MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024 INCORPORA ELS ÚLTIMS CANVIS DE LA NORMATIVA LINGÜÍSTICA 2 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT
A Bromera fa més de 35 anys que elaborem materials per a l’escola valenciana. Per això, els nostres llibres parteixen de la realitat de les aules valencianes i de l’entorn més pròxim. A més a més, ens preocupem per acompanyar professorat i alumnat davant de cada nou repte educatiu aportant una gran varietat de recursos i oferint formació continuada. Algunes de les persones que han participat en l’elaboració dels materials didàctics LOMLOE de Bromera són: Lorena Alcaide Martí, Sonia Aldea Oñate, Mariló Álvarez Sanchis, Mar Aranda Garcia, Alejandro Archilés Quintana, Ana Arnau Orts, Àngela Ballester Muñoz, Joaquina Barba Plaza, Andrea Bella Català, Gisela Benavent Cors, Isabel Bixquert Grau, Antonio Caldés Garrido, Sonia Camarasa Canet, Carla Cano Giménez, Laura Capsir Maíques, Maria Belén Clari Ahulló, Gema de Jesús Climent Estrela, Andreu Collado Garcia, Natàlia Espert Gràcia, Maria Faubel Portolés, Víctor Manuel Fernández Beltrán, Maria Ferrandis Marco, Eduard Ferrando Cuenca, Raquel Ferrer Llinares, Josep Antoni Fluixà Vivas, Josep Francés Giménez, Àngela Francés Herrero, Llúcia Garrido Rodrigáñez, Benjamín Garzón García, Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà, Josep Gregori Soler, Teresa Gregori Soler, Anna Guaita Crespo, Felip Gumbau Morera, Enric Iborra Posadas, Adrian Iborra Puig, Carlos Jiménez Martínez, Gemma Jiménez Martínez, Bàrbara Lacuesta Gàndara, M. Teresa Lairón Martínez, Elisa Lluch Girbés, Enric Lluch Girbés, Santi López García, Ana Maria López Ortí, Gonçal López-Pampló Rius, Urbà Lozano Rovira, Carmen Madramany Pérez, Kiko Martín Alcaide, Miguel Martínez Pérez, Maria Pilar Maza Gorriz, Paula Miguel Vázquez, Jaume Miquel Peidró, Xavier Miralles Martínez, Laura Montero Sierra, Natxo Moral Reig, David Morell Llinares, Dolores Moreno Lozano, Javier Muñoz Pla, Marta Murciano Hernández, Marco Aurelio Oca Barba, Vicent Pardo Peris, José Pastor Arnau, Cristina Pavón López, Elisa Peciña Descals, Natxo Peidro Torres, Inés Pelegero Martínez, Manuela Picazo Tadeo, Joaquín Piqueres Sánchez, Carla Pla Sanchis, Alba Prat Soler, Maria Rodríguez Orts, Juan José Ruiz Cortina, Xavi Ruiz Ros, Ana Sánchez García, Pau Sanchis Ferrer, Raquel Sanchis Garrigues, Loles Sanjuán Juárez, Mar Segura Martínez, Enric Senabre Carbonell, David Such Aparicio, Elena Talens Ortí, Mercè Tortajada Vegas, M. Carme Trescolí Trescolí, Josep Vallés Giménez, Vicent Valls Rodríguez, Jesús Vila Piera, Vicente Vilana Taix i Maria Viu Rodríguez. 2 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT
ACCÉS Accés és el nou projecte de Bromera per al Batxillerat. Arreplega els objectius i les orientacions de la LOMLOE i incorpora les tendències educatives més avançades. Al mateix temps, gràcies a l’experiència de l’equip editorial i l’assessorament de professorat en actiu, Accés és un llibre respectuós amb les estratègies pedagògiques que millor funcionen i, així, es reconeix hereu de la llarga tradició de pedagogia activa que subratlla el protagonisme de l’alumnat i la seua capacitat d’elaborar i construir el coneixement. Per això, Accés és un projecte pensat des de les aules per a les aules. Parteix de la realitat pròxima a l’alumnat, en clau inequívocament valenciana, introdueix els sabers bàsics i les activitats de manera gradual i té molt present l’horitzó de les proves d’accés a la universitat. Accés és un llibre pràctic i complet, que fomenta un enfocament comunicatiu en la formació lingüística de l’alumnat i que consolida la seua formació literària i cultural. De manera senzilla i entenedora, però al mateix temps rigorosa i detallada, Accés trasllada al Batxillerat el coneixement generat en l’àmbit de les ciències humanes i socials, i afavoreix l’adquisició de tècniques d’estudi i de treball que prepararan el posterior desenvolupament acadèmic de l’alumnat. En definitiva, com suggereix el títol, Accés és una eina excel·lent per a superar les PAU i encarar amb maduresa i bones perspectives la vida laboral i universitària. En Accés hi ha una gran diversitat de textos, representatius des del punt de vista de les tipologies textuals i els gèneres discursius, útils per al comentari i l’anàlisi, i també per a la consolidació dels hàbits de lectura i escriptura. Es tracta d’un llibre obert a les innovacions tecnològiques, els formats de comunicació audiovisual i les xarxes socials. A més a més, és un llibre radicalment actual, sensible als grans debats del nostre temps, com es veu en la gran quantitat de textos d’autoria femenina, la reflexió sobre les actituds lingüístiques, l’estímul de les vocacions científiques, el valor de la solidaritat i la cooperació i la resposta a l’emergència climàtica per mitjà dels objectius de desenvolupament sostenible. Per totes aquestes raons, a més de ser un llibre pràctic, Accés és un llibre reflexiu, que contribueix a la formació de la personalitat i al desenvolupament de l’esperit crític, necessaris per a fer el pas a l’edat adulta, bé en l’àmbit professional o en l’universitari. QUINES SÓN LES CLAUS D’ACCÉS? • Estructura clara de les seqüències didàctiques (Text i discurs, Gramàtica i Literatura). • Enfocament pràctic i comunicatiu, que combina exposicions teòriques clares (amb bona cosa d’exemples i definicions precises) i activitats concretes ben pautades. • Assumpció de la realitat valenciana (cultural, lingüística, social, etc.) com a punt de partida. • Èmfasi en l’anàlisi i la producció de textos. • Senzillesa i rigor en el tractament dels continguts gramaticals i sociolingüístics, sempre amb un gran respecte per la diversitat cultural i amb la voluntat d’afavorir actituds lingüístiques constructives. • Comentaris de text guiats en totes les seqüències didàctiques, amb activitats concretes que avancen els models d’examen de les PAU. • Gran diversitat de textos (tipologies textuals i gèneres discursius). • Atenció especial a l’autoria femenina en l’actualitat i en la tradició literària. • Interés pels grans temes del nostre temps, especialment aquells més pròxims a la sensibilitat de l’alumnat (feminisme, pacifisme, ODS, vocacions científiques, etc.). • Estudi sistemàtic de la literatura, amb contextualitzacions històriques, relacions amb altres tradicions, eixos cronològics i una tria de textos representativa i accessible. • Representació d’obres literàries de tot l’àmbit lingüístic i de tots els gèneres literaris (poesia, narrativa, teatre i assaig). • Atenció especial a la lectura en veu alta, l’argumentació i el debat i la comunicació en xarxes socials. QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA MOSTRA? L’exemplar que teniu a les mans inclou una mostra d’Accés 2, per a Valencià: llengua i literatura de segon de Batxillerat, una proposta que situa l’alumne en el centre de l’aprenentatge. Conté una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat i una unitat de guia didàctica que inclou un model d’avaluació. Els llibres del Projecte Accés compten amb una llicència digital allotjada en Blinklearning, disponible per a dos anys, que incorpora, a més de tots els recursos digitals, ferramentes de gestió per a l’aula.
