2 MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024 INCORPORA ELS ÚLTIMS CANVIS DE LA NORMATIVA LINGÜÍSTICA 2n d’ESO
Algunes de les persones que han participat en l’elaboració dels materials didàctics LOMLOE de Bromera són: Lorena Alcaide Martí, Sonia Aldea Oñate, Mariló Álvarez Sanchis, Mar Aranda Garcia, Alejandro Archilés Quintana, Ana Arnau Orts, Àngela Ballester Muñoz, Joaquina Barba Plaza, Andrea Bella Català, Gisela Benavent Cors, Isabel Bixquert Grau, Antonio Caldés Garrido, Sonia Camarasa Canet, Carla Cano Giménez, Laura Capsir Maíques, Maria Belén Clari Ahulló, Gema de Jesús Climent Estrela, Andreu Collado Garcia, Natàlia Espert Gràcia, Maria Faubel Portolés, Víctor Manuel Fernández Beltrán, Maria Ferrandis Marco, Eduard Ferrando Cuenca, Raquel Ferrer Llinares, Josep Antoni Fluixà Vivas, Josep Francés Giménez, Àngela Francés Herrero, Llúcia Garrido Rodrigáñez, Benjamín Garzón García, Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà, Josep Gregori Soler, Teresa Gregori Soler, Anna Guaita Crespo, Felip Gumbau Morera, Enric Iborra Posadas, Adrian Iborra Puig, Carlos Jiménez Martínez, Gemma Jiménez Martínez, Bàrbara Lacuesta Gàndara, M. Teresa Lairón Martínez, Elisa Lluch Girbés, Enric Lluch Girbés, Santi López García, Ana Maria López Ortí, Gonçal López-Pampló Rius, Urbà Lozano Rovira, Carmen Madramany Pérez, Kiko Martín Alcaide, Miguel Martínez Pérez, Maria Pilar Maza Gorriz, Paula Miguel Vázquez, Jaume Miquel Peidró, Xavier Miralles Martínez, Laura Montero Sierra, Natxo Moral Reig, David Morell Llinares, Dolores Moreno Lozano, Javier Muñoz Pla, Marta Murciano Hernández, Marco Aurelio Oca Barba, Vicent Pardo Peris, José Pastor Arnau, Cristina Pavón López, Elisa Peciña Descals, Natxo Peidro Torres, Inés Pelegero Martínez, Manuela Picazo Tadeo, Joaquín Piqueres Sánchez, Carla Pla Sanchis, Alba Prat Soler, Maria Rodríguez Orts, Juan José Ruiz Cortina, Xavi Ruiz Ros, Ana Sánchez García, Pau Sanchis Ferrer, Raquel Sanchis Garrigues, Loles Sanjuán Juárez, Mar Segura Martínez, Enric Senabre Carbonell, David Such Aparicio, Elena Talens Ortí, Mercè Tortajada Vegas, M. Carme Trescolí Trescolí, Josep Vallés Giménez, Vicent Valls Rodríguez, Jesús Vila Piera, Vicente Vilana Taix i Maria Viu Rodríguez. 2n d’ESO A Bromera fa més de 35 anys que elaborem materials per a l’escola valenciana. Per això, els nostres llibres parteixen de la realitat de les aules valencianes i de l’entorn més pròxim. A més a més, ens preocupem per acompanyar professorat i alumnat davant de cada nou repte educatiu aportant una gran varietat de recursos i oferint formació continuada.
Avancem El llibre que teniu a les mans inclou una mostra del Projecte Avancem, una proposta que vetlla perquè l’alumnat assolisca les competències específiques del currículum en l’àrea de Valencià: llengua i literatura. Avancem exposa els continguts d’una manera entenedora, pràctica i sistemàtica, amb textos i activitats lligats als interessos de l’alumnat, que permeten treballar tant de manera individual com cooperativament. Els professionals que han participat en el Projecte Avancem són docents en actiu que han treballat en coordinació amb el nostre departament didàctic, format per persones amb una llarga trajectòria en la creació i el disseny de material educatiu. Quines són les claus del Projecte Avancem? Enfocament comunicatiu Les llengües serveixen per a comunicar-se, per això els llibres del Projecte Avancem posen el focus en les quatre habilitats bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure), a fi de desenvolupar al màxim la capacitat de comprendre i d’expressar-se, oralment i per escrit, en situacions comunicatives ben diverses. Combinació de treball individual i col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnat amb perfils diferents i millora les destreses socials, com ara la competència comunicativa, la capacitat d’arribar a acords o la construcció compartida del coneixement. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els sabers bàsics del currículum, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn. Per això hi ha una selecció acurada de coneixements essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge. Interdisciplinarietat Encara que els sabers s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. Per això el Projecte Avancem aposta per trobar punts de connexió a través dels textos, les activitats i les situacions d’aprenentatge i fomenta el treball integrat de llengua i contingut (TILC). Atenció a la diversitat A fi de seguir ampliant l’oferta de materials vinculats al disseny universal de l’aprenentatge (DUA), oferim el nostre Portal d’Atenció a la Diversitat, on trobaràs tot tipus de recursos complementaris, i també material fotocopiable amb propostes de diferents nivells de dificultat. Què trobaràs en aquesta mostra? Hem preparat una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat, una unitat de guia de recursos didàctics, un exemple d’atenció a la diversitat basat en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) i un model d’avaluació. Els llibres del Projecte Avancem tenen una llicència digital allotjada en Blinklearning, disponible per a dos anys, que inclou, a més de tots els recursos digitals, ferramentes de gestió per a l’aula.
