeix el contingut de cada paràgraf en una o dues frases. A continuació, uneix-les amb connectors per a formar un text: el teu resum. 2. Es podria dir que el títol i el subtítol de l’article són temàtics: «La força del grup serveix per a donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen». Troba una manera alternativa d’enunciar el tema. 3. Quines sèries de ficció motiven la reflexió de l’article? Busqueu ressenyes sobre elles i poseu en comú altres sèries que conegueu d’una temàtica pareguda. 4. En moltes sèries, els personatges es comporten d’una manera quan estan en grup i d’una altra quan estan a soles. Per què penseu que passa això? Us passa a vosaltres? 5. L’article no deixa ben parats els grups. Fes una llista de totes les coses negatives que se’n diu. 6. És aplicable això a tots els grups –per exemple, un club de lectura– o només a un tipus de grups? Trobeu els fragments on s’especifica. 7. Busqueu informació sobre la pel·lícula L’onada i expliqueu en què consisteix l’experiment que es fa en l’institut. 8. Tria una de les columnes i defineix les paraules a la teua parella. La parella haurà de definir les paraules de l’altra columna. • absurd • letal • anonimat • gosar • majoria • uniformitzar 9. Marqueu les afirmacions amb què esteu d’acord. El text és molt subjectiu. La finalitat del text és contar l’argument d’algunes sèries de ficció. El text està escrit en tercera persona. L’article convida a reflexionar sobre nosaltres mateixos. 10. El segon comentari del web conté uns quants errors. Corregeix-lo. PARLEM! 11. Converseu a partir d’aquestes preguntes que apareixen en el mateix article. • Us sentiu part d’algun grup majoritari? • Si és així, com tracta el grup als que no hi pertanyen? • Com els tractaríeu si no formàreu part del grup? https://www.catorze.cat/cambres-propies/la -forca-del-grup La força del grup Llegiu el codi per a veure l’escena final de L’onada. Alerta, espòiler! 10 11 01 01 A una veu A una veu TROBEM EL SENTIT AMPLIEM EL VOCABULARI 21. Els noms col·lectius serveixen per a designar conjunts o grups. Completa els mots encreuats a partir de les definicions. 1 1. Conjunt de persones que fan un mateix treball. La b............... municipal. 2. Conjunt dels vaixells de guerra, pesquers o mercants d’un mateix estat o d’un mateix armador. La f............... pesquera. 3. Conjunt d’animals de la mateixa espècie que es crien i pasturen junts. Un r............... d’ovelles. 4. Conjunt de jugadors que, en forma organitzada, competeixen en defensa d’un mateix club o una mateixa entitat. Un e............... d’handbol. 5. Conjunt de plats, gots, tasses o altres recipients per al servici de taula. Hui pararem taula amb la v............... nova. 4 2 3 5 22. Els noms col·lectius són molt útils per a fer ús d’un llenguatge inclusiu: professorat, en lloc de professors; personal, en lloc de treballadors, etc. Busqueu en equip altres exemples semblants i poseu-los en comú entre tota la classe. Les gramàtiques normatives Paregudes però diferents Hem de distingir entre revelar-se, ‘mostrar-se’, i rebel·lar-se, ‘desobeir l’autoritat’ o ‘oposar-se fortament a una cosa’. Rebel·lar-se és sempre un verb pronominal, mentre que revelar(-se) pot funcionar com a verb pronominal o com a transitiu. • La meua companya s’ha revelat com una gran escriptora. • La meua companya s’ha rebel·lat contra la prohibició d’usar el mòbil a classe. ENS POSEM EN SITUACIÓ 24. A l’institut hi ha un grup d’alumnes prou nombrós que es dedica a assetjar aquells estudiants que visten d’una manera diferent. • La Persona A pensa que la millor solució per a acabar amb el conflicte és castigar el grup. • La Persona B pensa que la millor solució per a acabar amb el conflicte és educar el grup. Trieu una de les postures i defeneu-la tan bé com pugueu. 23. Completeu amb revelar(-se) o rebel·lar(-se). a) El professorat ............... contra el nou sistema d’avaluació. b) Jaume ens ............... l’èxit del seu portal web. c) Li ............... el final de la sèrie i no m’h ha perd at encara. ) ............... contra una llei injusta és ab olutam nt ètic. Les gramàtiques normatives són aquelles que publiquen les institucions encarregades de regular l’ús públic d’un idioma. En el cas del valencià, eixa institució és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i l’obra de referència és la Gramàtica normativa valenciana. En el conjunt de l’àmbit lingüístic, també són institucions normatives l’Institut d’Estudis Catalans, nascut a principis del segle xx, i la Universitat de les Illes Balears, que actua com a entitat experta en matèria lingüística a les Illes Balears. Al marge de les gramàtiques normatives, trobem altres tipus de gramàtiques, elaborades per departaments universitaris o per equips de lingüistes, que miren de donar resposta a necessitats més específiques, com ara resoldre dubtes, o explicar els fenòmens de la llengua des d’un punt de vista més científic. 