2 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT TEXT I DISCURS: DOSSIER 2 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT GRAMÀTICA: DOSSIER 2 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT LITERATURA: DOSSIER 2 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT TEXTOS COMENTATS PAU 2023-2024 Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí) Centres educatius pel clima. Una guia per a l’acció educativa en temps de crisi climàtica (Joan Buades) DESCOBREIX ELS MATERIALS DE SUPORT AL PROFESSORAT QUE HEM ELABORAT PER A ACOMPANYAR-TE EN LA IMPLANTACIÓ DE LA LOMLOE A L’AULA DOSSIERS COMPLEMENTARIS DESCARREGABLES EN BLINKLEARNING
INSTRUCCIONS D’ÚS En aquest llibre trobaràs activitats de resolució individual, en grup, orals o per escrit. Algunes són de resposta breu i d’altres requereixen una dedicació més gran. A més, disposes del llibre en versió digital, amb activitats autocorrectives i altres recursos pràctics. En els enunciats d’algunes activitats trobaràs unes icones que has de tindre en compte: Indica que un text està disponible com a recurs sonor en la versió digital. Indica que l’activitat va acompanyada d’un vídeo al qual pots accedir des de la versió digital. Indica que l’activitat es complementa amb un recurs digital, normalment, una activitat interactiva autoavaluable. Indica que en l’activitat es treballen, sobretot, les habilitats de parlar i escoltar. Implica la realització de debats, exposicions, lectures en veu alta, etc. Indica que l’activitat està pensada per a fer en parella. Generalment, a partir d’alguna estratègia d’aprenentatge cooperatiu. Indica que l’activitat està pensada per a fer en equip. Habitualment, a partir d’alguna tècnica d’aprenentatge cooperatiu. Les activitats d’aquest llibre s’han de fer en un quadern a banda. Els espais inclosos en les activitats són merament orientatius i tenen una finalitat didàctica.
Entre dos corrents Entre dos corrents 1 1 TEXT I DISCURS TEXT I DISCURS 1 COMENTARI MODEL COMENTARI DE «DOS» 1. Contesta aquestes preguntes breument, però fent oracions completes que puguen ser enteses de manera autònoma. a) El narrador és intern o extern? Coincideix amb el personatge principal o és un personatge secundari? b) Quin temps verbal predomina en cada part de la narració? c) Enumera tres accions del protagonista que després aniran en contra dels seus interessos. 2. Llig la primera part del comentari i fixa’t en les notes. «Dos» és obra de Manuel Baixauli. Va ser publicat l’any 1998 dins del recull de relats Espiral. [1] S’ha de classificar en l’àmbit d’ús literari, perquè es treballa el llenguatge amb una finalitat estètica. Les narracions de Baixauli es caracteritzen per l’originalitat i per vorejar sempre la línia que separa la realitat de la fantasia. En el cas de «Dos», parteix de la realitat aparent, és a dir, de fets i accions que poden ajustar-se a la realitat, que no ultrapassen el límit de la fantasia, però que són altament improbables o, fins i tot, inversemblants. [2] «Dos» és un conte i, per tant, pertany al gènere literari de la narrativa. Concretament, al subgènere de la narrativa curta o breu, en contraposició amb la novel·la, que exigeix una extensió major (ha de tindre com a mínim 45.000 paraules, que equivalen aproximadament a cinquanta pàgines). [3] Dos Me’l vaig trobar, per primera volta, camí de l’empresa. Jo conduïa el meu BMW, ell feia autoestop. M’hi assemblava tant que era inevitable parar. Fins i tot la veu, els gestos i el que deia eren un reflex nítid de mi mateix. Recorde que li ho contí entusiasmat a Maria, la meua esposa. A la nit, mentre ella, els dos xiquets i jo caminàvem pel passeig marítim, em va saludar afectuosament des d’un banc. Li presentí la família. Maria quedà impressionada per la semblança. Ell foumassa simpàtic; en acomiadar-nos li vaig filar una mirada que m’omplí de recel. La tercera vegada em resultà odiós: tornava jo del treball i me’l vaig trobar dins de casa, jugant amb els meus fills, sota la complaença de Maria. S’havia presentat amb el pretext de preguntar-me si l’endemà me’l podria endur amb el cotxe. Vaig improvisar una excusa per negar-m’hi. A Maria se li ocorregué convidar-lo a dinar. Es quedà unes hores. Quan per fi abandonà la casa vaig tenir una forta discussió amb ella, que no acabà fins que no consentí a evitar qualsevol intent d’aproximació d’aquell individu. De bon matí, a l’hora d’anar-me’n al treball, vaig constatar la desaparició del meu clauer i de la cartera. Sense les claus del cotxe ni de la casa, sense la documentació ni les targetes bancàries, només em faltava confirmar un presagi pitjor: el garatge estava buit. La meua muller dormia; no la vaig molestar. Per culpa d’agafar l’autobús vaig comparéixer en l’empresa mitja hora més tard de l’habitual. Tenia previst justificar el retard i, tot seguit, anar a comissaria i presentar la pertinent denúncia. No tenia dubtes sobre qui era el lladre. Però el BMWestava en l’aparcament de l’empresa! Vaig entrar dins de l’edifici; en el meu despatx hi era ell, comportant-se igual que jo, amb els meus gestos, la meua actitud. Que mortificador resulta veure com algú, no escàs d’enginy, ens imita! Davant del meu intent de preservar la identitat aquell home m’acusà, cridant comun histèric, d’immiscir-me, ambmalèfiques intencions, en la seua vida. Vaig ser humiliat pels meus propis companys de feina, que m’expulsaren del local no sense rudesa. Ferit en el més profund de lameua ànima, no sem’acudí altra cosa que dirigir-me a la persona en qui més confiava i que ja coneixia l’existència del meu doble. Torní amb el cotxe de línia. Quan vaig prémer el timbre de ma casa, Maria s’abocà a una finestra; amablement, emva dir que