Projecte Fèrtil

6 7 1 sis set AMB QUÈ MESUREM? És el segon dia de classe i el veieu a l’hora de l’esplai. Ningú sap d’on ha eixit. Està assegut amb les potes de darrere, mirant-vos amb cara de pena i... de gana. Us apropeu i li doneu trossets del vostre entrepà. Cada vegada que se’n menja un, alça el cap i es queda mirant-vos com qui diu: –Va, un altre, que no veieu que tinc fam? Arriba l’hora d’entrar i se’n va amb vosaltres... però això és un problema perquè, clar, no podeu dur-lo a classe. Ell això no ho sap, i com que ara es considera membre del grup, us segueix i se n’entra a l’aula. –Què fa eixe gos ací dins!? –crit de Carme, la tutora, amb cara de magranetes agres. Perdó, no us havíem dit que allò que heu trobat és un gos! Un gos, sí, amb les orelles catxes, ni gran ni menut, marró i blanc, sense collar, amb cara de bona gent, jovenet, amb ganes de jugar. –L’hem trobat al pati de darrere, li hem donat uns trossets de pa i se n’ha vingut amb nosaltres –diu Josep. –Carme, ens el podem quedar? –pregunta Guillermina amb cara de llàstima. –Sí, dona, tu creus que açò és un alberg d’animalets? –No, però... estaria bé. Pobret! –contesta Toni. –Però... on s’ha vist un col·legi amb gos? –diu Carme. –Quin mal faria? –afig Esther. –Escolteu-me, vaig a parlar amb el conserge. Aquest animalet no es pot quedar ací. –I si el cuidem nosaltres? –diu Maria. –Que no, que no pot ser –contesta Carme. –Carme, tu posa’l en la llista de classe i ja està. Si et pregunten, digues que està matriculat –diu Quico. Rialles de la classe. –Vinga, vinga, un poc de serietat –diu Carme. En eixe moment entra Pau, el cap d’estudis, per a parlar amb Carme. –Mira com de bé em vens, Pau. Veritat que el gosset aquest no pot quedar-se a classe? –Un gos a classe? Nooo. Vaja, no sé si seria correcte. Com ha arribat ací? –Ens l’hem trobat al pati –diu Vicent–, deixa’ns que el tinguem, ja el cuidem nosaltres. –Bé... Ho podríem parlar. Li ho comentaré a Macu –aquesta Macu és la directora–, però no us assegure res. –Pau! –crida Carme. –Pobre animalet! –diu Pau mentre li rasca el cap. –Mira, nyas, quina ajuda! Però... però!!! –exclama Carme. Hi ha animalets que naixen amb sort, i aquest és un d’ells. Veureu per què. Pau parla amb Macu, a Macu li agrada la idea. –Una classe sencera cuidant un gosset. Bonic, educatiu... sí. Ho valorem. L’equip directiu ho consulta amb el claustre i amb el Consell Escolar i... no us ho creureu, però diuen que bé, que podria ser interessant. Això sí: –Un animalet comporta una responsabilitat, així que parleu-vos-ho a classe i ja em dieu –conclou Macu. Parleu i us repartiu la faena. Cada cap de setmana un membre de la classe se l’emportarà a casa i el tornarà el dilluns. Entre setmana hi haurà un torn per a traure’l a passejar. Del menjar, s’encarregarà un grup de quatre, i tot el món posarà 2 euros a la setmana per a mantindre’l. –El primer que heu de fer ara –diu Macu– és fer-li una casa de fusta de bona grandària perquè puga resguardar-se del fred. La podreu posar en el racó del pati i compte... Haurà d’estar sempre ben neta. Ja us arreglareu. El pare de Maria crida per a dir que portarà un munt de fustes de les que es fan servir per als palets. Diu que podem fer també una tanca al voltant de la caseta per a donar-li privacitat. La mare d’Eduard, que és veterinària, ve i li fa una revisió completa al gos. A més a més, porta una corretja i un morrió per a poder eixir al carrer amb ell. Com veieu, tot el món ajuda, quina meravella! Només queda posar-li nom. Un problema! Hi ha tres propostes, diverses discussions i una votació. Al final, sona la flauta: Tofolet! –Bé –diu Carme–, si no hi ha més remei... li farem la caseta! Si voleu, us faig uns plànols facilets, tampoc cal fer un palau. –Sííí, estaria bé! –exclama Lluís. 