25. Llegiu i comenteu els textos següents, extrets de la Gramàtica valenciana bàsica: Des del segle xviii, la major part de les llengües de cultura occidentals han comptat amb gramàtiques prescriptives, sovint amb l’aval d’institucions acadèmiques creades per a tal finalitat. No ha passat així en el cas de la nostra llengua, perquè, a rran de la Guerra de Successió (1704-1714), en quedaren suprimits els usos oficials. La llengua mantenia plena vitalitat en l’àmbit oral i en la literatura popular; però, sense els usos administrati us ni el conreu de la literatura culta, començà a patir una certa interferència del castellà i entrà en un procés de dialectalització. La llengua, d’altra banda, no disposà tampoc de gramàtics que la desc rigueren amb rigor i la dotaren d’unes normes que en facilitaren l’ús com a llengua de cultura. La Gramàtica valenciana bàsica representa, per damunt de qualsevol altra conside ració, la voluntat de l’Acadèmia de facilitar l’accés a la seua do ctrina gramatical a amplis sectors de la població valenciana interessats a utilitzar dignament el valencià. El seu propòsit és fer possible que la llengua pròpia passe a integrar-se amb normalita t en les tasques habituals del dia a dia, donant prioritat a les formes més correctes que ens ha lle gat la pròpia tradició i corregint les interferències d’altres llengües, especialment del castellà, que s’han produït com a conseqüència d’una situació de minorització lingüística en què ha hagut de sobreviure la nostra llengua durant segles. 26. Consulteu el buscador Gramàtic-On i exploreu les possibilitats que ofereix. Us serà molt útil per a la resta del curs. Descobreix més paraules paregudes però diferents. Accedeix al Gramàtic-On, el portal en línia de les gramàtiques valencianes. 14 15 Estructura de les seqüències didàctiques «Ens preguntem» proposa qüestions per a avaluar els coneixements previs i posa en valor l’ús de la llengua com a instrument de comunicació. En «Llegim i comentem» i «Identifiquem el model», comprenem textos i n’analitzem les característiques. «Ampliem el vocabulari» és una secció pràctica que treballa camps semàntics ja vistos. En «Trobem el sentit» estudiem els fenòmens lèxics i semàntics. «Construïm» tracta la sintaxi d’una manera entenedora. En «Planifiquem», presentem l’itinerari de la seqüència didàctica. Les seccions «Parlem!» i «Ens posem en situació» permeten millorar les capacitats de dialogar, argumentar i exposar.
01 01 A una veu A una veu CONEIXEM LES NORMES CONEIXEM LES NORMES Distinció entre e i o obertes i tancades Interferències vocàliques Les vocals e i o, quan apareixen en posició àtona, són sempre tancades. La variació d’obertura té lloc sempre en posició tònica. Moltes vegades es produeixen confusions entre les vocals tòniques e /E i o /O. Per a evitar-les, podem tenir en compte els casos més freqüents en què trobem /E / i /O /. Fes les dues activitats que hi ha a continuació per a saber de quins es tracta. 36. Els principals casos en què trobem e oberta (/E /) són els següents. Completa tenint en compte els exemples. a) Davant de ..............., l·l, r i ...............: mel, caravel·la, extern, terra. b) Davant de síl·labes amb i o u i en el diftong ...............: silenci, superflu, peu. c) En la majoria de les paraules esdrúixoles: matèria, pèrdua, prudència. d) En les terminacions -..............., -ecta, -..............., -epta: arquitecte, perfecta, inepte, recepta. e) En paraules amb -endr-: tendre, divendres, cendra. 37. Els casos més freqüents en què trobem o oberta (/O /) són: a) Davant de síl·labes amb una i o una ............... i en els diftongs oi, ou: còmic, fòrum, boira, bou. b) En la majoria de les paraules ...............: quilòmetre, història, còpia. c) En els terminacions: -..............., -oca, -..............., -................, -ofa, -..............., -............................, -..............., -ola, -..............., -orta, -..............., -..............., -osta, -..............., -ota: albercoc, bajoca, precoç, gallof, carxofa, boig, roja, caragol, gentola, fort, torta, grossa, cost, aposta, pot, granota. De vegades, es produeixen confusions en l’ús de les vocals per interferència del castellà. Aquest és el cas de mots com ambaixada, avaluar, assemblea, ebenista, contenidor, eclipsi, avorrir, escrúpol, bufetada o butlletí. 