estava ocupada i que no podia atendre’m. En sentir lesmeues explicacions canvià d’actitud; severa, m’advertí que me n’anara, si no volia haver-me-les amb la policia. Em vaig asseure a la porta, abatut. Ella i els xiquets m’espiaven darrere la finestra. Al cap d’una hora aparegué un cotxe patrulla amb tres agents que se m’emportaren d’allí i que, ja en comissaria, m’aconsellaren físicament que m’allunyara dels meus. Han passat quatre lustres; he perdut l’esperança de recuperar el lloc d’abans. Ell és massa intel·ligent; totes les iniciatives que he intentat d’aleshores ençà per aconseguir-ho ha sabut convertir-les en desgràcies meues. Fins i tot està vedant-m’ho, a poc a poc, en un possible futur: a mesura que envellim, la nostra semblança va remetent; a mi m’han caigut els cabells que a ell se li han fet blancs, el seu rostre encara llis i lluent contrasta amb la pal·lidesa i les arrugues del meu... Fa vint anys que malvisc per uns altres pobles, canviant constantment d’ofici, en busca d’una vida passadora. Tot són obstacles, però. Quant als meus, no puc evitar acostar-me cada tres o quatre anys per observar-los, ja siga quan entren o ixen de casa, ja mentre seuen en la terrassa d’un bar, estiguen sols o acompanyats del meu suplantador, la mirada aterridora del qual evite ocult en algun lloc o disfressat d’una altra persona. Manuel Baixauli. Espiral. Columna, 1998 5 10 15 20 25 30 NOTES Al començament del comentari cal ubicar el text, això és, dir on i quan el van publicar i qui n’és l’autor. Habitualment et proporcionaran aquestes dades al final del text, on apareixerà la referència bibliogràfica. En molts casos, coneixeràs l’autor i podràs aportar, si cal, informació complementària al llarg del comentari. Els àmbits d’ús són els diferents contextos en què es produeixen les situacions comunicatives. Encara que en podríem esmentar molts, els més importants són: Àmbit d’ús Context Gèneres familiar o quotidià propi de les relacions personals quotidianes conversa, nota, xat, correu electrònic informal... administratiu propi de les institucions públiques reglament, currículum, acta, carta formal... acadèmic propi dels contextos d’ensenyament i investigació article, tesi, llibre de text, enciclopèdia... periodístic propi dels mitjans de comunicació notícia, crònica, columna, editorial... literari propi de les obres de creació narrativa, teatre, poesia, assaig Haurem de determinar a quina tipologia s’adapta el text i quin gènere discursiu representa. Tipus de text Funció Característiques Formes o gèneres discursius Expositiu Fer entendre conceptes o idees. a) Estructura: introducció, desenvolupament i conclusió. b) Organització en apartats, títols, subtítols, negretes i altres recursos tipogràfics. c) Objectivitat i precisió lèxica. d) Ús de gràfics, esquemes i il·lustracions. Llibres de text. Notícies. Apunts. Conferències. Argumentatiu Convéncer o persuadir. a) Estructura: introducció, argumentació i conclusió. b) Subjectivitat i marques d’autor (1a persona en pronoms personals i morfologia verbal, elements valoratius). c) Marques de causa, conseqüència, finalitat, oposició. d) Ús de veus d’autoritat. Articles d’opinió. Editorials. Programes polítics. Narratiu Informar sobre accions reals o de ficció. a) Estructura: introducció, nuc i desenllaç. b) Oracions predicatives i verbs d’acció. c) Expressions temporals (sovint referides al passat). d) Les accions són protagonitzades per uns personatges en un temps i un espai. Conte. Novel·la. Crònica. Biografia. Autobiografia. Conversacional Interacció personal. a) Estructura: interacció entre diversos interlocutors. b) Emissor i receptor reversibles. c) Espontaneïtat i improvisació. d) Ús de registres poc formals. Diàlegs narratius. Entrevistes periodístiques. Teatre. Predictiu Informar sobre el futur. a) Estructura: variable segons la tipologia. b) Ús de verbs en futur i condicional. c) Ús de símbols i signes no lingüístics. d) Poden tindre un caràcter lúdic o científic. Prediccions meteorològiques. Pronòstics esportius. Horòscops. Instructiu Dirigir, ordenar o aconsellar. a) Estructura: seqüenciació i temporització lògica dels apartats. b) Precisió i concisió. c) Ús de l’imperatiu. d) Organització de la informació (materials, accions, normes, utensilis, etc.). Receptes de cuina. Tutorials d’ús d’aparells. Ordres i notificacions. Prospectes mèdics. Descriptiu Indicar qualitats o característiques. a) Estructura: denominació i expansió. b) Oracions atributives. c) Profusió d’adjectius, complements del nom, expressions de lloc. d) Sol aparéixer inserit en textos d’altres tipologies (narracions, instruccions, conversacions, etc.). Descripció literària. Definicions de diccionari. Guies turístiques. Retòric Estètica. a) Estructura: dividits en versos i estrofes. b) Ús de figures retòriques. c) Funció estètica del llenguatge. d) Expressió de sentiments i anhels. Poemes. Endevinalles. Cançons. Dites i refranys. [1] [2] [3] LECTURA EN VEU ALTA 1. Llegiu el conte en veu alta d’acord amb les instruccions següents: a) Adopta un to neutre, però sigues més expressiu quan es manifesten els sentiments (fixa’t en l’expressió «Que mortificador resulta veure com algú, no escàs d’enginy, ens imita!») o es mostra sorpresa (fixa’t en l’expressió «Però el BMW estava en l’aparcament de l’empresa!»). b) Hi ha un gran nombre d’oracions juxtaposades («La meua muller dormia; no la vaig molestar»). Adopta una estratègia adequada per a pronunciar-les com cal. 2. Pronuncia les paraules següents i digues si la vocal tònica de cadascuna és oberta o tancada. volta / veu / gestos / reflex / recorde / fou / recel / cotxe / hores / forta / qualsevol / cartera 8 9 Entre dos corrents Entre dos corrents 