8 9 1 COMENTEM LA LECTURA 1 nou huit 1. Quan Carme veu el gosset, fa cara de magranetes agres. Què significa? Que posa cara d’enfadada o disgustada. Que posa cara de sorpresa. Que posa cara de felicitat. 2. Quines coses haureu de fer perquè Tofolet estiga ben cuidat? Comenteu-ho en veu alta. 3. Quants alumnes sou a classe? Si poseu 2 euros setmanals cada u, quants diners arreplegareu cada setmana? 4. Si posàreu 3 euros setmanals cada u, quants diners arreplegaríeu cada setmana? 5. I si posàreu 1 euro i mig? Tindre un animalet és, com diu el text, una responsabilitat molt gran. Això no vol dir que no siga divertit. Els animals de companyia, com indica el nom, fan molta companyia, però per això mateix els hem de tractar amb respecte, com si foren un membre més de la família. Què penseu de les persones que abandonen animals? Què podem fer perquè la gent no ho faça? Què opineu de comprar animals en una botiga? Quines alternatives hi ha? Pensa i raona Parlem Valorem GEOMETRIA Benvinguts al segon cicle! Sé que esteu contentíssims d’haver tornat, això un llibre de matemàtiques ho veu de seguida. Com que heu de fer una caseta, caldrà fer uns numerets i aprendre coses, i jo puc ajudar-vos. Les fustes que teniu tenen forma de rectangle . Els rectangles són figures geomètriques de la família dels quadrilàters , paraula que significa ‘quatre costats’. Alguns dels quadrilàters més famosos són els quadrats , els rectangles , els rombes , els paral·lelograms i els trapezis . Els quadrats tenen els quatre costats iguals i els quatre angles de 90º. Els rectangles són iguals, però dos dels costats són més llargs que els altres. Les figures que tenen els costats tancats com aquests quadrilàters s’anomenen polígons . N’hi ha de tres costats ( triangles ), de quatre ( quadrilàters ), de cinc ( pentàgons ), de sis ( hexàgons ), de set ( heptàgons ), de huit ( octàgons ), de nou ( enneàgons ), de deu ( decàgons ) i alguns més. 1. Busqueu informació i dibuixeu en el quadern un exemple de cada classe: quadrat, rectangle, rombe, paral·lelogram i trapezi. 2. Relaciona cada nom amb la seua figura. triangle • quadrilàter • pentàgon • hexàgon • • heptàgon • octàgon • enneàgon • decàgon 10 11 1 1 deu onze CÀLCUL CÀLCUL Seguint el plànol de Macu, heu fet una caseta de quatre parets. Les dels costats tenen 15 fustes cada una, i la de darrere i la de davant –on va la porta–, 10 fustes cada una. El sostre té 15 fustes, una miqueta més llargues i amb una petita inclinació perquè caiga l’aigua de la pluja i no faça goteres. En cada cantó heu posat dos escaires de quatre caragols cada un. I, per al sostre, heu usat quatre escaires també de quatre caragols cada un. També hi ha una porta, que és un quadrat de 40 cm de costat, amb dues frontisses de quatre caragols cada una. El sostre de la caseta té –apegat– un tros de tela asfàltica per a fer regallar l’aigua. Li heu posat un pis de 10 fustes allargades, per a evitar la humitat de la terra. Després heu fet la tanca, que té 34 fustes de llarg per 20 d’ample. Es tracta d’una caseta senzilla, però a Tofolet li agrada. Més encara quan, per idea de Ricard, l’heu pintada. La mare de Lluís i Carme, la tutora, us han ajudat, i ha quedat així de bé: 1. Feu comptes del material que heu emprat i completeu la taula. Fustes en les dues parets dels costats (15 i 15). Fustes de les parets de davant i darrere (10 i 10). Fustes per al sostre. Fustes per al pis. Escaires per als cantons (2 per cantó). Escaires per al sostre. Frontisses per a la porta. Caragols per a les frontisses (4 per frontissa). Caragols per als escaires (4 per escaire). Fustes per als costats de la tanca (34 de llarg). Fustes per a les parts de darrere i de davant de la tanca (20 d’ample). 