Projecte Fèrtil

1 Ens preguntem • Què és per a vosaltres una dieta saludable? • En quins tipus de textos es pot parlar del menjar? Redó com el plat saludable Hi ha tres coses en la vida que em trauen de polleguera : la primera, les divisions amb decimals; la segona, la neteja anual de les dents, i la tercera, el forat dels dònuts de xocolate. Però encara hi ha una quarta cosa que em fa enrabiar més, i és que Helena em diga preciositat i em vulga fer de mare. Ja és prou pesat haver d’aguantar-la cada dia a classe. Damunt, vivim a la mateixa finca i sempre anem junts a tot arreu. Però no soc el seu osset de peluix, i hi ha coses que no estic disposat a tolerar. Em diuen Martí, amb accent a la i . Ni Tinet, ni Tino, ni molt menys preciositat . Un dia vam quedar a casa del senyor Cantalombardi perquè l’home ens estava ensenyant els passos de la jota. Sabeu què és una jota, no? No parle de la lletra de l’abecedari, sinó d’un ball tradicional que es diu així: la jota. Al final de curs farem una funció escolar i Helena i jo hem de fer de parella de ball. Parella de ball, eh?, res de nóvios! Ecs! Que qui és el senyor Cantalombardi? Bona pregunta. És un home major, ja jubilat, que viu a l’àtic de la nostra finca. Abans de conéixer-lo em pensava que era l’home del sac, però després vam descobrir que era una mena de científic, un tipus un poc estrany que sap de tot, de cuina i de solfa , tant pot guisar un arròs caldós com tocar la pandereta. A mi m’encanta berenar assegut al sofà balancí de la seua terrassa. No hi ha res millor que beure una botella de litre i mig de cola i menjar un paquet de papes familiar i una caixa de xocolatines mentre ells parlen i xarren pels colzes . Això és la bona vida, sí, senyor! Però, com sempre, Helena ho ha d’ espatlar tot. Aquell dia estàvem berenant tan tranquils i de colp i repent la Totm’hoseperquesoclamardellesta m’amolla: –Et posaràs malalt de la panxa si no pares de menjar creïlles fregides i bombons de xocolate. És una barreja fatal. Però fatal fatal. «Fatal», sí, fatal de la botiga del poal. –Que no has sentit parlar de la propietat commutativa? –vaig protestar, i se’m va escapar un rotet–. Tots els aliments es mesclen a l’estómac, i l’ordre amb què arriben allí dins no altera el resultat de la digestió. –Sí, tu fes broma d’això, però quan voldràs no podràs. –Tu no ets ma mare, Helena. Res t’importa si em farte de creïlles fregides o si... –se’m va escapar un altre rotet. –O si et beus quatre gots de cola i t’unfles com un globus i al final rebentes. –Què passa, tinc set! –I per què no beus aigua? –Perquè m’agrada més la cola. –No podràs ballar la jota si no pares de fartar . –I què? No m’agrada ballar. Ni la jota, ni la pe ni la hac intercalada. La discussió havia pujat de to i el senyor Cantalombardi es va posar pel mig. –Vinga, pareu d’ estralejar , que sembleu el gat i el gos . El senyor Cantalombardi em va posar la mà al muscle: –Helena té raó, Martí. No cauràs malalt per prendre de tant en tant un refresc, però convé evitar-ho. Entre altres coses, una dieta desequilibrada pot provocar obesitat. Víctor Raga. A menjar toca! Bromera (adaptació) A MENJAR SA! 8 9 DESCOBRIM PARAULES 1 LLEGIM I COMPRENEM 1 huit 1. Completa amb els noms dels personatges de la lectura. 2. Contesta aquestes preguntes sobre el fragment. a) Qui n’és el protagonista? b) Qui narra els fets? c) Quan i on ocorre el que es relata? 3. Quina relació hi ha entre els dos joves? Marca les correctes. Són nóvios. Són veïns. Són companys de classe. Són parella de ball. 4. A què es dedica l’home que viu a l’àtic? 5. Comenteu el significat de les expressions destacades en la lectura. 6. Quina relació teniu amb el vostre veïnat? És important conéixer els veïns i les veïnes? Per què? 7. Què podem aprendre de les persones majors? Anoteu-ho, per torns, en un full giratori. El camp semàntic 1. Com agruparies les paraules següents? zeta creïlles bombons jota dònuts pe hac arròs Els conjunts de paraules que es relacionen entre si perquè fan referència a una mateixa idea formen camps semàntics . Les creïlles, els bombons, els dònuts i l’arròs pertanyen al camp semàntic dels aliments, i la zeta, la pe, la hac i la jota pertanyen al camp semàntic de les lletres. 2. A quin camp semàntic pertanyen aquests noms? trompeta piano dolçaina oboé tabalet acordió 3. Relaciona cada imatge amb el camp semàntic a què pertany. 4. Escriviu els noms de sis esports, sis tipus de cases i sis animals mamífers. nou Flors Vehicles Material escolar 16 17 EN EQUIP! 