1 1 GRAMÀTICA GRAMÀTICA 1 SINTAXI: ELS PRONOMS FEBLES VALORS DELS PRONOMS FEBLES Els pronoms febles són paraules clítiques (van adjuntades al verb) que tenen dos valors diferents. Valor gramatical Reflexiu El subjecte és reflexiu (agent i pacient alhora), el pronom fa la funció de cd i el verb és transitiu. Maria s’abocà a una finestra. [Maria a ella mateixa; s’: cd] Passiu El subjecte és pacient, el pronom no fa cap funció i el verb és intransitiu pronominal. Es quedà unes hores. [verb ‘quedar-se’] Valor referencial Dixi Fa referència a les persones que intervenen en el discurs o l’espai on transcorre. M’expulsaren del local no sense rudesa. [m’ = a l’emissor] Anàfora i catàfora Es refereix a un constituent del discurs previ (antecedent) o posterior (conseqüent). Totes les iniciatives que he intentat d’aleshores ençà per aconseguirho ha sabut convertir-les en desgràcies meues. [les = totes les iniciatives] CLASSES I FORMA Hi ha huit pronoms febles, amb diverses variants en alguns casos. La forma plena és la comuna a tots, i la més habitual. Alguns tenen, a més: • Una forma reforçada, que només s’utilitza davant d’un verb que comença en consonant (el porta). • Una forma reduïda, que s’utilitza darrere d’un verb que acaba en vocal (porta’l) o darrere d’un altre pronom (dona-me’l). • Una forma elidida, que s’utilitza davant d’un verb començat en vocal (m’alce, l’obria) o a vegades davant d’un altre pronom (m’ho han dit). PRONOMS FEBLES Personals Neutre Adverbials 1a persona 2a persona 3a persona Singular me te lo la li se ho ne hi Plural nos vos los les los ORTOGRAFIA PRONOMS AMB FORMA REFORÇADA Proclítics Enclítics Davant consonant Davant vocal Darrere consonant Darrere vocal 1 pronom me, te, lo, li, se, ne en porta n’envia portar-ne porta’n nos, los ens porta ens envia portar-nos porta’ns 2 pronoms me, te, lo, li, se, ne me’n porta me n’envia portar-me’n porta-me’n ho, hi m’ho porta m’ho envia portar-m’ho porta-m’ho nos, los ens en porta ens n’envia enviar-nos-en envia’ns-en FUNCIONS SINTÀCTIQUES Els pronoms febles, excepte quan tenen valor passiu o estan lexicalitzats (anar-se’n, haver-hi...), tenen funcions sintàctiques diverses. cd i ci En 1a persona és me i en 2a és te. En 3a, el reflexiu és se. Em va visitar (a mi). Em va donar l’examen (a mi). cd (3a) lo la los les El nucli és un pronom o un nom propi o està determinat per l’article, un demostratiu o un possessiu. El vam visitar (a ell, a Jordi). Vam visitar-lo (el pis nou, eixe pis, el seu pis). El participi dels temps compostos hi concorda en femení i, opcionalment, en masculí plural. L’hem visitada (la casa). Les hem visitades (a elles). Els hem visitat (els museus). ne El nucli no està determinat o està determinat per un quantitatiu. El quantitatiu no se substitueix, es manté. En vam visitar (pisos). En vam visitar un/molts (un pis / molts pisos). ho El cd és un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració. Ho volia (això, que visitàrem pisos). ci (3a) li És invariable en gènere; en plural és los (o els). Li ho va dir (a ell/-a). Els ho va dir (a ells/-es). Amb un altre pronom, esdevé hi en molts dialectes. L’hi donaré (Li’l donaré). La hi ven (Li la ven). cc i cr ne El complement va introduït per la preposició de. N’ix content (d’allí). Parlem-ne (d’eixe tema). hi Va introduït per preposicions diferents de de o és un cc de manera introduït per de. Hi passàrem (per allí). S’hi assembla (al germà). Hi camina (de costat). Subjecte ne Substitueix el subjecte que va darrere d’un verb intransitiu. N’han vingut dos (dos clients). At ho Substitueix l’atribut dels verbs ser, estar, paréixer i semblar. Ho pareix (d’or). Sí que ho és (el client). pr i at hi Predicats nominals amb verbs diferents de ser, estar... M’hi tornaré (boig). La llet s’hi ha fet (agra). cn i cadj ne Complement del nom d’un cd no personal i complement de l’adjectiu d’un atribut de ser i estar. No en sap res (d’això). N’està satisfet (del pis). 1. Indica la funció sintàctica dels pronoms febles d’aquestes quatre oracions. a) M’afaitava molt a poc a poc. b) La meua dona em va mirar. c) No n’he tornat a saber més. d) No em movia del nou sofà. En la Gramàtica valenciana bàsica, trobareu una exposició completa sobre els pronoms febles. 18 19 © Pere Català Entre dos corrents Entre dos corrents 1 1 LITERATURA LITERATURA LA NORMALITZACIÓ Durant el segle xix, el gros de la societat valenciana, catalana i balear havia tingut el català com a llengua d’ús habitual. A pesar d’això, hi havia una situació de bilingüisme social en què el castellà era considerada la llengua més prestigiosa i, per tant, s’usava en exclusiva en la política, a l’escola, en l’administració i en els mitjans de comunicació. Aquesta situació va començar a canviar amb la Renaixença, que recuperà el prestigi literari del català, tant a Catalunya com a València i Mallorca. Alhora, començaren a aparéixer publicacions periòdiques en català, dirigides a públics diversos. És el cas de la revista satírica La Traca, fundada a València el 1884, o de la revista L’Avenç, nascuda a Barcelona el 1881 amb la voluntat de servir de plataforma per al moviment modernista, tant des del punt de vista literari com polític. A poc a poc, el català es va recuperar, sobretot a Catalunya, en alguns àmbits d’ús en què havia quedat relegat. En uns altres àmbits, com l’educatiu o el judicial, la política de l’estat impedia aquesta recuperació, i només algunes iniciatives privades aconseguiren la creació d’escoles on el català era la llengua vehicular de la docència. Al mateix temps que tenia lloc aquesta recuperació de l’ús social de la llengua, es va produir un fenomen que va generar no pocs canvis en la societat: la industrialització i