39. Torna a escriure les paraules següents i esmena les incorreccions vocàliques que hi trobes. Si cal, pots consultar el diccionari. hosteleria senefa monastir juventut embutit sobornar descubrir oruga averia triumfar torment declive cubrir anyorar estandard 40. Completa els buits d’aquests mots amb les vocals corresponents. Ajuda’t, si ho necessites, del diccionari. ..............mparar rit.............. sob..............rà s..............rgent est..............rnudar s..............focar diabet..............s at..............rdir s..............spirar pènd..............l c..............mplir rig..............rós tít..............l ord..............nador s..............pèrbia 41. Les paraules derivades d’unes altres que contenen la /E / o la /O / en síl·laba tònica tanquen la vocal en desplaçar-se la síl·laba tònica. Escriu derivats dels mots següents i ho comprovaràs. verd ciència arrel sort cendra còpia terra boira correcte mòbil mort cel Ex: verd → verdor (la /E / passa a /e /). 42. Les paraules d’una mateixa família lèxica s’escriuen habitualment amb la mateixa vocal, però hi ha cultismes que provenen directament del llatí i que conserven la vocal primitiva. Escriu les paraules patrimonials corresponents a cada cultisme i indica els canvis vocàlics que es produeixen. vulcanisme bucal dulcificar juvenil mucosa mundial plumífer titulació Ex: vulcanisme → volcà (canvi de u a o). PAREM L’ORELLA 43. Escriu el dictat següent. 44. Compara el dictat amb el text original i anota: • Faltes que has comés perquè no coneixies la paraula. • Faltes que has comés perquè no recordaves com s’escrivia la paraula. • Errades de puntuació. 45. Tradueix al castellà les paraules atorgar i suport. 38. Escolta aquestes paraules i classifica-les segons que la vocal tònica siga tancada o oberta. compondre cent adepte premsa cotxe llépol atroç gota govern bot roca mèrit nebot soc fèmur mes gendre carrer correcta pedra carrossa sabó misteri gel mosca llençol /e / /E / /o / /O / Continua practicant les vocals obertes. Practica un poc més amb aquesta píndola. 20 21 01 01 A un veu A una veu ENS DIVERTIM ENS DIVERTIM El romanticisme 47. Amb què associeu les paraules guant i espardenya? Al final del segle xviii es va desenvolupar en alguns països europeus, esperonat per la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, un moviment estètic anomenat romanticisme, que donava més importància a l’individu, exalçava els sentiments i reivindicava la llibertat i la recuperació de la identitat dels pobles. En el nostre àmbit, es va haver de recuperar la tradició i una llengua apta per a la literatura davant la falta de referents immediats a causa de la castellanització. La Renaixença La Renaixença fou un moviment ideològic i cultural de recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes i de reivindicació nacional. S’inicia l’any 1833 amb la publicació en la revista El Vapor del poema de Bonaventura Carles Aribau La pàtria, on expressa l’enyorança de la pàtria i l’estima per la seua llengua. La poesia fou el gènere preferit durant la Renaixença, ja que la tradició poètica encara pervivia i era fàcil de publicar en diaris i revistes. Una de les iniciatives per a potenciar la poesia fou la restitució dels Jocs Florals el 1859. Consistien en una mena de concurs poètic originari de l’edat mitjana. Els temes que s’hi tractaven eren la pàtria, la fe i l’amor. Foren molt importants perquè crearen un públic lector, afavoriren l’aparició d’editorials, contribuïren a donar prestigi a la cultura escrita i serviren per a cohesionar els diferents territoris del domini lingüístic. La Renaixença es dona per tancada a Catalunya el 1877, any en què Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà foren premiats en els Jocs Florals. En l’àmbit valencià, el moviment s’estengué durant bona part del segle xx a causa de la gran influència de Teodor Llorente. 46. Llegiu i reciteu el poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau i comenteu-ne les idees principals. La pàtria. A València, la Renaixença fou una manifestació exclusivament literària, amb una repercussió social restringida. Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària arrelada en els nuclis urbans. Aquest fet ocasionà que la nostra Renaixença tinguera uns objectius diferents dels que predominaven a Catalunya, on la burgesia, bàsicament de tipus industrial, es comprometé molt més en determinades reivindicacions que culminaren, des del punt de vista polític, en el nacionalisme català, i des del punt de vista lingüístic, en una preocupació per la normativització de la llengua. Hi hagué dos grups de poetes amb característiques diferents: • Els poetes de guant eren burgesos conservadors i s’oposaven a la politització de la Renaixença. Els poemes, els escrivien en una llengua arcaïtzant, que anomenaven llemosí, comuna a catalans i balears. Cantaven una pàtria idealitzada molt allunyada de la realitat social. Hi destaquen autors com Teodor Llorente i Vicent W. Querol. • Els poetes d’espardenya pertanyien a classes socials humils amb idees liberals i no tenien una formació literària. Tingueren un gran èxit entre les classes populars. Propugnaven l’ús del valencià que ara es parla, una llengua col·loquial sense cap preocupació per la gramàtica que retratava una realitat social castellanitzada i diglòssica. Hi destaquen autors com Eduard Escalante i Constantí Llombart. La Renaixença valenciana Teodor Llorente Teodor Llorente (València, 1836-1911) és el poeta més important de la Renaixença valenciana. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i de València. Va guanyar la Flor Natural en tres certàmens. En els seus poemes destaca la descripció idealitzada de la bellesa dels paisatges valencians. Quant al tipus destrofa, solen predominar en la seua obra els quartets, en especial la cobla, estrofes amb versos decasíl·labs de 4 + 6, estructura típica de la literatura medieval valenciana. Va publicar Llibret de versos (1885) i Nou llibret de versos (1902). Fou membre fundador de Lo Rat Penat, una associació valencianista regionalista. Com a periodista, va fundar i dirigir el periòdic Las Provincias, que encara existeix. 48. Completa les estrofes amb les paraules següents tenint en compte que els versos rimen de dos en dos, llevat del primer i de l’últim. A continuació, respon a les preguntes. aire palmeres presa fins teuladins infantesa enxisa jardins Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire, que per a omplir d’aroma l’.............. no té lo món millors ............... Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma ..............; per ells jo tinc l’ànima .............. vora el barranc dels Algadins. Vora el barranc dels Algadins s’alcen al cel quatre ..............; el vent, batent ales lleugeres, mou sonplomall i els seus troncs ............... En ells, milers de .............. fan un soroll que el cor ............... Qui oir pogués sa xillerissa vora el barranc dels Algadins! Teodor Llorente a) Creus que la descripció del paisatge és idealitzada? Posa exemples. b) Tria quatre versos i fes el recompte sil·làbic. Com és la mètrica? c) Localitza les expressions arcaiques i actualitza-les: lo món → el món. 49. Comenteu en grup aquest article de Rafael Roca titulat «Tres escriptores valencianes del segle xix». Especialment, el segon paràgraf. Manuela Agnés Rausell Soriano. Magdalena Garcia Bravo. Tres escriptores valencianes del segle xix. Llig el còmic de l’AVL sobre Teodor Llorente. 22 23 01 A una veu ENS POSEM A PROVA Columnistes amb veu pròpia Poseu-vos en la pell d’un dels escriptors o escriptores de la Renaixença i escriviu una columna periodística en què defeneu l’ús d’un model de llengua literària culte o popular. La tasca es pot fer individualment o en parella. Magdalena Garcia Bravo Eduard Escalante Manuela Agnés Rausell Soriano Teodor Llorente Dolors Monserdà Josep Bernat i Baldoví Lluïsa Duran Pagés Jacint Verdaguer Constantí Llombart Altres: .............. a) Investigueu sobre la persona triada i trobeu fragments de la seua obra per a veure’n l’estil. b) Decidiu quin dels dos models lingüístics representa millor la persona triada. c) Redacteu la columna vigilant que hi haja una exposició, una demostració i una conclusió. d) Feu servir els recursos lingüístics propis dels articles d’opinió: • Verbs, pronoms i possessius en primera persona. • Mostres de subjectivitat. • Enumeracions emfàtiques. • Repeticions d’estructures o idees. • Preguntes retòriques. • Comparacions i metàfores. • Construccions de contrast. • Referència a valors compartits per la majoria de la societat (solidaritat, cooperació, llibertat, identitat...). • Un to particular (irònic, incrèdul, disconforme, solemne)... e) Quan tingueu un esborrany de la columna, reviseu-lo o feu-lo revisar per una altra persona. f) A continuació, canvieu el que faça falta i redacteu la versió definitiva. g) Avalueu com ho heu fet a partir de la rúbrica d’autoavaluació. 