Una gran varietat de recursos per a l’alumnat i el professorat Quaderns per a reforçar els sabers bàsics (opcionals) Dossier amb recursos per al treball cooperatiu Rebost digital amb activitats autocorrectives i gamificació Vídeos de producció pròpia Recursos fotocopiables d’atenció a la diversitat Models d’avaluació Rúbriques d’avaluació competencial Llicència digital amb entorn virtual d’aprenentatge Guia del professorat i programació d’aula (LOMLOE) I a més a més: ISBN: 978-84-1358-438-6 Portal d’atenció a la diversitat Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) O bé visualitza les sessions de formació en línia en el nostre canal de YouTube: «Programació LOMLOE», amb Xavier Lozano «Introducció a l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí «Resultats de l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí Centres educatius pel clima. Una guia per a l’acció educativa en temps de crisi climàtica (Joan Buades) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí)
01 01 Les línies del diàleg Les línies del diàleg CONSTRUÏM CONSTRUÏM El gènere: repàs i curiositats En valencià hi ha paraules homònimes i polisèmiques que, segons el significat, pertanyen a un gènere o a un altre. clau m. peça per a clavar; dent incisiva. f. eina per a obrir i tancar. pols m. batec. f. xicotetes partícules. còlera m. malaltia. f. ira, ràbia. son m. acte de dormir. f. ganes de dormir. editorial m. article d’opinió d’un periòdic. f. empresa editora. terra m. paviment. f. matèria on es planten els cultius. ordre m. disposició de les coses. f. manament. vall m. excavació. f. depressió entre muntanyes. pudor m. vergonya. f. mala olor. fi m. propòsit, intenció. f. acabament, final. salut m. salutació. f. estat sa de l’organisme. canal m. via d’aigua. f. conducte, canonada. Per regla general, per a formar el femení d’un nom afegim la terminació -a al masculí, per això fem del terme escriptor, escriptora, i del terme estudiant, estudianta. Però no sempre és així. Llig la taula que hi ha a continuació i observaràs que hi ha noms que formen el femení d’una altra manera. Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a Mestre, mestra; monjo, monja; Andreu, Andrea. Però hi ha algunes excepcions: orfe, òrfena, el/la conserge, el/la noble... Els noms acabats en vocal tònica afigen al masculí la terminació -na Cosí, cosina; guardià, guardiana; campió, campiona... En alguns casos, s’afigen al masculí les terminacions -ina, -essa Heroi, heroïna; jutge, jutgessa; alcalde, alcaldessa... però príncep, princesa; marqués, marquesa... Altres noms tenen terminacions pròpies: -or, -riu; -òleg, -òloga Emperador, emperadriu; psicòleg, psicòloga. Els noms acabats en -aire, -ista i -cida són invariables El/la colombaire, el/la dentista, l’homicida... 22. Reescriu les oracions canviant el gènere dels noms que hi apareixen i les paraules que convinga. a) Acabaré per no parlar amb el meu veí. b) En aquella granja escola fa falta un ase i una egua. c) L’avi, el pare i el germà van presenciar l’accident de Martina. d) L’amo de la fusteria ha contractat el fill de l’alcalde. e) La metgessa ha derivat el pacient a la consulta de la psiquiatra. f) La mestra ensenya en un col·legi de monges. g) El gendre vol regalar una entrada de teatre al sogre, que de jove era actor. h) El comte va renunciar al títol nobiliari perquè no creu en els privilegis. i) A partir de demà, hi haurà dos nous acadèmics en l’AVL. 23. L’autor d’aquest text ha pensat que la novel·la seria millor si, en lloc de Nick Paxton i Henry Filby, els personatges es digueren Jane Paxton i Marilyn Filby. Redacta aquest fragment canviant-ne el gènere dels personatges. 24. Rectifica les oracions si cal i tradueix-les al castellà. a) He torcat el pols dels mobles del menjador. b) El fi de la pel·lícula és massa obert per al meu gust. c) Quin pudor que fa! d) Fes-li un salut quan el veges, per favor. e) La còlera és una malaltia mortal. f) Fani Grande ha publicat llibres en un editorial molt conegut. g) El clau està rovellat i no entra al pany. 25. Escriu oracions amb les parelles de paraules següents en què s’observe la diferència de significat. a) El pols / la pols b) El fi / la fi c) Un ordre / una ordre d) El canal / la canal e) El pudor / la pudor 26. Expliqueu la diferència entre el capital i la capital; entre el coma i la coma, i entre un delta i una delta. 27. A voltes tenim dubtes sobre el gènere d’un nom perquè en castellà en té un altre. Tradueix al valencià les oracions següents i compara el resultat amb la companya o el company del costat. a) Un análisis de sangre es el método más eficaz para descartar la infección. b) El calor extremo del pasado mes de octubre es una consecuencia del cambio climático. c) Me estoy entrenando para participar en el maratón de fin de año. d) Han montado la feria en las afueras del pueblo. e) Lavarse las manos es importante para protegerse de las bacterias. f) Tiene la mala costumbre de no apagar nunca las luces. Nick Paxton i Henry Filby eren carn i ungla. Nick era un poc més alt que el seu amic i tenia els cabells negres. Henry era ros, duia ulleres redones i no se separava mai de la gorra de feltre que sempre duia al cap. Veure’ls junts amunt i avall no sorprenia ningú. Nick i Henry no s’entenien l’un sense l’altre. Més encara, resultava quasi impossible veure l’un sense l’altre pels carrers de Chependale. Quasi es podia dir que es llegien el pensament de tan bé que es coneixien. Nick i Henry. Havien crescut junts. Eren veïns. Eren comuns germans que no es barallaven mai. Així havia sigut des de la infància. Carn i ungla en els bons moments, i també en els dolents. Però això estava a punt d’acabar·se. Jesús Cortés. Magus. Bromera Jesús Cortés ens parla de Magus. Segueix practicant el gènere dels noms. Fani Grande Vols conéixer Fani Grande? Visita el seu canal de YouTube o el seu perfil d’Instagram. 