la millora en les tècniques de producció agrària va augmentar la necessitat de mà d’obra, i moltes persones d’Andalusia, Castella o Aragó van emigrar a Catalunya i a València. Aquestes onades migratòries suposaren l’arribada de persones castellanoparlants que, no obstant això, s’integraren lingüísticament de manera majoritària. A poc a poc, es corregia la situació de bilingüisme social i començava la normalització lingüística. A partir de l’èxit electoral de Solidaritat Catalana, aquests procés va ser assumit des de les institucions catalanes, que promogueren la normativització de la llengua. LA NORMATIVITZACIÓ A mesura que creixia el prestigi social del català i es feia servir en més àmbits d’ús, augmentava la necessitat de disposar d’una normativa lingüística actualitzada i comuna a tots els territoris. Com a conseqüència de la imposició del castellà que havia tingut lloc des del segle xviii, s’havien consolidat dues tendències de signe contrari: • El manteniment de l’ortografia medieval, que no arreplegava els canvis que havia experimentat la llengua i que resultava estranya als usuaris. • La castellanització de l’ortografia, que anava en contra de la tradició pròpia i generava tantes solucions com publicacions hi havia. Per a superar les divergències entre aquestes dues tendències, la revista L’Avenç va llançar una campanya, liderada per Pompeu Fabra, destinada a promoure la creació d’una nova ortografia i, en conjunt, d’una normativa moderna. Aquest procés va generar molts debats, però finalment es va consolidar quan el noucentisme li va donar suport. L’any 1906 se celebra el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. L’any 1907 es funda l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la secció filològica del qual, creada el 1911, tenia l’objectiu de fixar les normes del català. L’any 1912 Fabra publicà la Gramàtica de la llengua catalana i el 1913 van aparéixer les Normes ortogràfiques de l’IEC. Finalment, el 1917 es va publicar el Diccionari ortogràfic. Les Normes de Castelló, aprovades el 1932, suposen l’acceptació de la normativa fabriana, amb algunes especificitats, per al territori valencià. 2 CONTEXT LITERARI: MODERNISME I NOUCENTISME EL MODERNISME Gràcies a la Renaixença, la literatura en llengua catalana va revifar durant la segona meitat del segle xix, alhora que augmentà l’interés per la cultura pròpia. Durant les últimes dècades del segle xix es va formar un moviment, el modernisme (1892-1906), que volia transcendir l’abast de la Renaixença i obrir-se a les darreres tendències de la cultura europea, en particular a aquelles de signe progressista i transformador, que no lligaven amb el caràcter tradicionalista i romàntic de la Renaixença. Precisament per la voluntat d’incorporació de tot allò que fora modern, el modernisme va ser un moviment eclèctic i sincrètic. Eclèctic, perquè utilitzava estils literaris molt diversos, i sincrètic, perquè els barrejava per a donar-los un sentit específic en la cultura catalana. Una de les plataformes de difusió d’aquestes novetats va ser la revista L’Avenç, a través de la qual Joan Maragall va introduir la figura del filòsof Friedrich Nietzsche. Una altra via de difusió del modernisme van ser les Festes Modernistes promogudes per Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges. Mentre que la Renaixença havia donat un gran impuls a la poesia i al teatre, el modernisme va influir en tots els gèneres, incloent-hi la narrativa i l’assaig. A més, el modernisme es caracteritzà per la convivència de dues tendències: • El decadentisme, de caràcter esteticista, propugnava l’art per l’art; l’escriptor s’havia de mantindre al marge del gros de la societat i no s’havia de deixar dur per modes o per condicionants econòmics. • El vitalisme, de caràcter social, posava per davant la capacitat d’incidència pública, sense renunciar al vessant artístic. L’escriptor era, per tant, un intel·lectual al servei de la regeneració de la societat, i havia d’actuar conjuntament amb els polítics i els líders del moviment obrer. En ambdós casos, el gran tema del modernisme és l’enfrontament de l’individu amb la societat, bé perquè aquesta no comprén el seu interés estètic, bé perquè no accepta les seues propostes de regeneració. Alguns dels autors més destacats del modernisme són: • Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) va ser el poeta més important de Catalunya després de Jacint Verdaguer i va tindre una gran influència també a Mallorca i a València. La seua poesia té un caràcter vitalista i popular i s’inspira en gran mesura en la «teoria de la paraula viva», que ell mateix va descriure en l’assaig Elogi de la paraula. • Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966) va signar sempre amb el pseudònim Víctor Català, prova dels problemes que tenien les dones per a accedir a l’elit cultural. Amb aquest nom publicà diverses novel·les i reculls de contes, entre els quals destaquen, respectivament, Solitud (1905) i Drames rurals (1902). La prosa de Víctor Català va tindre una influència enorme en el desenvolupament de la narrativa del segle xx i Solitud es considera una de les novel·les més importants de la literatura catalana. Joan Maragall. Caterina Albert. Cau Ferrat, a Sitges. Podeu conéixer la figura de Fabra de més a prop mirant aquest vídeo, protagonitzat pels nets del filòleg. 28 29 ESTRUCTURA DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES «Literatura»: obres de tot l’àmbit lingüístic i de tots els gèneres, i contextualització històrica i literària. «Gramàtica»: continguts gramaticals i sociolingüístics tractats amb senzillesa i rigor. «Text i discurs»: treball pautat del comentari de text i les tipologies textuals.