26 Dolors Monserdà 01 01 A una veu A una veu REPASSEM ENS RELACIONEM La recerca d’un model lingüístic literari Després de tres segles d’escassa producció literària culta en català, en la Renaixença apareix la necessitat de trobar un model lingüístic apte per a la creació, que servisca per a recuperar el prestigi literari que la llengua tenia en el segle xv. Algunes institucions, com el consistori dels Jocs Florals i la Real Academia de las Buenas Letras, intenten crear un model ortogràfic i gramatical unitari, però no aconsegueixen que siga acceptat per tots. Els escriptors es divideixen i propugnen dos models de llengua molt divergents: un model culte, basat en la tradició literària, i un model que intenta reproduir la llengua que es parla en el segle xix. Això, que ja hem vist quan parlàvem de poetes de guant i poetes d’espardenya, es manifesta també en altres gèneres literaris, com el teatre. D’una banda, trobem a Catalunya un teatre culte basat en les idees del romanticisme. Les obres solen estar emmarcades en ambients històrics i els personatges estan dominats per fortes passions i l’afany de llibertat. De l’altra, trobem un teatre popular ple de vulgarismes i castellanismes que reprodueix la vida quotidiana. El gènere més conegut és el sainet, que és una peça breu, d’un acte, que presenta, d’una manera humorística i crítica, temes i personatges de la València del segle xix. 50. Busqueu informació sobre Josep Bernat i Baldoví, Angel Guimerà, Eduard Escalante i Frederic Soler i comenteu breument l’estil de les seues obres literàries. D’on eren i quin tipus de teatre va conrear cada un? 51. Comenteu quines característiques lingüístiques del model popular detecteu en aquest fragment de Les xiques de l’entresuelo, d’Eduard Escalante. 1. Explica breument en què es diferencia una columna d’un article d’opinió. 2. Llig aquest fragment d’una columna d’Eva Piquer i contesta les preguntes. Batiste. I sobre la meua petició, què me diu? D. Macari. ¡Vaya!, pues no s’han rist poc les xiques! Batiste. Riure’s! Que ho han pres de xauxa? D. Macari. Que tum’ho has dit de veres? Xiquetes, vingau. Pura. Què passa? D. Macari. La petició de Batiste és formal; així ho declara. Pura. Com! Romana. Parleu-li en castellà; mai se doneu importància! Batiste. És tan formal, que si alguna de vosaltres no em desaira, me case ans d’un mes. Mariquita. De veres? Romana. ¿De veras, querido? Pura. Estranya, no sabent en quines rentes contes tu o en quina paga. Batiste. En la xocolateria que la pobra tia Blaya al morir-se m’ha deixat. Romana. ¡Parese que no, y es ganga! D. Macari. Y vols que ninguna d’estes en lo taulell despachara? [...] Mariquita. Que risa! Romana. ¡Jesús, qué guanza! Eduard Escalante. Les xiques de l’entresuelo La mare no plora ni els dies més tristos. Però jo la vaig fer plorar. Això era un dia de cada dia a la cuina del pis vell. Ella devia estar preparant el sopar o recollint la taula després de sopar. Jo tenia vuit o nou anys com a molt, perquè encara no havia fet els deu quan vam anar a viure al pis nou. Li vaig dir, en aquella cuina de rajoles grogues i no sé si amb aquestes paraules, que havia desaprofitat la seva vida, dedicant-se només al meu germà i a mi. Hauria pogut treballar com la mare de l’Abigaïl, que tenia una botiga de llanes al passeig Maragall, o com la mare de la Maria, que era mestra a la nostra escola. Li vaig dir això i ella, amb trenta-i-pocs anys i massa il·lusions trencades, es va desfer. Per dintre i per fora. Font: Catorze.cat a) Per què creus que la mare reacciona així? b) Quin recurs lingüístic permet identificar la veu narrativa amb l’autora real del text? c) Troba almenys dos recursos propis de les columnes periodístiques. 3. Quina gramàtica consultaries per a saber si una expressió és normativa o no? 4. Tria l’opció correcta. a) Dolors Monserdà es va revelar/rebel·lar contra la tradició i va publicar la novel·la La Montserrat. b) L’escriptora de Barcelona es va revelar/rebel·lar com una gran poeta i va presidir, fins i tot, els Jocs Florals, certamen que va guanyar en dues ocasions. 5. Confirma o desmenteix l’afirmació següent. En les construccions presentacionals, en què introduïm un element nou en el discurs, s’utilitza tradicionalment el verb estar: En el document adjunt està la informació que buscaves. 6. Anota algun consell que penses que et pot ajudar a evitar les interferències vocàliques. 7. Quines idees destacaries de la Renaixença? Escriu-ne, com a mínim, tres. 8. Explica la rellevància dels Jocs Florals durant la Renaixença. 9. Què és un sainet? 10. En acabar el curs, què creus que recordaràs més d’aquesta primera seqüència didàctica? Per què? © Lluïsa Vidal / MNAC Mireu aquest fragment de l’obra La tertúlia de Colau, de Josep Bernat i Baldoví, representada per actors aficionats. Dolors Monserdà, una de les primeres escriptores feministes en català. 24 25 «Coneixem les normes» posa l’accent en la normativa lingüística, especialment, la referida a l’ortografia. «Ens relacionem» està dedicada als parlants i a la dimensió social de les llengües. «Ens posem a prova» proposa un repte per a aplicar els coneixements adquirits en situacions noves. «Repassem» consolida els conceptes més rellevants tractats en la seqüència didàctica. «Ens divertim» introdueix l’educació literària d’una manera lúdica.