16 17 01 PLANIFIQUEM 10 Llegim i comprenem «Et regale el teu nom», de Fani Grande 12 Identifiquem el model L’assaig 14 Ampliem el vocabulari 15 Trobem el sentit La derivació: casos especials 16 Construïm El gènere del nom: casos especials El canvi de significat segons el gènere La concordança amb l’adjectiu 19 Coneixem les normes Sons i grafies 22 Ens divertim L'assaig literari 24 Ens relacionem Llengua i prejudici 25 Repassem 26 Ens posem a prova La redacció d’un text argumentatiu ENS PREGUNTEM Ara que coneixeu els sabers bàsics que treballarem en la seqüència didàctica, feu una pluja d’idees, en la pissarra, al voltant de l’assaig. No patiu, perquè és normal que en 2n d’ESO tingueu més dubtes que certeses sobre aquest terme! Què penseu que és? Què penseu que no és? Amb què associeu la paraula? És polisèmica? Quins significats té? A quin públic s’adreça? Quines característiques té? Diríeu que heu llegit mai assaig?... Les línies del diàleg «Al llarg de la teua trajectòria, llegiràs molts llibres. Miraràs pel·lícules, visitaràs museus, recorreràs paratges, practicaràs esports. T’enamoraràs i et desenamoraràs. Tindràs alegries i decepcions. En definitiva, viuràs la vida. En totes aquestes experiències naixerà la necessitat del diàleg. I el practicaràs amb la millor voluntat. Recorda sempre que la llibertat naix en el respecte cap a un mateix, perquè és l’origen del respecte a la resta de la gent». Gonçal López-Pampló 9 01 01 Les línies del diàleg Les línies del diàleg LLEGIM I COMPRENEM LLEGIM I COMPRENEM 1. Feu la lectura compartida d’aquest fragment. Cada membre llig un paràgraf i la parella del costat resumeix el que ha llegit la companya o el company. La resta del grup s’assegura que la lectura i el resum són correctes i aporta suggeriments de millora. 2. El text que heu llegit té un caràcter narratiu, és a dir, passen coses, i un caràcter argumentatiu, és a dir, s’expressen opinions i arguments que les sustenten. Anoteu en una columna quines coses passen, i en una altra, quines opinions s’expressen. En acabant, poseu-ho en comú amb la resta de la classe. • Quins paràgrafs són més narratius? • Quins paràgrafs són més argumentatius? 3. Responeu a aquestes preguntes sobre el text. a) Qui narra els fets? Quina persona verbal fa servir per a narrar-los? b) Quines altres veus apareixen en el fragment? c) Com identifiquem quan hi intervé cada una? 4. Comenteu si esteu d’acord o no amb les afirmacions següents i justifiqueu les vostres opinions. a) L’autora del text i la narradora del text són la mateixa persona. b) Els fets que es narren en el fragment són ficticis, és a dir, no han passat en realitat. c) El text és poc subjectiu. 5. Indica en una frase o oració quina idea principal defén la persona que ha escrit «Et regale el teu nom». En acabant, compara la teua frase amb la de la companya o el company de davant i millora el que cregues. 6. Marca verdader o fals, però pensa-ho bé abans de fer-ho! V F Segons el text, les persones locals no ajuden a classe, no fan els deures i no aproven tots els exàmens. L’objectiu del text és jutjar els pares i les mares que canvien de centre les filles o els fills perquè no volen que es mesclen amb persones nouvingudes. L’alumne de sisé que va regalar el nom a l’emissora no està en el centre perquè se n’ha anat a un altre col·legi de primària. El que menys li agrada a l’emissora és que els alumnes la frigen a preguntes. 7. A partir del context en què apareixen, relaciona cada paraula amb el significat corresponent i fes-les servir en oracions de creació pròpia. Escrutar • Nounat • Excel·lència • Impecable • • Acabat de nàixer. • Grau màxim de qualitat. • Examinar a fons per a descobrir o saber alguna cosa. • Que no té cap falta. PARLEM! 8. És probable que al vostre centre l’alumnat siga ben divers culturalment. I també és possible que hi haja diversitat entre el professorat. a) Feu l’esforç de relacionar-vos amb alumnes d’altres cultures? b) Hi ha alguna raó que us frene? Quina? c) Penseu que la integració de l’alumnat nouvingut al centre està assegurada? d) Quines barreres identifiqueu? Com podem trencar-les? Et regale el teu nom «Això què és?», li vaig preguntar. «El teu nom en el meu idioma», em va contestar escrutant la meua reacció. «El meu nom...? Has escrit el meu nom?», vaig tornar a preguntar com una bova. «Sí. Ací posa Fani en el meu idioma», va dir ell, ja amb un somriure ampli una vegada va saber que m’havia agradat. «El meu nom en el teu idioma», vaig repetir una vegada més, agafant el paperet amb els dits com si agafara un ocellet nounat que volguera aprendre a volar. «Et puc fer una abraçada?», crec recordar que li vaig preguntar. El que sí que recorde és aquesta abra· çada. I que l’ocellet va ser ell entre els dos braços llargueruts que tenia llavors. Li vaig preguntar el nom i me’l va dir. Me l’haguera menjat a besos, però una no es menja a besos un alumne de primària d’un col· legi d’un poblet de València on acaba de fer un taller de foment lector sobre un llibre que ha escrit i que aquest xiquet ha llegit en valencià, la seua segona llengua apresa des que va vindre a viure ací. Una no fa aquestes coses, per molt commoguda que estiga per dins davant d’un gest inesperat de sinceritat d’un alumne que acaba de parlar de literatura, d’escriptura, d’amistat, de solidaritat i d’aconseguir somnis a còpia d’esforç, sense varetes màgiques, i amb l’ajuda dels altres. Una no espera ser anomenada en un altre idioma i cobrar vida en aquesta llengua estranya i pròpia alhora. Era tan xicotet el paper i tan gran el regal! Això va ser fa dos anys. Des de llavors guarde el meu nom escrit en el seu idioma com una joia pre· ciosa. Esperava veure’l enguany quan vaig tornar a l’escola, però no estava; la seuamestra emva dir que ja anava a l’institut. Vaig impartir el taller i vaig tornar a gaudir d’un alumnat extraordinari, motivat, respectuosíssim, atent, col·laboratiu i molt, molt preguntador, dels que et fregeixen a qüestions (el que mésm’agrada, la veritat). És un d’aquells col·legis que, per ami, representa l’excel·lència educativa pú· blica, un lloc on el respecte a la diversitat es viu com un enriquiment, i la diferència, com un aprenen· tatge i un punt de trobada. Abans d’anar·me’n, vaig estar parlant amb la mestra que m’havia convidat i amb la direcció del centre, i va ser quan em vaig quedar impactada amb el que vaig sentir. Em van contar que el col·legi estava perdent alumnat de manera preocupant, que hi havia mares i pares del poble que estaven traient fills i filles d’allà. Em van contar que aquesta diversitat en l’alum· nat no era benvinguda i que, com que hi havia tants immigrants a les classes, preferien portar·los a altres col·legis del