Text i discurs Gramàtica Literatura 1 1. Comentari model • Dos (Manuel Baixauli) 2. Comentari guiat • Invasió subtil (Pere Calders) 3. Sociolingüística • Normativització i normalització 1. Sintaxi • Els pronoms febles 2. Semàntica 3. Fonètica i ortografia • El sistema vocàlic 4. Normativa i estil • Els pronoms febles • Els signes de pausa (I) 1. Context històric • El primer terç del segle xx • La normalització i la normativització 2. Context literari • El modernisme • La generació de 1909 • El noucentisme 3. Textos literaris • Víctor Català (Caterina Albert) • Eugeni d’Ors 2 1. Comentari model • Una fada a les coves de Vilamarxant (Susanna Ligero) 2. Comentari guiat • Hidratació i activitat física (Xavier Schelling) 3. Sociolingüística • Les modalitats normatives 1. Sintaxi • L’oració composta 2. Semàntica 3. Fonètica i ortografia • Fenòmens de contacte vocàlic 4. Normativa i estil • Les preposicions • Els signes de pausa (II) i els signes d’entonació 1. Context històric • De les avantguardes als anys 30 • Les Normes del 32 2. Context literari • La literatura dels anys 20 i 30 3. Textos literaris • Carles Salvador • Mercè Rodoreda • Miquel Llor 3 1. Comentari model • Mesquí (Immaculada Cerdà) 2. Comentari guiat • No sé què he fet malament (Marian Díez Picó) 3. Sociolingüística • Llengües minoritàries i llengües minoritzades 1. Sintaxi • Les oracions coordinades 2. Semàntica 3. Fonètica i ortografia • L’accent i la dièresi 4. Normativa i estil • Els parèntesis, els guions i els claudàtors • Els elements paratextuals 1. Context històric • La Guerra Civil i la dictadura 2. Context literari • La literatura durant el franquisme • La narrativa des de la postguerra fins als anys 70 3. Textos literaris • Enric Valor • Maria Beneyto QUADRE PROVISIONAL DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS
Text i discurs Gramàtica Literatura 4 1. Comentari model • La mare Paula (Carmelina Sánchez-Cutillas) 2. Comentari guiat • El primer mort (Vicent Borràs) 3. Sociolingüística • Llengües en contacte 1. Sintaxi • Les oracions substantives 2. Semàntica 3. Fonètica i ortografia • El sistema consonàntic (I) 4. Normativa i estil • Les majúscules i les minúscules 1. Context històric • La democràcia • Autonomia i normalització lingüística 2. Context literari • De la generació dels 70 a l’actualitat 3. Textos literaris • Gabriel Ferrater • Maria Josep Escrivà • Carme Miquel 5 1. Comentari model • L’assassinat del doctor Moraleda (Rodolf Sirera) 2. Comentari guiat • Ficció (Carles Alberola i Pasqual Alapont) 3. Sociolingüística • Política i planificació lingüística 1. Sintaxi • Les oracions adjectives 2. Semàntica 3. Fonètica i ortografia • El sistema consonàntic (II) 4. Normativa i estil • Les abreviatures i les sigles 1. Context literari • La narrativa i el teatre contemporani i actual 2. Textos literaris • Quim Monzó • Montserrat Roig • Rodolf Sirera 6 1. Comentari model • Bruixa de dol (Maria-Mercè Marçal) 2. Comentari guiat • Oliva (Àngels Gregori) 3. Sociolingüística • La situació legal del valencià 1. Sintaxi • Les oracions adverbials 2. Semàntica 3. Fonètica i ortografia • Fenòmens de contacte consonàntic 4. Normativa i estil • Els connectors 1. Context literari • La poesia i l’assaig contemporani i actual 2. Textos literaris • Vicent Andrés Estellés • Miquel Martí i Pol • Joan Fuster • Joan Francesc Mira
2 Valencià Llengua i literatura BATXILLERAT
TEXT I DISCURS 1 Comentari model Dos 2 Comentari guiat Invasió subtil 3 Sociolingüística Normativització i normalització GRAMÀTICA 1 Sintaxi Els pronoms febles 2 Lèxic 3 Fonètica i grafia El sistema vocàlic 4 Normativa i estil Els pronoms febles Els signes de pausa (I) LITERATURA 1 Context històric El primer terç del segle xx La normalització i la normativització 2 Context literari El modernisme La generació de 1909 El noucentisme 3 Textos literaris Víctor Català (Caterina Albert) Eugeni d’Ors Entre dos corrents Unitat 1
Entre dos corrents 1 TEXT I DISCURS 1 COMENTARI MODEL Dos Me’l vaig trobar, per primera volta, camí de l’empresa. Jo conduïa el meu BMW, ell feia autoestop. M’hi assemblava tant que era inevitable parar. Fins i tot la veu, els gestos i el que deia eren un reflex nítid de mi mateix. Recorde que li ho contí entusiasmat a Maria, la meua esposa. A la nit, mentre ella, els dos xiquets i jo caminàvem pel passeig marítim, em va saludar afectuosament des d’un banc. Li presentí la família. Maria quedà impressionada per la semblança. Ell foumassa simpàtic; en acomiadar-nos li vaig filar una mirada que m’omplí de recel. La tercera vegada em resultà odiós: tornava jo del treball i me’l vaig trobar dins de casa, jugant amb els meus fills, sota la complaença de Maria. S’havia presentat amb el pretext de preguntar-me si l’endemà me’l podria endur amb el cotxe. Vaig improvisar una excusa per negar-m’hi. A Maria se li ocorregué convidar-lo a dinar. Es quedà unes hores. Quan per fi abandonà la casa vaig tenir una forta discussió amb ella, que no acabà fins que no consentí a evitar qualsevol intent d’aproximació d’aquell individu. De bon matí, a l’hora d’anar-me’n al treball, vaig constatar la desaparició del meu clauer i de la cartera. Sense les claus del cotxe ni de la casa, sense la documentació ni les targetes bancàries, només em faltava confirmar un presagi pitjor: el garatge estava buit. La meua muller dormia; no la vaig molestar. Per culpa d’agafar l’autobús vaig comparéixer en l’empresa mitja hora més tard de l’habitual. Tenia previst justificar el retard i, tot seguit, anar a comissaria i presentar la pertinent denúncia. No tenia dubtes sobre qui era el lladre. Però el BMWestava en l’aparcament de l’empresa! Vaig entrar dins de l’edifici; en el meu despatx hi era ell, comportant-se igual que jo, amb els meus gestos, la meua actitud. Que mortificador resulta veure com algú, no escàs d’enginy, ens imita! Davant del meu intent de preservar la identitat aquell home m’acusà, cridant comun histèric, d’immiscir-me, ambmalèfiques intencions, en la seua vida. Vaig ser humiliat pels meus propis companys de feina, que m’expulsaren del local no sense rudesa. Ferit en el més profund de lameua ànima, no sem’acudí altra cosa que dirigir-me a la persona en qui més confiava i que ja coneixia l’existència del meu doble. Torní amb el cotxe de línia. Quan vaig prémer el timbre de ma casa, Maria s’abocà a una finestra; amablement, emva dir que estava ocupada i que no podia atendre’m. En sentir lesmeues explicacions canvià d’actitud; severa, m’advertí que me n’anara, si no volia haver-me-les amb la policia. Em vaig asseure a la porta, abatut. Ella i els xiquets m’espiaven darrere la finestra. Al cap d’una hora aparegué un cotxe patrulla amb tres agents que se m’emportaren d’allí i que, ja en