Llegim i comprenem Parlem Identifiquem el model Ampliem el vocabulari Trobem el sentit 1 A una veu (pàg. 9) «La força del grup», Andrea Mayo (Flavia Company) La pertinença al grup La columna periodística Els noms col·lectius Les gramàtiques normatives 2 Per a tots els públics (pàg. 27) «El Consell de l’Audiovisual denuncia la presència de publicitat encoberta en vídeos de TikTok», Comunicació 21 Les regles de la publicitat La publicitat comercial i la institucional Els neologismes de les TIC Els diccionaris en línia 3 Un lloc en la història (pàg. 45) Fullet sobre el Cant de la Sibil·la, Ajuntament de Teulada-Moraira El patrimoni immaterial El fullet informatiu Els balls tradicionals Les enciclopèdies 4 Màquina avant! (pàg. 63) «47 somnis», Les línies del diàleg, Fani Grande L’ofici com a part de la identitat El currículum i la carta de motivació Els oficis Els traductors automàtics 5 Una declaració de principis (pàg. 81) Declaració de Pau Casals Els problemes universals El discurs públic Els avanços científics Les eines de correcció en els processadors de textos, el correu electrònic o el telèfon mòbil 6 El poder de la paraula (pàg. 99) Paraules, flors i pólvora, Cinta Arasa La legitimitat de viure en la llengua pròpia La biografia novel·lada Els geosinònims Les abreviatures i els símbols 7 A la lluna de València (pàg. 117) «La Lluna es va formar més ràpid del que es creia», CCMA Les ciències humanes L’article de divulgació Els astres Les sigles i els acrònims 8 Emocions de bat a bat (pàg. 135) La taxidermista d’emocions, Mariló Álvarez Sanchis Els prejudicis sobre l’atenció psicològica L’entrevista de treball La salut mental Els prefixos i els sufixos grecollatins 9 Un final redó (pàg. 153) Nadar entre les estrelles, Kanishk Tharoor Les traduccions literàries La narrativa breu Les llengües majoritàries, minoritàries, dominants i minoritzades Les locucions llatines
Construïm Coneixem les normes Ens divertim llegint Ens relacionem Ens posem a prova Usos generals de ser i estar El sistema vocàlic. Interferències vocàliques El romanticisme i el realisme. La Renaixença La recerca d’un model lingüístic culte (la Renaixença: model culte vs. model popular) Defensem un model de llengua en una columna periodística L’article neutre. Valor abstractiu i construccions alternatives Vocals en contacte: elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica El modernisme La recerca d’un model lingüístic culte (el modernisme) Elaborem un anunci publicitari per a difondre els Objectius de Desenvolupament Sostenible Usos habituals de les preposicions àtones Canvi i caiguda de preposicions davant de que El sistema consonàntic. El punt d’articulació, el mode d’articulació i la sonoritat El noucentisme El procés de normativització de la llengua Fem una presentació virtual d’una de les figures de Women’s Legacy Usos de per i per a Fenòmens consonàntics: ensordiment, sonorització, emmudiment i geminació Les avantguardes L’estàndard i els mitjans de comunicació Traduïm un text avantguardista al valencià amb l’ajuda d’un traductor automàtic Les perífrasis verbals Les consonants oclusives en posició final La poesia de postguerra El bilingüisme Redactem i pronunciem un discurs solemne sobre un tema no solemne Verbs irregulars velaritzats més habituals Distinció d’homòfons i parònims habituals. La funció distintiva de l’accent diacrític La narrativa de postguerra El conflicte lingüístic i la substitució lingüística Fem la biografia breu del nostre personatge de ficció preferit Verbs irregulars amb canvis vocàlics El guionet en numerals, paraules compostes i combinacions de pronoms febles El teatre de postguerra Actituds lingüístiques i prejudicis Fem un article de divulgació amb neologismes de creació pròpia Oracions subordinades consecutives i concessives Els guions llargs, els parèntesis i les cometes L’assaig de postguerra Els estereotips i el llenguatge discriminatori Ens venem bé en una entrevista de treball Oracions subordinades condicionals i comparatives Les majúscules, la cursiva i la negreta La literatura actual La situació legal del valencià. L’AVL, les universitats i l’IEC Debatem sobre què és fàcil i difícil en literatura