1 ESCRIVIM 1 dèsset setze La recepta El dossier de les receptes saludables Els textos anteriors formen part d’un blog i donen idees per a fer berenars originals amb fruites, però si volem conéixer les instruccions detallades de la manera de preparar un plat, hem de buscar-ne la recepta . 1. Completa la llista d’ingredients per a fer pancakes de plàtan. rent iogurt ou plàtan llet 2. Ordena els passos per a elaborar els pancakes de plàtan. Després, calfa un poc de mantega en una paella antiadherent a foc mitjà. Quan s’haja desfet, torca’n l’excés amb un paper de cuina. En un bol, xafa el plàtan madur amb una forqueta, afig l’ou i el mig got de llet, i mescla-ho amb un batedor. Quan comencen a aparéixer bambolletes a la part de dalt, pega-li la volta. En pocs segons, tindràs el primer pancake ! A continuació, aboca la farina i el rent, i acaba de fer la mescla. Tot seguit, posa mig cullerot de mescla a la paella. Quan les vores del pancake no estiguen lluentes, assegura’t amb una paleta que no s’apega. Consells • El pas número 3 s’ha de repetir abans de cada pancake . • Normalment, el segon pancake ix millor que el primer, no patisques! Per a la pasta • Un ............ madur. • Un ............ . • Mig got de ............ . • Mig got de farina. • Una culleradeta de ............ en pols. • Mantega. Per a acompanyar • Un plàtan a rodanxes. • Un ............ natural. • Melmelada de nabius. 1. En equips de quatre, elaboreu alguns dels berenars amb fruites que heu vist. Podeu fer- ho fora de l’horari escolar. 2. Inventeu altres berenars divertits o busqueu-ne més exemples en internet o en revistes. 3. Feu fotos del procés i del resultat. En aquesta unitat hem vist un exemple de com no s’ha de menjar (recordeu què berenava Martí?), però també diverses propostes de plats sans. Us proposem ara que elaboreu dossiers amb receptes bones per a la salut. 4. Repartiu-vos els rols següents i confeccioneu un dossier amb les vostres receptes. Tasca Funció Qui ho farà? 1 Redactar Escriure les receptes pas a pas. 2 Il·lustrar Aportar fotografies, dibuixos o retalls. 3 Revisar Comprovar que les receptes tenen les parts que toca (ingredients i preparació), que els passos estan ordenats i que s’usen els verbs correctament. 4 Muntar Ajuntar en un mateix dossier els textos i el material gràfic. Posar-ne el títol, els noms dels membres i decorar-lo. 5. Presenteu el dossier a la classe. En acabant, arxiveu-lo en el portafolis. 18 19 ENS AVALUEM 1 RECORDEM 1 dènou díhuit 1. Troba en aquest text sobre la lectura inicial tres noms propis i sis noms comuns. 1. Creus que sabries explicar-ho? Què és un camp semàntic. Quina diferència hi ha entre un nom propi i un nom comú. Com es busca una paraula en un diccionari. Quines parts té una recepta de cuina. 2. Com has treballat? La meua actitud amb els altres ha sigut participativa, col·laborativa i dialogant. He aprés molt i sé explicar els meus coneixements. M’he esforçat perquè les classes anaren bé. 3. Com ha treballat l’equip? Tots els membres de l’equip ens hem esforçat igual. Hem respectat els rols que ens havíem assignat. Hem tingut en compte l’opinió de tots i hem parlat de manera respectuosa. 4. Anota en una fitxa les idees següents. • Per a què et poden servir les coses que has aprés? • Quines de les coses que has aprés són útils per a altres llengües? El senyor Cantalombardi viu a l’edifici de Martí i Helena, en un pis ple d’aparells científics. De fet, sap tantes coses que Martí encara no té clar si en el passat va treballar de professor, d’espia o de venedor de formatges i xoriços. Per això, quan veu que Martí comença a afartar-se de dolços, els explica que menjar massa i malament pot ser tan perjudicial per a la salut com la falta de menjar. Per sort, fer-ho d’una manera saludable és més fàcil del que pareix. Vols descobrir com aconseguir-ho? 2. Localitza en el fragment anterior les paraules relacionades amb el camp semàntic dels oficis. 3. Anota les paraules que formen part dels camps semàntics següents. a) Els mesos de l’any. b) Els dies de la setmana. c) Les estacions. d) Les assignatures de 3r. 4. En quin ordre trobaries aquestes paraules en un diccionari? meló poma pera kiwi raïm plàtan cirera maduixa taronja 5. Quina és la finalitat d’una recepta de cuina? Donar instruccions per a elaborar un plat. Convéncer per a elaborar un plat. Explicar quin gust té un plat. Estructura de la seqüència didàctica Lectura i àudio amb temes transversals i activitats de comprensió. Coneixements previs de l’alumnat. Treball de les habilitats comunicatives: «Escoltem i parlem», «Llegim i comprenem», «Descobrim paraules» i «Pensem». «En equip!», reptes o tasques cooperatives flexibles, que també es poden fer de manera individual. Activitats de consolidació («Repassem») i d’autoavaluació amb rúbriques.