poble, on només hi haguera persones locals. No els jutjaré, no és l’objecte d’aquest text, sé que no és fàcil ser pare o mare i prendre decisions de futur quan no es coneix aquest temps verbal... És que em rosega la reflexió des de llavors i la porte ací aquesta setmana en què es tornaran a omplir les aules. Són pares i mares que no volen que els fills i les filles compartisquen pupitre amb immigrants com el que em va regalar el meu nom en el seu idioma i que tenia un expedient acadèmic impecable. Immigrants comell, que ajuda en tot el que pot en classe i en casa, que porta els deures sempre fets, que aprova tots els exàmens i que es brinda sempre a col· laborar a classe. Immigrants com ell, que diu que estudiar és el més important de la seua vida i que vol ensenyar, «com la seua mestra», quan siga major i quedar·se en aquest poble de València per a ajudar persones «que no tinguen diners perquè puguen viuremillor». No volen que les filles i els fills s’ajunten amb immigrants com ell? Fani Grande. Les línies de diàleg. Bromera (adaptació) Vols seguir llegint les primeres pàgines de l’obra? 10 11 01 01 Les línies del diàleg Les línies del diàleg TROBEM EL SENTIT AMPLIEM EL VOCABULARI 14. Escolta les definicions i troba les paraules. La derivació: aspectes pràctics que cal tindre en compte 17. Completa amb ample/ampla o ampli/àmplia. a) El jersei que m’has regalat em ve massa ........ . b) El pis té habitacions ........ i ben il·luminades. ENS POSEM EN SITUACIÓ 18. Repartiu-vos els papers i dialogueu en grup. Persones A i B Les persones C i D pensen que la diversitat a l’aula no és bona perquè limita les possibilitats del grup, però vosaltres voleu mostrar-los que s’equivoquen. Busqueu arguments que reforcen la vostra opinió i que afeblisquen la seua. Idees: tindre contacte amb altres cultures afavoreix un coneixement més ampli de la realitat; els prejudicis només es vencen a través d’una actitud obert i receptiva; tindre un origen diferent no implic tindre una capacitat intel·lectual menor; la pos ibilitat d’accedir a llengües distintes de la nostra representa una oportunitat d’aprenentatge. Paregudes però diferents Hem de distingir entre ample/ampla i ampli/àmplia. Encara que en alguns contextos són intercanviables, quan ens referim a l’amplària en sentit estricte, hem d’usar l’adjectiu ample/ampla, mentre que usarem ampli/àmplia per a referir-nos a un lloc de gran capacitat o a una cosa de gran extensió. • La vorera hauria de ser més ampla, perquè una persona amb cadira de rodes no hi pot passar. • L’article fa un tractament molt ampli del problema La derivació consisteix a inserir afixos en una paraula per a formar mots nous amb significat propi. L’afix pot anar davant del lexema (extra + ordinari = extraordinari), darrere (pregunta + dor = preguntador) o enmig (llargu + er + ut = llarguerut). Es diuen, respectivament, prefixos, sufixos o infixos. Les paraules a partir de les quals formem un mot nou reben el nom de primitives, i les paraules resultants són derivades. Totes, en conjunt, formen una família lèxica. 19. A l’hora de formar derivats, és possible que tinguem dubtes. Completa els consells següents amb les paraules que els exemplifiquen. antiimperialista reunificar arrítmic corregnar irreal egoisme altruista contrarevolució antireumàtic asimètric contrasentit ultrasò il·legal immigració irreal Prefixos a) Quan afegim un prefix acabat en vocal a una paraula que comença per erre, normalment escriurem -r-, encara que sone com a vibrant (.....). En canvi, si el prefix és a-, co- o i- escriurem el dígraf -rr- (.....). b) Quan afegim un prefix acabat en vocal a una paraula que comença per esse, normalment escriurem -s-, encara que sone sorda (.....). c) El prefix in- adopta les formes il-, im- o ir- quan la paraula comença per ele, eme o erre, respectivament (.....). d) Quan afegim un prefix acabat en vocal a una paraula que comença amb i o u, no hi posem dièresi per a marcar que es tracta d’un hiat (.....). Sufixos a) Quan afegim els sufixos -isme/-ista a un mot que acaba en vocal, no hi posem dièresi per a marcar que es tracta d’un hiat (.....). 20. Algunes lletres i dígrafs a final de paraula poden experimentar canvis ortogràfics en els derivats. Completa amb la grafia adequada. c → g (abric → abri.....ar) c → gu (foc → fo.....era) c → qu (sec → se.....edat) ç → c (caça → ca.....era) j → g (granja → gran.....er) p → b (cap → ca.....ut) s → ss (espés → espe.....eir) t → d (buit → bui.....ar) gu → gü (aigua → ai.....era) ig → g (assaig → assa.....ista) ig → tg (lleig → lle.....esa) ig → tj (enuig → enu.....ar) u → v (neu → ne.....ada) 21. La redacció d’aquest periòdic no té molt clara la formació de paraules derivades. Ajuda’ls a triar la forma adequada. a) La desinformació/dessinformació de l’era digital és una paradoxa que ens ha de fer pensar. b) L’ús d’antibiòtics sense recepta mèdica està contraindicat/contraïndicat. c) Escampar missatges xenòfobs és una iresponsabilitat/irresponsabilitat que hem de combatre. d) Els activistes antisistema/antissistema van sabotejar/sabotetjar l’acte. e) El nom que has escrit en el paperet és ilegible/il·legible. 15. Imagina que has d’ampliar l’activitat anterior. Tria quatre paraules més del text «Et regale el teu nom» i defineix-les. 16. Segons Fani Grande, l’alumnat era extraordinari, motivat, respectuosíssim, atent, col·laboratiu i molt, molt preguntador. En un full giratori, per torns, afegiu altres adjectius que es podrien atribuir a un alumnat ideal. Teniu tres minuts! Repassa la composició i la derivació amb Nelo Gómez. Fes més rodes de paraules amb el joc Paraulògic. 14 15 Estructura de les seqüències didàctiques «Ens preguntem» proposa qüestions per a avaluar els coneixements previs i posa en valor l’ús de la llengua com a instrument de comunicació. En «Llegim i comentem» i «Identifiquem el model», comprenem textos i n’analitzem les característiques. «Ampliem el vocabulari» és una secció pràctica que treballa camps semàntics ja vistos. En «Trobem el sentit» estudiem els fenòmens lèxics i semàntics. «Construïm» tracta la sintaxi d’una manera entenedora. En «Planifiquem», presentem l’itinerari de la seqüència didàctica. Les seccions «Parlem!» i «Ens posem en situació» permeten millorar les capacitats de dialogar, argumentar i exposar.