01 A una veu Una columna periodística és un altaveu potent per mitjà del qual escriptores i escriptors de renom poden expressar idees que faran reflexionar el públic lector. Però cal anar alerta i tindre sentit crític. A voltes, una bona argumentació guanya pes quan les paraules es trien de manera adequada, però també pot ocórrer al revés, que un raonament pobre passe com a bo perquè va ben vestit. Obriu els ulls i la ment, i penseu activament! PLANIFIQUEM 10 Llegim i comprenem «La força del grup», d’Andrea Mayo (Flavia Company) 12 Identifiquem el model La columna periodística 14 Ampliem el vocabulari Els noms col·lectius 15 Trobem el sentit Les gramàtiques normatives 16 Construïm Usos generals de ser i estar 19 Coneixem les normes Es sistema vocàlic. Les interferències vocàliques. Pronunciacions genuïnes. 22 Ens divertim El romanticisme i el realisme. La Renaixença 24 Ens relacionem La recerca d’un model lingüístic culte 25 Repassem 26 Ens posem a prova Redacció d’una columna en defensa de l’estàndard ENS PREGUNTEM Si pareu atenció a la llista anterior, veureu idees com grup, col·lectivitat, normativa, ús general, sistema, model i estàndard. Quina relació trobeu entre tots aquests conceptes? Quines connexions podeu establir? Dediqueu uns minuts a comentar-ho en veu alta abans de començar la primera seqüència del curs. 9
01 A una veu LLEGIM I COMPRENEM M’ho pense i et dic el què La força del grup Serveix per a donar suport als quemaltrac ten, als que abusen, als quemanipulen AndreaMayo Aquests dies ha coincidit que he vist un pare ll de sèries que m’han deixat pensant en una bona quantitat de temes, sí, però entre els quals hui n’escull un que, d’alguna manera, els conté tots. Les sèries a què em referisc són In My Skin i Heartstopper. Totes dues d’adolescents. A totes dues els protagonistes són homosexuals. A la primer a, una xica. A la segona, un xic. Ser homosex ual és ser diferent de la majoria des del principi. I ser diferent d e la majoria té un preu ben car. El que m’han fet pensar les sèries és la manera com el grup –quan es forma pel sol fet de r epresentar una majoria– atorga als individus la capacitat i la voluntat i l’actitud de defensar el que és inde fensable, el que de cap manera no es pot argumentar, el que no podrien sostenir tots sols. L’absurd. El grup és una arma. Letal. Sense sentiment s. El grup és el més còmode dels anonimats. El grup castiga aquells que gosen sostenir la seua veritat, la s eua dignitat. Els que s’atreveixen a ser com só n. Els que denuncien. Els que revelen. Els que funcionen com espill i ensenyen el que no es vol mirar ni veure. El grup que com a únic motiu de nexe té el fe t de ser una majoria, serveix per a donar sup ort als que maltracten, als que abusen, als que manipulen. Difumina i invisibilitza. Uniformitza. Tapa. Dona poder i identitat als que no en tenen per ells mateixos. I p er norma general escull com a líder el person atge més insegur, més psicòpata, més cruel. L’extrem que es ne cessita d’exemple per a anar més enllà, per a traspassar el que qualsevol consideraria raonable. Sense grup, els monstres no tenen força. I pe r això està bé que ens preguntem si ens senti m part d’algun grup majoritari. I, si és així, com tracta el gru p als que no hi pertanyen. I com els tractaríe m nosaltres si no formàrem part del grup. És la clau. Finalment, em remet a una altra obra audiov isual. La pel·lícula alemanya Die welle, (L’onada), un experiment que es fa en un institut i que demostra , precisament, on pot arribar la conducta de ls que abandonen la consciència individual per fondre’s amb l a inconsciència col·lectiva. Si mirem al nost re entorn veurem que, en gairebé tots els casos, les injustícies estan sostingudes, de manera clara o sub til, per algun grup majoritari. Ja siga des del punt de vista físic, psicològic, filosòfic o polític. Font: Catorze.cat (adaptació) https://www.catorze.cat/cambres-propies/la -forca-del-grup La força del grup 10