comissaria, m’aconsellaren físicament que m’allunyara dels meus. Han passat quatre lustres; he perdut l’esperança de recuperar el lloc d’abans. Ell és massa intel·ligent; totes les iniciatives que he intentat d’aleshores ençà per aconseguir-ho ha sabut convertir-les en desgràcies meues. Fins i tot està vedant-m’ho, a poc a poc, en un possible futur: a mesura que envellim, la nostra semblança va remetent; a mi m’han caigut els cabells que a ell se li han fet blancs, el seu rostre encara llis i lluent contrasta amb la pal·lidesa i les arrugues del meu... Fa vint anys que malvisc per uns altres pobles, canviant constantment d’ofici, en busca d’una vida passadora. Tot són obstacles, però. Quant als meus, no puc evitar acostar-me cada tres o quatre anys per observar-los, ja siga quan entren o ixen de casa, ja mentre seuen en la terrassa d’un bar, estiguen sols o acompanyats del meu suplantador, la mirada aterridora del qual evite ocult en algun lloc o disfressat d’una altra persona. Manuel Baixauli. Espiral. Columna, 1998 5 10 15 20 25 30 LECTURA EN VEU ALTA 1. Llegiu el conte en veu alta d’acord amb les instruccions següents: a) Adopta un to neutre, però sigues més expressiu quan es manifesten els sentiments (fixa’t en l’expressió «Que mortificador resulta veure com algú, no escàs d’enginy, ens imita!») o es mostra sorpresa (fixa’t en l’expressió «Però el BMW estava en l’aparcament de l’empresa!»). b) Hi ha un gran nombre d’oracions juxtaposades («La meua muller dormia; no la vaig molestar»). Adopta una estratègia adequada per a pronunciar-les com cal. 2. Pronuncia les paraules següents i digues si la vocal tònica de cadascuna és oberta o tancada. volta / veu / gestos / reflex / recorde / fou / recel / cotxe / hores / forta / qualsevol / cartera 8
Entre dos corrents 1 TEXT I DISCURS COMENTARI DE «DOS» 1. Contesta aquestes preguntes breument, però fent oracions completes que puguen ser enteses de manera autònoma. a) El narrador és intern o extern? Coincideix amb el personatge principal o és un personatge secundari? b) Quin temps verbal predomina en cada part de la narració? c) Enumera tres accions del protagonista que després aniran en contra dels seus interessos. 2. Llig la primera part del comentari i fixa’t en les notes. «Dos» és obra de Manuel Baixauli. Va ser publicat l’any 1998 dins del recull de relats Espiral. [1] S’ha de classificar en l’àmbit d’ús literari, perquè es treballa el llenguatge amb una finalitat estètica. Les narracions de Baixauli es caracteritzen per l’originalitat i per vorejar sempre la línia que separa la realitat de la fantasia. En el cas de «Dos», parteix de la realitat aparent, és a dir, de fets i accions que poden ajustar-se a la realitat, que no ultrapassen el límit de la fantasia, però que són altament improbables o, fins i tot, inversemblants. [2] «Dos» és un conte i, per tant, pertany al gènere literari de la narrativa. Concretament, al subgènere de la narrativa curta o breu, en contraposició amb la novel·la, que exigeix una extensió major (ha de tindre com a mínim 45.000 paraules, que equivalen aproximadament a cinquanta pàgines). [3] NOTES Al començament del comentari cal ubicar el text, això és, dir on i quan el van publicar i qui n’és l’autor. Habitualment et proporcionaran aquestes dades al final del text, on apareixerà la referència bibliogràfica. En molts casos, coneixeràs l’autor i podràs aportar, si cal, informació complementària al llarg del comentari. Els àmbits d’ús són els diferents contextos en què es produeixen les situacions comunicatives. Encara que en podríem esmentar molts, els més importants són: Àmbit d’ús Context Gèneres familiar o quotidià propi de les relacions personals quotidianes conversa, nota, xat, correu electrònic informal... administratiu propi de les institucions públiques reglament, currículum, acta, carta formal... acadèmic propi dels contextos d’ensenyament i investigació article, tesi, llibre de text, enciclopèdia... periodístic propi dels mitjans de comunicació notícia, crònica, columna, editorial... literari propi de les obres de creació narrativa, teatre, poesia, assaig Haurem de determinar a quina tipologia s’adapta el text i quin gènere discursiu representa. Tipus de text Funció Característiques Formes o gèneres discursius Expositiu Fer entendre conceptes o idees. a) Estructura: introducció, desenvolupament i conclusió. b) Organització en apartats, títols, subtítols, negretes i altres recursos tipogràfics. c) Objectivitat i precisió lèxica. d) Ús de gràfics, esquemes i il·lustracions. Llibres de text. Notícies. Apunts. Conferències. Argumentatiu Convéncer o persuadir. a) Estructura: introducció, argumentació i conclusió. b) Subjectivitat i marques d’autor (1a persona en pronoms personals i morfologia verbal, elements valoratius). c) Marques de causa, conseqüència, finalitat, oposició. d) Ús de veus d’autoritat. Articles d’opinió. Editorials. Programes polítics. Narratiu Informar sobre accions reals o de ficció. a) Estructura: introducció, nuc i desenllaç. b) Oracions predicatives i verbs d’acció. c) Expressions temporals (sovint referides al passat). d) Les accions són protagonitzades per uns personatges en un temps i un espai. Conte. Novel·la. Crònica. Biografia. Autobiografia. Conversacional Interacció personal. a) Estructura: interacció entre diversos interlocutors. b) Emissor i receptor reversibles. c) Espontaneïtat i improvisació. d) Ús de registres poc formals. Diàlegs narratius. Entrevistes periodístiques. Teatre. Predictiu Informar sobre el futur. a) Estructura: variable segons la tipologia. b) Ús de verbs en futur i condicional. c) Ús de símbols i signes no lingüístics. d) Poden tindre un caràcter lúdic o científic. Prediccions meteorològiques. Pronòstics esportius. Horòscops. Instructiu Dirigir, ordenar o aconsellar. a) Estructura: seqüenciació i temporització lògica dels apartats. b) Precisió i concisió. c) Ús de l’imperatiu. d) Organització de la informació (materials, accions, normes, utensilis, etc.). Receptes de cuina. Tutorials d’ús d’aparells. Ordres i notificacions. Prospectes mèdics. Descriptiu Indicar qualitats o característiques. a) Estructura: denominació i expansió. b) Oracions atributives. c) Profusió d’adjectius, complements del nom, expressions de lloc. d) Sol aparéixer inserit en textos d’altres tipologies (narracions, instruccions, conversacions, etc.). Descripció literària. Definicions de diccionari. Guies turístiques. Retòric Estètica. a) Estructura: dividits en versos i estrofes. b) Ús de figures retòriques. c) Funció estètica del llenguatge. d) Expressió de sentiments i anhels. Poemes. Endevinalles. Cançons. Dites i refranys. [1] [2] [3] 9