01 01 Les línies del diàleg Les línies del diàleg CONEIXEM LES NORMES CONEIXEM LES NORMES També hi ha lletres compostes, que són combinacions de consonants que representen sons geminats, encara que en la parla espontània els puguem pronunciar com si foren simples. Totes les lletres compostes es poden separar a final de línia. Lletra composta Nom Exemple Separació mm eme doble immigrant im-mi-grant nn ene doble connectar con-nec-tar tl te ele espatla es-pat-la tll te ele doble ratllar rat-llar tm te eme setmana set-ma-na tn te ene cotna cot-na l·l ele geminada excel·lència ex-cel-lèn-ci-a Finalment, hi ha lletres que porten signes diacrítics, és a dir, signes que s’afigen a la lletra i la distingeixen. Els signes diacrítics són l’accent, la dièresi i la marca de la ce trencada. Les lletres que els duen reben el nom de lletres modificades, i són les següents: Lletra Nom Exemple à a accentuada mà é e amb accent tancat bé è e amb accent obert pèl Lletra Nom Exemple í i accentuada permís ó o amb accent tancat cançó ò o amb accent obert mòbil ú u accentuada útil ï i amb dièresi països ü u amb dièresi taüt, ungüent ç ce trencada calçar 32. Separa en síl·labes les paraules d’aquest poema. Seguies els senyals de les muntanyes o alguna de les ombres de la costa que t’escriguera el rumb enmig del tot indefinit de la mar, tantes milles en el teu inventari, i tan estranya sempre, desconeguda, incalculable. Els angles veritables de la proa indicaven el quadre imaginari, estels del banc insospitat de peixos allí just on les aigües s’enfosquien. D’on vas aprendre, pare, a desxifrar eixa llengua de signes que llegies des dels golfs protegits fins a les platges obertes, exposades, indefenses, allí just on els graus del teu compàs els dibuixava una forma d’entendre núvols, vent, cels…, la lectura callada els pams secrets de la profunditat. Teresa Pascual. València Nord Edicions del Buc • Quines dificultats has trobat? Comenta-les amb la resta de la classe. • Quantes síl·labes té cada vers? 33. En equips, reviseu el que hem vist fins ara sobre dígrafs i lletres compostes i exposeu, de manera resumida, les semblances i les diferències respecte al castellà. Per exemple: • Quins existeixen en les dues llengües? • Quins existeixen només en valencià? • Els separem sil·làbicament de la mateixa manera? PAREM L’ORELLA 37. Escriu el dictat següent. 38. Compara el dictat amb el text original i anota: • Faltes que has comés perquè no coneixies la paraula. • Faltes que has comés perquè no recordaves com s’escrivia la paraula. • Errades de puntuació. 39. Marca en roig els dígrafs que hi ha; i en blau, les lletres compostes. 40. Apunta les paraules l’ortografia de les quals vulgues recordar. 34. Marca verdader o fals, segons pertoque. V F La lletra a no porta mai accent tancat en valencià. Les lletres i i u, sempre que s’accentuen, porten accent tancat. Les lletres a, e i o poden portar accent obert o tancat. El valencià és l’única llengua del món que té la ce trencada. La dièresi té els mateixos usos en valencià que en castellà. En tots els idiomes hi ha vocals amb accent gràfic. 35. Escolta les paraules i lletreja-les com en l’exemple. Acadèmic: a, ce, a, de, e amb accent obert, eme, i, ce. 36. En grups de quatre, trieu, per torns, un total de quatre consonants i de quatre vocals (podeu repetir-les). A continuació, individualment i sense que els altres us observen, construïu la paraula més llarga que pugueu. Teniu un minut! Coneix Teresa Pasqual amb aquesta breu biografia. un minut només?! La lletra t de totes les lletres compostes que la porten indica que la segona lletra s’ha de pronunciar amb un so geminat, és a dir, més llarg del que és habitual. En cap cas has de pronunciar la t. 20 21 01 01 Les línies del diàleg Les línies del diàleg ENS DIVERTIM ENS DIVERTIM L’assaig literari 42. Llig aquest text, que és un fragment d’un assaig, i resol les activitats que hi ha a continuació. 41. Llig aquest text de Montserrat Roig i contesta les preguntes. Com hem vist a l’inici de la seqüència didàctica, l’assaig és un gènere literari dirigit a un públic lector que rep opinions, valoracions i reflexions de qui l’escriu. Es tracta, sobretot, d’un gènere que promou la reflexió crítica i intel·ligent. S’escriu en un registre formal, però és molt important l’amenitat, perquè, en part, és una incitació a la conversa i al debat. Hi ha assaig de caràcter filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. Alguns assagistes de la nostra literatura són: Joan Fuster, Josep Pla, Montserrat Roig, Joan Francesc Mira, Imma Monsó, Enric Sòria, Carme Miquel, Martí Domínguez... a) En quina varietat geogràfica està redactat el text? En valencià. En tortosí. En català central. b) Comenta amb la resta de la classe les paraules o les expressions que no entengues. c) En quina persona s’expressa l’escriptora? És un text subjectiu o objectiu? d) Per què opina Montserrat Roig que cal exagerar les històries? e) Segons Roig, tot el món que fa literatura sap que fa literatura? f) Segons l’enginyer a què fa referència Roig, per què llegir novel·les és una bestiesa? g) Creus que Roig està d’acord amb eixa opinió? La tipologia de les opinions lingüístiques és molt variada: hi ha qui veu com a essencials les diferències quantitatives (llengües de molts o de pocs parlants; amb moltes o poques paraules); qui es creu amb autoritat per discriminar les llengües sobre la base d’un sentit més o menys musical (llengües dolces o aspres; clares o fosques); qui pontifica sobre el graumés gran omés petit de complexitat (llengües difícils o fàcils); qui creu que hi ha llengües curtes (monosil·làbiques) i llargues… Totes aquestes opinions venen viciades d’origen perquè hi ha el partidisme de la llengua pròpia, presa com a punt de referència no reconegut: si el color vermell ens xoca és perquè vivim immergits en els blaus del cel i del mar, en el verd de la natura i en el color torrat de la terra; és per això, més o menys, que ens sobta un camp de blat, ple de roselles. Malgrat tot, opinions com les que he esmentat són poca cosa si considerem la tipologia de les opinions difoses des d’un poder amb intencions mai con· fessades de