01 A una veu LLEGIM I COMPRENEM 1. Resumeix el contingut de cada paràgraf en una o dues frases. A continuació, uneix-les amb connectors per a formar un text: el teu resum. 2. Es podria dir que el títol i el subtítol de l’article són temàtics: «La força del grup serveix per a donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen». Troba una manera alternativa d’enunciar el tema. 3. Quines sèries de ficció motiven la reflexió de l’article? Busqueu ressenyes sobre elles i poseu en comú altres sèries que conegueu d’una temàtica pareguda. 4. En moltes sèries, els personatges es comporten d’una manera quan estan en grup i d’una altra quan estan a soles. Per què penseu que passa això? Us passa a vosaltres? 5. L’article no deixa ben parats els grups. Fes una llista de totes les coses negatives que se’n diu. 6. És aplicable això a tots els grups –per exemple, un club de lectura– o només a un tipus de grups? Trobeu els fragments on s’especifica. 7. Busqueu informació sobre la pel·lícula L’onada i expliqueu en què consisteix l’experiment que es fa en l’institut. 8. Tria una de les columnes i defineix les paraules a la teua parella. La parella haurà de definir les paraules de l’altra columna. • absurd • letal • anonimat • gosar • majoria • uniformitzar 9. Marqueu les afirmacions amb què esteu d’acord. El text és molt subjectiu. La finalitat del text és contar l’argument d’algunes sèries de ficció. El text està escrit en tercera persona. L’article convida a reflexionar sobre nosaltres mateixos. 10. El segon comentari del web conté uns quants errors. Corregeix-lo. PARLEM! 11. Converseu a partir d’aquestes preguntes que apareixen en el mateix article. • Us sentiu part d’algun grup majoritari? • Si és així, com tracta el grup als que no hi pertanyen? • Com els tractaríeu si no formàreu part del grup? Llegiu el codi per a veure l’escena final de L’onada. Alerta, espòiler! 11
01 A una veu IDENTIFIQUEM EL MODEL La columna És un escrit, generalment d’opinió, que es publica de manera regular en un diari o una revista. La columna pot portar un títol que la identifique i va signada per una mateixa persona, que sol ser un personatge conegut del periodisme, l’escriptura o la cultura en general. Quant als temes, poden ser diversos i no necessàriament d’actualitat immediata. El nom columna ve de l’espai que ocupa tradicionalment en la pàgina impresa del periòdic o la revista: una franja vertical amb línies curtes. Presenta les característiques habituals dels articles d’opinió. Es tracta de textos argumentatius que serveixen per a exposar punts de vista i opinions de manera raonada i lògica. La seua finalitat és convéncer algú que no té una opinió formada sobre el tema tractat o en té una de diferent. O com a mínim, fer-lo reflexionar. Per a poder convéncer, el text ha d’estar ben construït, tant en el fons com en la forma. Pel que fa al contingut, les raons que es donen han de ser certes i ben fonamentades. Les argumentacions s’han de basar en afirmacions que es puguen demostrar i siguen difícils de rebatre. Quant a la forma, els textos argumentatius tenen una estructura bastant fixa: • Exposició: es presenta el tema del qual es parlarà i el punt de vista de qui escriu. • Demostració: s’introdueixen els arguments que donen suport a l’opinió que defén l’emissor i que rebaten les idees contràries. • Conclusió: es referma la tesi, si l’estructura és deductiva, o es presenta la tesi, si l’estructura és inductiva. L’argumentació sol mesclar-se amb altres tipus de text, com ara l’expositiu, el descriptiu o el narratiu. En la columna d’Andrea Mayo, per exemple, hi ha una introducció més narrativa en què s’explica que l’autora ha vist unes sèries de ficció que l’han feta pensar. Una columna pot ser més o menys subjectiva, però el fet que vaja firmada permet a l’autora o autor mostrar-se plenament mitjançant la primera persona. També emprarà un lèxic valoratiu i recorrerà a arguments basats en les emocions i l’experiència personal. Altres mostres de subjectivitat que podem trobar són: • Les enumeracions emfàtiques. • Les repeticions d’estructures o idees. • Les preguntes retòriques. • Les comparacions i les metàfores. • Les construccions de contrast. • El recurs a valors compartits per la majoria de la societat (solidaritat, cooperació, llibertat, drets humans...). • El to, que pot ser irònic, incrèdul, disconforme, solemne... © À Punt © acpv.cat Gemma Juan Pau Sif Manifestació a València 12
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=