2. Ara, sense l’ajuda dels altres, resol aquestes qüestions. a) Quantes fustes en total s’han fet servir per a la caseta de Tofolet? b) I quants escaires? c) I caragols? Només cal fer sumes: els dos llargs i els dos amples, el sostre, el pis i la tanca. Les dades estan en el quadre i les quantitats s’han de sumar de dos en dos. Un secret! En realitat, només es pot sumar de dos en dos . Si hem de sumar: 12 + 20 + 4 + 16 + 21, en realitat fem 12 + 20 = 32, 32 + 4 = 36, 36 + 16 = 52, 52 + 21 = 73. Fins i tot quan fem una suma vertical com aquesta, diem «2 i 4 = 6, 6 i 6 = 12, 12 i 1 = 13». 1 2 2 0 4 1 6 + 2 1 7 3 Si en sumar totes les unitats aquestes passen de 10 –que és una desena –, muntem les desenes a la columna de les desenes. Quan les desenes arriben a 10, es converteixen en centenes i també passen a la columna del costat, la de les centenes. Això és el que anomenem suma portant . 3. Per cert... és igual sumar 7 + 8 + 12 que 8 + 12 + 7? Penseu-ho i comenteu-ho en veu alta. 6 5 4 1 7 6 + 8 3 1 3 5 2 4 9 + 7 5 3 7 2 0 + 7 9 2 7 9 3 + 4 2 6 9 + 4 7 3 + 9 20 21 1 RECORDEM RECORDEM 1 vint vint-i-u Uns deures que t’agradaran! Suma cada dia les quatre xifres de 10 matrícules de cotxes. Si agafes aquest costum, cada dia estaràs fent, mentalment, 30 sumes: els dos primers, els dos segons i la suma dels dos resultats. A més, aniràs aprenent la tècnica de sumar mentalment, perquè agafaràs les xifres més convenients per a fer-ho de pressa. Per exemple, si tens 4 + 7 + 6 + 3, pots agrupar 4 + 6, que dona 10, i 7 + 3, que també dona 10. 10 + 10 = 20. És un exercici molt senzill. Serà per cotxes! Més avant, si t’atreveixes, pots fer-ho amb els cotxes en marxa, així hauràs de sumar més de pressa. Reflexiona sobre el que has aprés Si penses una mica, aquesta qüestió és la més important. Sempre que estudies, has de saber el que has aprés. Si no, segurament no te’n recordaràs molt i ho oblidaràs. Marca en verd, en groc o en roig segons si penses que ja ho tens superat o penses que necessites repassar-ho. 1. Suma. 2. Completa el sumand que falta. ............ + 8 = 18 ............ + 0 = 10 7 + ............ = 17 10 + ............ = 15 4 + ............ = 14 3 + ............ = 13 3. Calcula i col·loca <, > o =. 35 + 1 1 + 35 40 + 4 3 + 40 50 + 0 0 + 50 24 + 3 + 12 12 + 24 + 3 283 + 1 0 + 283 840 + 10 20 + 840 4. Calcula mentalment agrupant els nombres que sumen 10. 7 + 3 + 2 = ............................ 5 + 5 + 5 = ............................ 6 + 0 + 4 = ............................ 8 + 2 + 4 = ............................ 9 + 3 + 1 = ............................ 5 + 10 + 0 = ............................ He aprés que els animalets no són un joguet i cal cuidar-los bé. He conegut la família dels quadrilàters i alguns dels seus membres: quadrats, rectangles, rombes... He sabut que hi ha polígons i per què es diuen així. He aprés que molts prefixos que s’usen en matemàtiques els trobem en paraules de la vida diària ( poliesportiu , monopatí , tricicle ...). He fet sumes, sé que se suma de dos en dos nombres i que cada vegada que arribem a 10 o a 100 he de passar la desena o la centena a la seua columna. Sé que hi ha sumes portant i altres en què no es porta. Sé que l’ordre dels nombres en una suma es pot canviar i el resultat no varia. Conec alguna curiositat del zero i de l’u. He resolt problemes correctament. M’he assabentat de la gran quantitat de mesures que hi ha, antigues i modernes. Conec l’euro i els cèntims d’euro. He millorat la capacitat de sumar. He descobert que hi ha un invent que s’anomena multiplicació . Per ser la primera unitat del curs... no pots demanar més. Estructura de la seqüència didàctica Treball de coneixements previs i de comprensió lectora. Blocs de sabers bàsics organitzats d’una manera molt clara i visual i connectats amb el centre d’interés de la seqüència. Activitats de consolidació amb autoavaluació per mitjà de rúbriques.