debò: es diu que hi ha llengües de cultura, internacionals, aptes per a la literatura, la redacció de les lleis i per al comandament dels exèrcits; llengües de progrés capaces per al diàleg amb els ordi· nadors més sofisticats… i llengües amb les quals no es pot fer res de tot això. Amb graus diversos, el prejudici lingüístic (innocent o progra· mat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants. Jesús Tuson. Mal de llengües. Edicions 62 (adaptació) a) Busca en el diccionari el significat de les paraules i les expressions en negreta. b) Segons el lingüista Jesús Tuson, per què les opinions sobre els idiomes expressades en el primer paràgraf no són imparcials? c) En equips, busqueu algun argument que desmunte cada una d’aquestes opinions: • Hi ha llengües fàcils i llengües difícils. • Hi ha llengües dolces i llengües aspres. • Hi ha llengües curtes i llengües llargues. d) Quina oració del text expressa més o menys aquesta mateixa idea? «Una persona que pensa que la seua llengua és millor que les altres (més útil, més rica, més culta) també pensa, indirectament, que és millor persona que les altres (més vàlida, més interessant, més intel·ligent).» e) Debateu si esteu d’acord o no amb l’afirmació anterior. Justifiqueu les vostres opinions. Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, nome les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres·cents cinquanta anys, tothomsap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d’imaginar·se que la vella que té vuitanta anys en fa tres·cents cinquanta que és viva. Emvan explicar la història d’una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins el llit. La vella no va parar d’enra· onar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la ma· tinada, feia el llop. A les sis, feia la gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m’ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l’acusaven d’exagerar. Segons comhagués escrit aquesta història –i l’hagués publicada– li haurien dit que feia creació. Hi ha milers de narracions que cada dia desapareixen –com aquestes fulles que moren a l’estiu sense esperar la tardor–, milers d’històries que es conten de manera una mica exagerada perquè, si no s’exageren, no resulten creïbles. Cal una mica de mentida per imaginar·nos que perseguim una mica de veritat. Els cervells que no accepten aquesta convenció, creuen que la vida és «real». S’han inventat la noció del «real» i no suporten llegir novel·les. Et diuen que és una bestiesa, això d’haver d’esperar a la darrera pàgina per saber com acaba la història. Un enginyer m’ho va dir, això. Em va dir: –Quina bestiesa, això de llegir novel·les... Si a la darrera pàgina «t’ho expliquen» tot! Montserrat Roig. Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Edicions 62 ©Pilar Aymerich Escolta la lectura del text en un homenatge a Montserrat Roig. Accedeix al Diccionari Normatiu Valencià des d’aquest codi QR. 22 23 01 Les línies del diàleg ENS POSEM A PROVA Ara que coneixeu els textos argumentatius i n’heu vist diversos exemples en forma d’assaig, els agafareu com a model per a fer el vostre propi text. Pel que fa al contingut, haureu de ser originals, però pel que fa a la forma, haureu de seguir les pautes que hi ha a continuació. b) Feu una pluja d’idees. Penseu en arguments relacionats amb el tema i anoteu-los. Després, separeu-los en dos grups: els que reforcen l’opinió que defendreu i els que desmunten l’opinió contrària. c) Seleccioneu els arguments que finalment fareu servir. Convé que trieu arguments certs i sòlids, i que rebutgeu els que són difícils de defendre i els que són fàcilment rebatibles. d) Redacteu el text, que ha de tindre una extensió d’unes 200 paraules. Pel que fa a l’estructura: • L’exposició ha de ser clara i senzilla. Es tracta només de presentar el tema, sense entrar encara en opinions. Reserveu-les per a després. • En la demostració, presenteu els arguments de manera ordenada. Podeu dir primer els que donen suport a l’opinió que defeneu i després els que rebaten la posició contrària. També podeu anar intercalant-los. Però recordeu que l’ordre és important. • En la conclusió, repetiu les idees fonamentals. És molt efectiu reservar algun argument nou, original i contundent per al final, perquè la conclusió no siga només una repetició de coses que ja s’han dit. e) Feu servir un registre adequat. L’han d’entendre tots, especialment la gent que no és especialista en el tema que es tracta. f) Useu els recursos lingüístics que hem vist en l’apartat «Identifiquem el model»: ironia, citacions d’autoritats, exemples, comparacions, estructures de contrast, repeticions, etc. g) Recordeu que la finalitat última del text és convéncer. Busqueu l’empatia, és a dir, arguments que penseu que pot compartir amb vosaltres la majoria del públic o valors compartits per la societat. h) A més de respectar les característiques pròpies del tipus de text, l’escrit ha de ser impecable des del punt de vista gramatical i lingüístic. Repasseu-lo i corregiu-lo tantes vegades com calga abans de donar-lo per bo. i) Valoreu com ho heu fet completant aquesta rúbrica d’avaluació. Redacció d'un text argumentatiu a) Trieu el tema. És convenient que parleu d’una qüestió molt concreta que intente donar resposta a una pregunta («S’ensenya massa gramàtica a l’escola?», «És més difícil el valencià que el castellà?», «És fàcil trobar videojocs en valencià?», «Quins problemes troben les persones nouvingudes en arribar a un nou institut?», «Què podem fer per a conéixer millor les cultures que ens envolten?», etc.). Si tracteu un tema molt general, us podeu perdre en divagacions. A més, ha de ser un tema que domineu i sobre el qual tingueu una opinió molt clara. També és preferible que el tema siga interessant per al públic, que són els companys i les companyes de classe. 26 Consulta la Guia pràctica de llenguatge inclusiu. 01 01 Les línies del diàleg Les línies del diàleg REPASSEM ENS RELACIONEM Llengua i prejudici 1. Marca verdader o fals. V F Els textos argumentatius són sempre subjectius. L’assaig es pot considerar un gènere literari. Els prejudicis poden afectar persones, races, nacionalitats, idees i llengües. 