Entre dos corrents 1 TEXT I DISCURS 3. Contesta aquestes preguntes breument, però fent oracions completes que puguen ser enteses de manera autònoma. a) Quants anys són quatre lustres? b) Quins canvis físics divergents provoquen que el protagonista i el doble cada vegada s’assemblen menys? c) Què és un cotxe de línia? Quina paraula en pot ser sinònima, autobús o autocar? Consulta el diccionari si et cal. 4. Llig atentament la segona part del comentari i revisa les notes. «Dos» no és un fragment ni un capítol, sinó que és un relat sencer i complet que trau profit literari de la seua brevetat. Pel que fa a l’estructura externa, té sis paràgrafs. En l’estructura interna podem diferenciar les tres parts prototípiques d’una narració: plantejament, nuc i desenllaç. [4] • El plantejament abraça el primer paràgraf. Hi trobem l’element extraordinari que motiva la història: la sorprenent semblança entre el protagonista i un personatge que fa autoestop. • El nuc s’estén al llarg dels quatre paràgrafs següents. S’hi esdevenen accions que provoquen que de mica en mica el doble ocupe espais íntims del protagonista. • El desenllaç, el trobem en l’últim paràgraf. Quant al contingut, el mateix protagonista ho diu: «he perdut l’esperança de recuperar el lloc d’abans». [5] El text es pot resumir [6] de la manera següent: «El protagonista troba un home que fa autoestop. Se li assembla tant que decideix parar. Durant el trajecte en cotxe, s’adona que la semblança no és només física. Es tornen a trobar diverses vegades. De primer sembla que de manera casual, i després, per iniciativa del doble. El sòsies, amb astúcia, aconsegueix suplantar la personalitat del protagonista, a qui li pren la faena, la casa i la família. Vint anys després, el personatge principal es mostra abatut i desesperançat perquè no ha pogut revertir la situació, i l’única cosa que li queda és observar-los d’amagat periòdicament». El tema [7] de «Dos» es podria sintetitzar així: «les conseqüències imprevisibles d’una trobada casual amb el teu doble». NOTES En tots els textos, al marge de la tipologia i del gènere al qual pertanyen, podem detectar una estructura determinada, és a dir, una manera de relacionar-se entre elles les parts del text per a formar un tot, que és el text en conjunt. Una de les maneres de presentar l’estructura és per mitjà de vinyetes que introdueixen un paràgraf diferent per a cada una de les parts del text que comentem. Convé emprar citacions directes del text per a demostrar les nostres afirmacions. Les hem de copiar sempre entre cometes. El resum no ha de superar les 10 línies, cosa que equival, poc dalt o baix, a 100 paraules. El tema del text (és a dir, la idea principal que expressa) s’ha d’enunciar, prioritàriament, com un sintagma nominal. No hi ha una única manera de fer-ho i podríem proposar temes alternatius per a un mateix text, com ara el que ens ocupa: «Reflexió sobre l’exigència d’escriure un conte curt». [4] [5] [6] [7] Si vols conéixer millor la literatura de l’autor d’Espiral, mira aquest vídeo. 10
Entre dos corrents 1 TEXT I DISCURS 5. Contesta aquestes preguntes de manera breu, però fent oracions completes que puguen ser enteses de manera autònoma. a) Busca en l’últim paràgraf del conte tres paraules o sintagmes que expressen el sentiment pessimista del protagonista. b) En el text apareixen les paraules doble (línia 22) i suplantador (línia 33), i en el comentari hem fet servir la paraula sòsies. Són sinònimes les tres paraules? Són intercanviables en el text sense que se’n modifique el significat? c) Busca en el relat cinc verbs d’acció que facen progressar la història. 6. Llig atentament l’última part del comentari i les notes que l’acompanyen. «Dos» pertany a la narrativa curta, un gènere literari en el qual predomina la narració com a tipologia textual. Com hem vist, segueix l’estructura prototípica de plantejament, nuc i desenllaç. [8] Hi ha molts verbs que expressen accions (conduir, contar, caminar, saludar, tornar...) i fan progressar la història, com es veu en el fragment següent (el subratllat és nostre): [9] «Tornava jo del treball i me’l vaig trobar dins de casa, jugant amb els meus fills [...]. S’havia presentat amb el pretext de preguntar-me si l’endemà me’l podria endur amb el cotxe. Vaig improvisar una excusa per negar-m’hi». [10] Com sol passar en les històries amb narrador protagonista, hi ha molts verbs en primera persona del singular, tot i que també en podem trobar en tercera persona quan es refereixen a accions o estats de la resta de personatges. A grans trets, però, podem afirmar que la veu del narrador coincideix amb la del protagonista. Consegüentment, el narrador adopta el punt de vista del personatge i transmet les seues sensacions per mitjà de verbs de percepció com trobar, recordar, filar o observar, i per mitjà d’expressions com «Que mortificador resulta veure com algú, no escàs d’enginy, ens imita!». No hi ha cap mostra de polifonia, perquè, tot i que l’autor transmet pensaments i discursos de diversos personatges, ho fa sempre en estil indirecte («em va dir que estava ocupada i que no podia atendre’m»). [11] «Dos» és un bon exemple de la narrativa actual, que es caracteritza per oferir reflexions crítiques sobre la societat contemporània. En aquest conte, es juga amb els límits entre la realitat i la irrealitat, com havien fet abans altres autors com Pere Calders, i s’aborda el tema literari del doble, que ha tingut tractaments diversos al llarg de la història i permet reflexionar al voltant del concepte d’identitat. Del relat podem extraure una tesi [12] , segons la qual qualsevol fet aparentment anecdòtic pot condicionar la nostra existència. NOTES No cal repetir les idees que ja hem expressat. Podem referir-nos-hi amb expressions com ara «com hem vist», «ja hem comentat», etc. Si en una citació directa del text volem posar èmfasi en algunes paraules, podem subratllar-les, però hem d’advertir que ho fem nosaltres, és a dir, que el subratllat no apareixia en l’original. Si volem fer una citació llarga, podem escriure-la en un paràgraf a banda, en lletra més menuda. D’altra banda, utilitzem els claudàtors, amb punts suspensius al mig, per a expressar que hem omés un tros del text que citem. Hi ha polifonia sempre que trobem una veu diferent de la del narrador, que intervé en el text amb marques de subjectivitat pròpies. L’exemple més clar són els diàlegs inserits en una narració o les citacions en estil directe. La tesi és un element propi dels textos argumentatius, però també la podem trobar en altres tipologies. Si consideres que un text planteja una tesi, pots aventurar-te a enunciar-la, com és aquest cas, sempre que sigues capaç de demostra-la a partir d’allò que diu el text, no del que tu li atribueixes. [8] [9] [10] [11] [12] 11
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=