2. Localitza en aquesta biografia breu de Montserrat Roig dues paraules amb dígraf, dues paraules amb lletres compostes i dues més amb lletres modificades. Montserrat Roig (Barcelona, 1946·1991), llicenciada en Filosofia i Lletres, va escriure novel·les i contes, que va alternar amb reportatges i articles periodístics, i presentà i dirigí diversos programes de televi· sió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora, sobretot d’escriptors de generacions precedents. Es vinculà públicament a la lluita per la condició de la dona. 3. Completa aquest fragment amb les grafies que hi falten. La multiplicitat de les llengües del món, a l’entorn de les sis mil, és un cas relativament para....el al de la varietat i diversitat de les espècies dels mons vegetal i animal, dignes de ser conservats i potenciats. A més, ésmolt freq....ent que cada llengua es trobe a....ociada a una cultura: una cultura que deixa les seues pe....ades en el lèxic de la llengua. És des d’a....esta perspectiva que la defensa de la diversitat lingüística és indi....ociable de la re....vindicació de la dignitat dels grups humans, perquè tots comparteixen, sota formes diferents, les mateixes propietats del llengua....e. Jesús Tuson. Les llengües del món: diversitat i unitat. UOC 4. Explica si estàs d’acord o no amb les afirmacions següents. a) La separació de síl·labes és útil en poesia perquè ajuda a establir la mètrica dels versos. b) L’aspecte més important d’un poema és la mètrica. 5. Marca la regla que és falsa. El prefix in- adopta les formes il-, im- o ir- quan la paraula comença per ele, eme o erre, respectivament (il·legal, immigració, irreal). Quan afegim un prefix acabat en vocal a una paraula que comença amb i o u, no hi posem dièresi per a marcar que es tracta d’un hiat (contraindicació, reunir). Quan afegim els sufixos -isme/-ista a un mot que acaba en vocal, hi posem dièresi per a marcar que es tracta d’un hiat (egoïsme, europeïsta). 6. Què és el llenguatge inclusiu? 7. Corregeix l’oració següent perquè siga inclusiva. Els hospitals no serien res sense metges i infermeres. 8. Quin prejudici lingüístic dels que hem vist t’ha sorprés més? Quins arguments podries aportar per a desmuntar-lo? 9. Fes una llista de les seccions de la unitat que t’han paregut més interessants. 10. Quin dels textos que has llegit t’ha fet reflexionar més i per què? Segons el diccionari, un prejudici és una idea o opinió anticipada, generalment de rebuig, que es té sobre algú o alguna cosa, sense conéixer-la prou i, per tant, sense raons objectives. Els prejudicis afecten les persones, les races, les nacionalitats, les idees... i les llengües. Per prejudici lingüístic entenem una opinió poc fonamentada sobre una llengua o sobre els seus parlants. Aquestes opinions es poden donar entre llengües diferents o entre varietats d’una mateixa llengua. Entre llengües diferents, els prejudicis més comuns són: • Hi ha llengües fàcils i llengües difícils. En canvi, no hi ha unes llengües més difícils que unes altres. Per a qualsevol persona, la llengua més fàcil és la seua, la que ha aprés a casa, i després, les de la seua mateixa família lingüística, sempre que tinga voluntat i interés per aprendre-les. • Algunes llengües són suaus i unes altres són aspres. Cada llengua té la seua fonètica i la seua entonació. Com més pròximes a la nostra fonètica i entonació siguen, més «suaus» ens resultaran. Però també hi intervenen altres factors, com ara la relació emocional que establim amb eixes altres llengües. Si es tracta d’una llengua que ens han imposat o que no volem aprendre, és possible que la trobem «aspra». • Les llengües amb molts parlants són més importants que les altres. Es pensa que les llengües amb pocs parlants són menys importants que les llengües amb molts parlants. Però en la pràctica, cada llengua és important per a la comunitat lingüística que la fa servir. Cal tindre en compte que algunes llengües han esdevingut internacionals no perquè són millors, sinó per processos històrics com la colonització. • Hi ha llengües útils i llengües inútils. Les llengües no són útils o inútils per si mateixes. Totes poden fer les mateixes funcions i ser usades en diversos àmbits. La utilitat d’una llengua depén del valor que els parlants i les institucions li donen. Dins d’una mateixa llengua trobem també alguns prejudicis: • Rebuig de les formes no estàndard. Es considera que els registres informals són pitjors, sense pensar que cada registre té unes funcions i uns àmbits d’ús. • Menyspreu de les varietats dels altres. Es rebutja la manera de parlar en altres pobles, comarques o regions, de manera que es limita el coneixement de varietats lingüístiques diferents de la pròpia. • Menyspreu de l’estàndard. No s’accepten com a propis els registres formals, cosa que impedeix un ús normalitzat de la llengua en tots els àmbits. 43. Heu escoltat alguna volta una opinió negativa cap a alguna llengua concreta? Cap a la teua, potser? Expliqueu-ho. 44. Digues en quin prejudici cau cada una de les afirmacions. a) Els andalusos parlen molt malament perquè es mengen la meitat de les lletres. b) El francés és molt difícil perquè no s’escriu igual que es parla. c) Quan vaig estar a Berlín, pareixia que la gent parlara lladrant. d) El que ensenyen a escola no és valencià, perquè no té res a veure amb el que es parla al carrer. e) Mira si són rars els de Vinaròs, que diuen sortir en lloc d’eixir. f) Aprendre basc no serveix per a res, perquè quan ixes del País Basc no t’entén ningú. g) Les òperes italianes són més boniques que les alemanyes, perquè l’italià és un idioma molt melòdic. i què són els prejudicis? Decàleg d’actituds contra els prejudicis lingüístics. 24 25 «Coneixem les normes» posa l’accent en la normativa lingüística, especialment, la referida a l’ortografia. «Ens relacionem» està dedicada als parlants i a la dimensió social de les llengües. «Ens posem a prova» proposa un repte per a aplicar els coneixements adquirits en situacions noves. «Repassem» consolida els conceptes més rellevants tractats en la seqüència didàctica. «Ens divertim» introdueix l’educació literària d’una manera lúdica.
Llegim i comprenem Parlem Identifiquem el model Ampliem el vocabulari Trobem el sentit 1 Les línies del diàleg (pàg. 9) «Et regale el teu nom», Les línies de diàleg, Fani Grande La diversitat cultural a l’aula L’assaig Les definicions Els adjectius La derivació. Casos especials 2 Fora de sèrie (pàg. 27) Ressenya de Viure perillosament, Aida Montoya La invisibilització dels referents femenins La ressenya L’arqueologia La composició 3 Constel·lació de versos (pàg. 45) Elles: constel·lació poètica, recull d’Anna Ballester Els tòpics sobre la poesia El poema narratiu Les figures retòriques Préstecs, neologismes i barbarismes 4 Les aparences no enganyen (pàg. 63) La botiga de vides, Adrià Aguacil La privadesa a les xarxes socials El correu electrònic i la missatgeria instantània L’argot juvenil Paraules tabú i eufemismes 5 No em toques el nas (pàg. 81) Cyrano de Bergerac, Edmond Rostand La (poca) importància de l’aspecte físic El teatre en vers Les expressions del teatre Les unitats fraseològiques 6 Les enquestes sempre fallen (pàg. 99) Article de la secció d’esports Les prediccions i la credibilitat que tenen El text predictiu Els esports Les abreviacions 7 Quanta guerra! (pàg. 117) La guerra no té cara de dona, Svetlana Aleksiévitx La resolució de conflictes El discurs oral Els eufemismes Els geosinònims 8 Fórmules magistrals (pàg. 135) El sentit de la ficció, Jaume Cabré La utilitat dels consells El text instructiu Les perífrasis d’obligació Els falsos sinònims 9 Joc de cartes (pàg. 153) Cartes d’una jove enamorada, Claire Robertson L’adolescència La carta personal Les comparacions Els antònims amb prefixos Quadre de continguts i sabers bàsics
Construïm Coneixem les normes Ens divertim llegint Ens relacionem Ens posem a prova Gènere i nombre del nom: casos especials. Canvi de significat segons el gènere. Concordança amb l’adjectiu Sons i grafies L’assaig literari Llengua i prejudici Redactem una entrada de blog sobre el valor de la diversitat lingüística Els elements del verb: persona, nombre, temps, aspecte, veu i mode La síl·laba. Separació sil·làbica. Diftongs i hiats Els límits de la literatura La diversitat lingüística a Europa Fem un bibliotràiler Els temps verbals. Verbs regulars i verbs irregulars L’accent i la dièresi. L’accent diacrític La poesia segons la finalitat La família romànica Inventem estrofes amb figures retòriques Els pronoms personals forts. Els pronoms interrogatius Consonants nasals, oclusives i vibrants La narrativa segons l’extensió: microrelats, contes i novel·les El registre col·loquial Fem un concurs de microrelats Els pronoms febles: forma i funció Consonants palatals i velars Les dimensions del teatre El registre literari Aprenem i representem un diàleg teatral Les preposicions i les conjuncions Consonants geminades La novel·la de misteri El registre estàndard Fer un pronòstic de resultats Oracions personals i impersonals L’ortografia dels pronoms febles La novel·la històrica Els vocabularis especialitzats Recreem un testimoni històric a partir d’una entrada d’enciclopèdia Oracions simples i compostes Els signes de puntuació La novel·la d’aventures Les interferències lingüístiques Redactem les instruccions de coses que fem sense pensarles Oracions compostes, coordinades i subordinades Majúscules i minúscules La novel·la d’amor La llengua: blocs, dialectes, subdialectes i parlars Escrivim una carta de suport a un adolescent com nosaltres
Instruccions d’ús En aquest llibre trobaràs activitats de resolució individual, en grup, orals o per escrit. Algunes són de resposta breu i d’altres requereixen una dedicació més gran. A més, disposes del llibre en versió digital, amb activitats autocorrectives i altres recursos pràctics. En els enunciats d’algunes activitats trobaràs unes icones que has de tindre en compte: Indica que un text està disponible com a recurs sonor en la versió digital. Indica que l’activitat va acompanyada d’un vídeo al qual pots accedir des de la versió digital. Indica que l’activitat es complementa amb un recurs digital, normalment, una activitat interactiva autoavaluable. Indica que en l’activitat es treballen, sobretot, les habilitats de parlar i escoltar. Implica la realització de debats, exposicions, lectures en veu alta, etc. Indica que l’activitat està pensada per a fer en parella. Generalment, a partir d’alguna estratègia d’aprenentatge cooperatiu. Indica que l’activitat està pensada per a fer en equip. Habitualment, a partir d’alguna tècnica d’aprenentatge cooperatiu. Les activitats d’aquest llibre s’han de fer en un quadern a banda. Els espais inclosos en les activitats són merament orientatius i tenen una finalitat didàctica.
2 2n d’ESO
01 PLANIFIQUEM 10 Llegim i comprenem «Et regale el teu nom», de Fani Grande 12 Identifiquem el model L’assaig 14 Ampliem el vocabulari 15 Trobem el sentit La derivació: casos especials 16 Construïm El gènere del nom: casos especials El canvi de significat segons el gènere La concordança amb l’adjectiu 19 Coneixem les normes Sons i grafies 22 Ens divertim L'assaig literari 24 Ens relacionem Llengua i prejudici 25 Repassem 26 Ens posem a prova La redacció d’un text argumentatiu ENS PREGUNTEM Ara que coneixeu els sabers bàsics que treballarem en la seqüència didàctica, feu una pluja d’idees, en la pissarra, al voltant de l’assaig. No patiu, perquè és normal que en 2n d’ESO tingueu més dubtes que certeses sobre aquest terme! Què penseu que és? Què penseu que no és? Amb què associeu la paraula? És polisèmica? Quins significats té? A quin públic s’adreça? Quines característiques té? Diríeu que heu llegit mai assaig?... Les línies del diàleg «Al llarg de la teua trajectòria, llegiràs molts llibres. Miraràs pel·lícules, visitaràs museus, recorreràs paratges, practicaràs esports. T’enamoraràs i et desenamoraràs. Tindràs alegries i decepcions. En definitiva, viuràs la vida. En totes aquestes experiències naixerà la necessitat del diàleg. I el practicaràs amb la millor voluntat. Recorda sempre que la llibertat naix en el respecte cap a un mateix, perquè és l’origen del respecte a la resta de la gent». Gonçal López-Pampló 9
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=